60 “My Girls”

(Animal Colective)
Animal Collective
“Merriweather Post Pavilion”
2009

De tant en tant el món musical s’ha vist immers en una dicotomia, una disputa entre dues tendències, dos estils o maneres de fer. Disputes que, sigui dit de pas, acostument a no anar enlloc, doncs com diu el refrany, les comparacions són odioses, però que serveixen per crear debat, polèmica, fer córrer rius de tinta i afegir ambient al “cotarro” (i fan vendre molts discos, és clar).A la ja popular controvèrsia Beatles-Rolling en podem anomenar algunes altres que en el seu moment van treure espurnes i que en ficaré algun exemple.

Els enfrontaments, amb autèntiques batalles campals, entre Mods i Rockers a l’Anglaterra dels anys 60 que anava més enllà de lo musical, abastant aspectes d’àmbit social, cultural i altres qüestions més supèrflues com ara la moda. The Who ja va reflectir tot aquest ambient al seu doble àlbum “Quadrophenia” (1973)
La polèmica entre Lennon-McCartney arran de la separació dels Beatles (i la suposada intromissió de la Yoko Ono…)
Blur-Oasis (amb Damon Albarn per un costat i els irascibles germans Gallagher per un altre) i les seves “contiendes” verbals disputant-se l’hegemonia del Brit pop durant els 90.
Els pleits judicials que han tingut darrerrament David Gilmour-Roger Waters per la legitimitat o no de l’util·lització del nom Pink Floyd.

I així molts més que no em venen a l’esment. Alguns d’aquest affaires, per cronologia, n’he sigut testimoni i part implicada (com a seguidor, vull dir). D’altres, per qüestions obvies, sols els conec d’haver-ne sentir a parlar o haver-ho llegit. Un d’aquests últims casos, dels que no he viscut però que m’han arribat a les orelles ha estat el debat entre “Pet sounds”-”Sgt. Peapper’s”, o el que seria el mateix, The Beach Boys-The Beatles. Aquesta polèmica entre aquests dos discos, autèntiques obres mestres del pop pioner publicats els anys 1966 i 1967 respectivament suposo que ve per la trascendència dels dos treballs i la influència que ambdós han tingut per a molts musics i artistes posteriors i les ganes de col·locar a cadascú al lloc del podi que li correspon, i això varia segons siguis seguidor de l’un o de l’altre disc. Personalment penso que aquest tipus de conflicte sols és una excusa com una altra per establir una acalorada discussió en que els interlocutors acaben agafan set i ho rematen refrescant-se les goles a la barra del bar. Sempre és bona una conversa musical, suposo que més edificant que no pas discutir de futbol o de cotxes.
Queda pendent i em comprometo a portar aquí dues entrades que parlin d’ambdós magnífics discos. De moment avui parlarem d’una banda que beu directament dels californiants. Es tracta d’Animal Collective (Baltimore, Maryland, EE. UU.) és un grup que fa una música força original, i que combina amb molt d’enginy dues vessants fonamentals: per una banda les bases electròniques, i per l’altra les harmonies vocals. Precisament aquest gust pel joc de veus ens donen una pista per trobar les fonts d’on veuen Animal Collective. I justament la influència més notable la trobem en els esmentats The Beach Boys. D’entrada, la distància en el so i el temps ens pot fer pensar que no és així. Però una escolta més assossegada ens fa adonar que hi han moltes similituds amb la música i l’actitud dels californians a les cançons d’Animal Collective. Una alenada d’aire fresc per la música del nostre temps.

 

Merriweather Post Pavilion va ser sense cap mena de dubte un dels millors discos publicats l’any 2009 dins l’àmbit de la música pop (popular). Un gran treball.

 
“Les meves nenes”
No crec que necessiti gran cosa
Una ànima sòlida i la sang que sagno.
Però amb una nena petita, i la meva esposa
sols vull una casa apropiada

 

No em preocupo per coses luxoses
o per ser part de l’onada moderna.
Però per proveir als meus,
ho faré, amb el cor, a la tomba del meu pare.
A la tomba del meu pare.
(A la tomba del teu pare)
No m’importa semblar preocupat per les coses materials.
Com un estatus social.
Sols vull
Només vull quatre parets de tova i llistons
per les meves nenes