Mes: gener de 2015

121 “Maroubra Bay”

(Edgar Froese)Edgar Froese-Epsilon

EDGAR FROESE

“Epsilon in Malaysian Pale”

1975

 

 

El somni del iogurt grec de mandarina

 

Avui, com qui no vol, m’he trobat amb la disjuntiva d’escollir entre retre homenatge a dos personatges il·lustres. Tots dos músics ben dispars. Al matí m’assabento per la radio que el bo del Demis Roussos havia mort aquest cap de setmana. A la tarda, via Wassap em fan saber que dimarts passat també ens havia deixat l’Edgar Froese. Si a migdia tenia coll avall dedicar-li aquest Cansongs al voluminós cantant grec, a la tarda els plans s’hem desmunten. És veritat que el Demis és l’abanderat d’alguns temes que intentava emular a la dutxa. Forever and Ever (coneguda aquí com Siempre y para siempre), My Reason (Mi Razón) i sobretot la tremenda Morir al lado de mi amor. Per refilar de valent. Em cauen les llàgrimes només de pensar-hi… Era tal la repercussió a Espanya que era d’aquells artistes que gravaven versions dels seus temes expresament en castellà.

Si alguna cosa tenen en comú l’Edgar Froese i el Demis Roussos és que aquest també va flirtejar amb la música electrònica de la mà del seu compatriota Vangelis. Però el que sempre recordarem d’ell serà la seva poderosa veu operística.

L’Edgar Froese és conegut bàsicament per ser el membre fundador de Tangerine Dream, grup longeu i prolífic, un dels pilars del Rock alemany i de la música electrònica en general, amb un so peculiar i inconfusible i que va viure la seva època daurada a la dècada dels 70 amb treballs tant rotunds com Phaedra (1974), Rubycon (1975) o Stratosfear (1976). Després el grup va patí canvis constants en la formació. Va enregistrar multitud de bandes sonores i molts àlbums però mai més va assolir l’impacte que van suposar aquells primers discos trencadors. Per la seva banda Edgar Froese alternava les gravacions de Tangerine Dream amb una carrera en solitari poc coneguda, sobretot eclipsada per l’ombra allargada del grup alemany.

Així doncs sempre que evoquem al Edgar Froese el veurem envoltat de teclats, sintetitzadors i tota classe d’artefactes i andròmines electròniques amb que va crear tot un univers sonor.

frosse

Els dos temes que conformen l’àlbum Epsilon in Malaysian Pale van ser inspirats per alguns dels llocs que Tangerine Dream van visitar durant la gira que el grup va realitzar per Australia l’any 1974.

120 “El Rescate”

(Enrique Bunbury)Bunbury

Bunbury

“EL VIAJE A NINGUNA PARTE”

2006

A Mel Mateo, bunburyà confés.

Hi han trucades que, com les bales, val més esquivar-les. 

Les Trucades perilloses

 

