296 “All Blues”

(Miles Davis)

Ron Carter

“All Blues”

1974

RON CARTER-1

“Espero que els meus companys que ja no hi són notin les vibracions del concert i que el públic senti que la música neix de l’amor per ells“

Ron Carter, durant la seva estada a Barcelona.

Aquests dies ha estat actuant a Barcelona Ron Carter, el llegendari contrabaixista nascut a Ferndale, a l’estat de Michigan. Es va iniciar com a violoncel·lista de formació clàssica. Va acabar sent un contrabaixista de jazz amb una tècnica prodigiosa. És un dels contrabaixistes més gravat de la història, junt amb Milt Hinton, Ray Brown i Leroy Vinnegar. La xifra varia força, depenent de quina sigui la font (sembla el recompte de manifestants) Segons TV3, més de 2000 discos. En algun lloc de YouTube es pot llegir més de 2500. Wikipedia puja la xifra fins al 3500. Sigui quina sigui, una autèntica barbaritat. Totes les estimacions van precedides per aquest “més” que dóna a entendre que la cosa no està clara. Una imprecisió que encara fa més gran la llegenda.

Entre tanta música un no sap quina peça triar. Finalment m’he decidit per “All Blues”, un tema de Miles Davis publicat originàriament en l’àlbum “Kind of Blue” (1959) i que Ron Carter va versionar l’any 1974. Com que la producció d’aquest home és tan basta farem un dos per u, i al proper Cansongs, el 297, també apareixerà aquest virtuós del contrabaix.

Un enregistrament en viu a Berna l’any 1986. La versió d’estudi de l’àlbum homònim de 1974. Una versió també enregistrada en viu a Milà l’any 1964, amb la formació que passaria a la història amb el nom del Segon Gran Quintet de Miles Davis: Herbie Hancock al piano, Wayne Shorter al saxo, Miles Davis a la trompeta. Tony Williams i Ron Carter al contrabaix formaven una de les seccions rítmiques més fabuloses del jazz.

278 “Someday my Prince Will Come”

(Frank Churchill / Larry Morey)

 

Andrea Motis & Joan Chamorro Quintet

“Live at Jamboree”

2013

Per fi, l’Andrea

275 “Gloria’s Step”

(Scott LaFaro)

Bill Evans

“Sunday at the Village Vanguard”

1961

El poeta del piano

L’escriptor Gene Less va batejar Bill Evans com el poeta del piano per la bellesa de les seves frases al teclat, amb reminiscències dels impressionistes. Va col·laborar amb músics de renom, com George Russell, Charles Mingus, Jimmy Giuffre i, sobretot, amb Miles Davis a la gravació del mític disc Kind of Blues. Va volar del niu per crear la seva propia formació. Amb el baixista Scott LaFaro i el bateria Paul Motian, dos músics exquisits, va trobar el seu hàbitat natural, on van obrir nous camins en el format de trio (piano, baix, bateria) on el diàleg entre els tres instruments és constant i viu.
Les proeses jazzístiques acostumen a tindre caràcter de concreció en dia, hora i lloc. En el cas de Bill Evans tenim un dels seus testimonis i testament escrit a foc en aquestes sessions enregistrades en directe el 25 de juny de 1961 al Village Vanguard de New York.

253 “Lotus Feet”

(John McLaughlin)

 

John McLaughlin & Mahavishnu Orchestra

“Inner Worlds”

1976

Mantra musical

John McLaughlin és tot un mestre tocant la guitarra. Un veritable virtuós. Nascut a Anglaterra, la música índia ha tingut una gran influència en el seu estil. El jazz i la fusió li deuen grans pàgines. Va participar en els primers treballs de Miles Davis i això no deixa de ser un aval. Són celebres els seus encontres amb guitarristes de la talla de Paco de Lucia, Al Dimeola o Carlos Santana, per citar sols alguns exemples. A la dècada dels 70 va liderar la Mahavishnu Orquestra. Lotus Feet, pertany al disc Inner Worlds, publicat l’any 1976. En aquest tema el violó de Jean Luc Ponty s’encarrega de dur la veu cantant. Zakir Hussain domina el temps i l’espai. McLaughlin, guitarrista de dits vertiginosos, es mostra més contingut que mai. Es limita a fer quatre notes, però totes col·locades al seu lloc. En una segona versió, en que McLaughlin i Hussain repeteixen, T.H. Vinayakram al ghatam i Hariprasad Chaurasia, amb el bansuri, en fan una lectura més pausada i reflexiva. Finalment, la versió del disc en estudi. Més elèctrica i colorista. A la xarxa trobareu moltes més versions, pròpies i alienes. Vosaltres mateixos…

Lotus Feet és una mena de mantra musical que ens mostra la vessant més espiritual d’aquest músic singular.