(Traicional)
Nusrat Fateh Ali Khan
“Dum Mast Mast. The Best of Nusrat Fateh Ali Khan”
1995
Tradicions
Totes les tradicions un dia o altre algú se les va inventar. Totes van viure la seva primera vegada. Un primer cop inèdit fins llavors. Algunes van ser fruit, segurament, d’un accident o error, com molts dels grans invents de la humanitat. Altres, per l’acció eixelebrada d’un il·luminat. Moltes haurien passat desapercebudes, reduïdes a la categoria d’anècdota, o simplement confinades a l’oblit de no ser per la visió comercial d’algun llumeneres espavilat que albirava en aquell acte la primera pela, el primer pas cap a un gran negoci. Ja siguin per generació espontània o meticulosament orquestrats, aquests fets han de ser batejats i confirmats per la autoritat competent. El temps i la repetició faran la resta, esborraran qualsevol indici de dubte, convertint-los, finalment, en dogma.
Cenyint-nos a l’àmbit estrictament musical és coneguda la campanya que van dur a terme entre els anys 1922 al 1936 l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per elaborar un inventariat exhaustiu de totes les cançons hagudes i per haver (ja s’esmenta en algun Cansongs pretèrit) Per aquesta missió van enviar emissaris arreu del País arribant fins als racons més recondits del territori. Entre aportacions d’estudiosos, l convocatòria de concursos i un treball de camp sistemàtic i exhaustiu, arribada la guerra, l’any 36, s’havien recollit més de 40.000 documents. Tota tonada, qualsevol besllum de melodia era donada per bona (aquest episodi ja va ser parodiat magistralment per Dagoll Dagom a la sèrie “La memòria dels Cargols”)
Ja tenim aquí al nostre emissari musicòleg de l’Obra que s’endinsa per valls i serralades, aturant-se en pobles, masos i masies, torres, cabanes i aixoplucs. Pentina la zona pam a pam, a l’aguait de caçar qualsevol melodia per engarjolant-la sota l’enreixat del pentagrama. Té una orella privilegiada, do que li ve dels gens dels avantpassats (dot que no és compra ni es vent, i que anys més tard els seus hereus malbarataran perforant-se el timpà a l’interior de cotxes tunejats) Para l’orella a tot allò que sona. Compto que fins i tot anota, en atent dictat, el refilar dels ocells. El sarró el duu carregat de cançons, tonades, nanes, contes, llegendes, històries, rondalles, entremesos i berenars. Refranys, rimes, ritmes, dites i danses dels Països Catalans. Li ha arribat a les oïdes que per aquells verals, al vell mig de la Vall Fosca, en un lloc inhòspit i esquerp hi ronda un jove pastor cantador com no en hi ha cap altre. I cap allà va el missioner, serra amunt a la recerca de la melodia perduda.
Dues hores a peu més a munt hi trobem al pastor cantador. Berena pa amb formatge assegut sobre una pedra. De tant en tant aixeca la bota per fer baixar. Esbarriades al seu voltant, quatre cabres mal contades, que rumien confiades mentre paren l’orella als càntics del vigilant. Si pugéssim estirar del fil del seu arbre genealògic, passant pels primers homínids del cor de l’Àfrica, veuríem que està directament emparentat amb els grans intèrprets afroamericans del jazz sorgits, bàsicament, de Nova Orleans i que ara mateix fan estralls a tot Amèrica. Com aquests, el nostre pastor duu el ritme a la sang, així com la facultat d’improvisar. Efectivament, el pastor, que domina, entre d’altre, el trèmolo i l’art del xiulet (que refila com ningú), és capaç d’inventar les més prodigioses melodies. Si dona amb ell el missioner, els tresors no cabran al sarró.
Unes setmanes més enllà en vaixell, creuant l’oceà, a Nova York, Louis Armstrong, un…, com ho diríem…? un rebesnebot valencià 190è del pastor, fa aixecar dels seients a un públic enfervorit amb els seus sols de trompeta.
Per aquells indrets s’enfila el nostre caçador de sonets en sagrada missió encomanada per l’Obra quan, de sobte, en poca estona, aquell cel resplendent de primavera s’ha vist enfosquit per uns núvols tenebrosos. A l’aire s’hi ensuma l’aigua.
Unes jornades més enllà, al vell mig de la vella Europa, a Bayreuth, entre espessos velluts vermells i ornaments daurats, embolcallada per cordes i metalls s’enlaira la veu d’Isolda. Davant d’una cort de nobles, aristòcrates i burgesos agotnada a la penombra, amb ulls plorosos, assisteixen al miracle. A lo impossible.
Bé ho sap el pastor que les tardes en aquells paratges són traïdores, però, ai, és refia en excés. Ja ho diu la dita: “el jove mort de confiat, i el vell desesperat”. A la que s’aixeca per buscar un lloc segur on arreceràs, quan el cel tot just ha començat a remugar, sense previ avís i sense que encara no hagi caigut ni una gota, el jove pastor cau abatut per un llamp i per un tro que han aterrat a l’uníson. O sigui, que l’han fulminat amb sec i sense temps per espantàs. És curiós que ara que és mort és quan més s’assembla a aquells parents més remots i llunyans.
Isolda es transfigura mentre exhala els darrers versos del “Liebestod” (“Cant de mort”), la tràgica ària final de “Tristany i Isolda”
En eix ample torrent,
en eix so omnipotent,
en eix tot, vida
de l’univers,
llençar-se,
negar-se…
oh, inconscient
goig suprem!
El nostre missioner, esperonat per l’afany i anhel, mira de desafiar els elements. Però la tempesta per moments guanya en ímpetu i, finalment, el seny i el temor de perdre el preuat botí ja assolit, el fan recular.
Tornarà a Barcelona. A l’any següent la recerca del Cançoner Popular es donarà per acabada. Anys més tard el nostre missioner tornarà a aquelles muntanyes però ningú sabrà donar-li raó d’aquell pastor. Tot i haver complert amb escreix la seva tasca sempre viurà amb la recança de no haver pogut trobar al pastor cantador.
Nusrat Fateh Ali Khan (Punjab, 1948 – Londres, Anglaterra, 16 d’agost de 1997) va ser tot un referent del qawwali, música religiosa tradicional sudasiàtica. Segons resa a la Wikipedia, “aquest tipus de música del santoral islàmic és bàsicament un vehicle per difondre la filosofia central del sufisme (branca mística i utòpica de l’Islam)”. Segons el Guillem, Nusrat Fateh és “el Bruce Springsteen del Pakistan”. Als anys 80 la seva popularitat ens arriba a occident de la mà de Peter Gabriel i el seu segell discogràfic Real World. Hi ha molt on remenar dins la seva extensa discografia però és en aquest ambient festiu, amb la seva gent on podem disfrutar i veure la verdadera dimensió d’aquest artista inigualable. Un autèntic festot en plena Festa Major.
Mr Cansongs 