  • Sí? digui…
  • Bona tarda. El senyor Jordi Gabernet…?
  • Sí. Jo mateix.
  • Li parla Begonya Consol, per servir-lo. Molt bona tarda senyor Gabernet. Li explico. Miri, el trucaba d’Edicions Caparrós. Senyor Gabernet, em plau comunicar-li que des d’Edicions Caparrós ens fiquem en contacte amb vostè per anunciar-li que, a raó del 150è aniversari en què Apel·les Mestres va aprendre a caminar, la imminent publicació en exclusiva, i que ara ens plau oferir-li, com a client preferent que és, del magnífic llibre D’Apel·les Mestre al Pare Apel·les (1855-2005) 150 anys de poesia popular. Es tracta d’una edició a cura del prestigiós filòleg Joaquim Brotons. És un gran llibre relligat en pell i presentació de luxe en estoig, format del llibre: 27,5 x 38,5 cm, format amb estoig: 28 x 39,5 x 6,5 cm, consta de 870 pàgines i conté 1.200 il·lustracions, que inclouen mapes, gràfics, dibuixos i fotografies. Exclusivament per clients preferents com vostè, senyor Gabernet, i fent un esforç per recompensar la seva fidelitat i confiança, Edicions Caparrós els hi ofereix adquirir aquesta obra per tant sols 1.029 €. pensi que un cop ficada al mercat aquesta obra valdrà practicament el doble. Que? Que li sembla senyor Jordi…?
  • No, sí. Està molt bé… segur que deu ser molt maco…
  • Doncs que? Li enviem? Si vol la setmana que ve ja el pot tindre a casa.
  • Ep. No corri tant…
  • És més (no pensi que això li fem a tothom, eh…?), com que vostè és un client preferent d’Edicions Caparrós, junt amb el llibre vostè rebrà a casa seva un exemplar del diccionari Català-Lapao/Lapao-Català, edició facsímil, de forma totalment gratuïta. Naturalment vostè pot escollir de pagar de mica en mica. Li mantindríem les mateixes condicions i la mateixa quota que ha pagat fins ara. Que me’n diu senyor Jordi…?
  • Que no pot ser…
  • Ah, i no començarà a pagar fins al cap de tres mesos…
  • Som a gener… fins a l’abril vostè no comença a pagar. Ho fem…?
  • Em sap greu però no pot ser…
  • No em digui que no està bé un regal així…? Si vol no li enviem el dia de Sant Jordi? I no comença a pagar fins al juliol…
  • Em sap greu però és un mal moment…
  • No em dirà que no sigui una bona oferta…?
  • Sí, però de veritat que ara no pot ser…
  • Per que, senyor Jordi?
  • Bé, que li haig de dir. És un mal moment. Tothom sap com estan les coses. Hi han altres prioritats i s’han de descartar gastos…
  • Au va, senyor Jordi. Una persona com vostè, llegida com és. Si cada mes només són 12 € de no res . Miri, si vostè fa un cafè cada dia ja li costa més diners.
  • M’estimo més fer el cafè.
  • …aquí ens consta que al seu dia vostè va adquirir la nostra Enciclopèdia i que disposa de totes les actualitzacions. Veig, senyor Jordi que li faltaria la darrera actualització i que al seu dia no va adquirir. Això sí que ho ha de fer. Ara mateix té tota una col·lecció esgarrada. Amb un any l’haurà pagat. I un any passa de seguida.
  • Ja li he dit que no.
  • Com va d’atles?
  • Pensi que amb pocs anys el món ha canviat molt. Jo li puc oferir un atles totalment actualitzat que fins i tot preveu com serà el futur estat de Catalunya un cop acabat el procés sobiranista.
  • Vostè no pot viure sense això, senyor Jordi.
  • I la seva senyora?  Li agrada cuinar…? Precisament tenim una col·lecció, Receptes del món, de 24 volums, que ve presentada amb una caixa d’un aliatge de pedra natural i alumini fos, totalment antiadherent. És realment fabulosa…
  • Sóc solter.
  • Ja… Té fills senyor Jordi? Tenim una col·lecció preciosa que se’n diu La canalla, que…
  • Escolti…? No la sento…
  • Senyor Jordi? Que em sent? Tenim un joc de paelles…
  • Sembla que s’ha perdut la senyal…
  • Senyor Jord…
  • Tuuuuttttttt…

 

Dos anys i moltes trucades més tard…

  • Digui…?
  • Senyor Jordi no pengi si us plau.
  • Senyora Begonya, que no va quedar clar que…
  • M’ha de comprar els llibres.
  • Ja li vaig dir el darrer dia…
  • Aquest cop m’ha d’escoltar. Pensi que duc un revòlver a les mans i sóc capaç de fer un disbarat.
  • Que es pensa? Jo també he pres les meves precaucions. Jo també vaig armat i puc fer qualsevol cosa…
  • Jo li he dit primer.
  • Tant és. Aquí no hi ha normes que valguin.
  • Vostè s’ho ha buscat.
  • No, senyora Begonya, per l’amor de Déu…

Es senten dos trets, gairebé a l’uníson.

Es senten plors.

  • No he sigut capaç…
  • Jo tampoc…
  • Senyora Begonya. Em pensava…
  • Jo també…

Després d’una pausa…

  • Quina mida deia que fa el llibre…?

Les Trucades Perilloses from Jordi Giribet on Vimeo.

