Mes: Abril de 2019

277 “O Superman”

Mr. Cansongs2 comentaris

(Laurie Anderson)LaurieAnderson_BigScience

Laurie Anderson

“Big Science”

1982

 

MySpace

“El olvido borra y la imaginación escribe”

Luis Landero

Fa uns dies MySpace va anunciar que s’havien perdut tots els seus arxius penjants entre els anys 2003 i 2015. MySpace és una plataforma en línia on els usuaris poden establir xarxes d’amics, grups, blocs, fotos, vídeos i música. Principalment per la música es va fer molt popular durant els primers anys del present segle. Darrerament la popularitat de MySpace havia caigut molt en detriment d’altres xarxes socials en alça. La desaparició “sense remei” segons la companyia, es va produir durant una operació de “migració”. Parlant en xifres, uns 50 milions de cançons.

Aquest fet m’ha fet recordar un episodi de la meva joventut, quan tenia ínfules d’artista. Feia fotografies en blanc i negre i processava les meves pròpies còpies. Donant tombs al tupí, vaig tindre una ocurrència, si més no, peculiar. Volia muntar una exposició de fotografies. Fins aquí res d’estrany. Del que es tractava era, i aquí ve lo singular, d’alterar el procés de revelatge i conservació de les fotografies. De contaminar químicament les còpies per tal que durant la durada de l’exposició les imatges s’anessin alterant i degradant fins a la seva dissolució total. El concepte final seria que l’artista sobrevisqués a l’obra. No a l’inrevés, que l’obra sobrevisqui a l’artista, com acostuma a ser habitual. Tot i rumiar-hi força i fer alguns experiments el projecte es va quedar en no-res. En tan sols això, una ocurrència. Per recaragolar més el tema ara podem dir que més que sobreviure el que van fer aquelles còpies és no van arribar a néixer.

Tornant al cas de MySpace, imaginar tot aquest arsenal d’arxius al núvol ens pot recordar la imatge d’un cementiri digital. Un lloc que rarament visitem, i que sols hi acudim algun cop molt de tant en tant per invocar o recordar a un difunt.

També podem pensar que aquests senyors de MySpace no van seguir la norma bàsica de fer una còpia de seguretat. Això tan elemental que sempre ens recomanen i que no acostumem a fer mai. Clar que amb tal volum d’arxius, caldria una rèplica del núvol sencer. Si ho extrapolem a tot el fato que hi ha penjat potser ens caldria un univers paral·lel per encabir tot el gènero. Núvols duplicats. Clonats. Universos saturats i inservibles. Plens de llistats. Índexs. Cercadors. La memòria desafiada. Des dels inicis dels ordinadors ja es tenia clar: l’important és tenir força memòria.

Com acostuma a passar en aquest blog la cançó escollida no té res a veure amb el tema exposat. Quan O Superman es va publicar tot això del núvol, no hi era ni de broma.