Mai vaig estar de Héroes del Silencio. No sé si per la impostura dels seus membres, o per la música que no m’acabava d’arribar. Sigui com sigui, sempre els vaig mantindre al marge de les meves orelles i dels meus prestatges. Amb Bunbury ja va ser una altra cosa. Un cop dissol el grup el músic aragonès es llança a una carrera en solitari plena de idees i propostes renovades. Això ja s’acostava més als meus gustos musicals i, naturalment, als meus prestatges. He de dir que darrerament li he perdut la pista i no he escoltat amb la deguda cura els seus darrers treballs. Jo diria que el darrer disc que m’he escoltat bé, estant al cas, ha estat el que va fer amb col·laboració amb el Nacho Vegas, cap allà l’any 2006.

Tot lo anterior és força interessant, i en la meva modesta opinió, potser junt amb Flamingos (2002) el seu disc més redó sigui El viaje a ninguna parte (2006), àlbum doble al que pertany precisament El rescate, el tema que ens ocupa en aquesta entrada. Tot el disc està molt bé. Aquí ens trobem a un Enrique Bunbury pletòric, fresc, inspirat. Més contingut que mai i allunyat dels excessos i amaneraments que mostra en altres treballs (i que encara arrossega de Héroes…)

Amb el temps he anat insistint i temptejant coses sueltes de Héroes de Silencio i, tot i que encara em resulten alients, he descobert alguna joia com ara La chispa adecuada, un tema rodó. És per això que no he pogut resistim a incloure aquest a cançó al Radioblog d’avui. Suposo que dir que La chispa adecuada és el tema que li agrada més de Héroes del Silencio deu ser com dir que el vinagre que més bo és el de Mòdena, que és precisament un vinagre que agrada a aquells que no els hi agrada el vinagre (jo també m’hi incloc en aquest grup…)

La tria de les cançons del Radioblog obeeix exclusivament al gust personal del que aquí suscriu. M’agradarà conèixer l’opinió del Melcior al respecte, i que en pensa de tot plegat. Serà per que és de la Franja, i que deu tenir una arrel força enfonsada que s’obre pas amb vigor cap a l’Ebre. Se del cert que aquest maño impertinent li té el cor robat.

Radioblog
(relació de temes)

Alicia (expulsada al País de las Maravillas)
Radical Sonora
1997

Canción para una discoteca
Panero
2004

No fué bueno, peró fué lo mejor
El tiempo de las cerezas
2006

Hoy no estoy para nadie
Flamingos
2006

La chispa adecuada (bendecida III)
Avalancha
1995

119 “Caminant”

(Música: Roger Mas /Lletra: Jacint Verdaguer)roger-mas-les-cancons-tel-luriques

Roger Mas

Les Cançons Tel·lúriques

2008

 

 

Tradicions innovadores

 

Aquest oxímoron que encapçala aquesta entrada vindria a ser una mena de declaració d’intencions del que Roger Mas vol aportar a la música. Al meu parer el compositor i intèrpret de Solsona recull el testimoni que al seu dia van enarborar una serie de creadors catalans, sobretot em venen al cap Jaume Sisa o Pau Riba, per fer música clarament influenciada per la música anglosaxona imperant del moment però alhora fortament amarada de la música d’arrel de les nostres contrades. Els textos també segueixen l’estela d’aquells, recorrent tant al llenguatge literari com al més popular i recondit, amb un clar gust per lo místic i ancestral. Si a tot això hi afegim una veu poderosa, maquíssima, tenim com a resultat un gran artista buscant i regirant d’innovar des de la tradició.

Els temes de Les cançons tel·lúriques, gairebé totes les lletres són de Jacint Verdaguer, versos populars, o bé d’altres autors. Potser per això no sigui el treball més significatiu per mostrar el que a dalt s’ha dit doncs prescindim dels textos del compositor solsoní. La bellesa de la proposta però, és massa temptadora per deixar-la escapar. Aquí la veu imponent del Roger Mas s’arrauleix amb el so inconfusible de la cobla, subratllant, de fet, aquesta recerca constant capbussant-se en les arrels de la música més nostrada.

Caminant

Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?

 

Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.

Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.

Jacint Verdaguer