Estava cantat que no passaríem per alt el traspàs d’Aretha Franklin al Cansongs. Ja va deixar testimoni (Cansongs 124) demanant una mica de “respecte” en aquell magnífic Restect, el tema d’Otis Redding al que Aretha va saber-li donar la volta, com un mitjó. Allà on hi havia un missatge amb clars tons masclistes, va esdevenir tota una proclama feminista.
Per dir adéu a la reina del soul un tema força conegut dels seus inicis. Una petita oració a manera de comiat.
L’aplicació prometia ser una bicoca. Amb uns petits i senzills passos en la configuració, de manera aleatòria, seguint els paràmetres dels meus gustos musicals, l’aplicació aniria seleccionant la cançó i enviant periòdicament el Cansongs mentre jo, tant panxo, estaria fent cura de repòs. Estirat a la platja gaudint de les vistes. Cruspint paella en algun local climatitzat. Degustant gelat de torró tot passejant pel port al capvespre. Veien declinar el dia gronxat per les aigües del mar. L’estiu perfecte, vaja. L’aplicació era una versió free, de prova. En pròximes versions, de pagament, el programa seria capaç de redactar l’escrit, ajustat a l’estil de l’usuari, afegint-hi, al gust, percentatges d’autors consagrats. Un 20% de Calders. Un 10% de Moncada, fiquem pel cas. De moment sols tria la cançó i l’envia. Les dues primeres setmanes la cosa va anar perfecta. Quin plaer, sota aquella calma estiuenca, rebre el Cansongs com un seguidor més. La tercera setmana la cosa no rutllava. El següent lliurament no arribava. Primer vaig atribuir-ho a alguna errada tècnica. O que l’opció “aleatori” ho era tant que potser imitava la cadència irregular i inestable de l’usuari en qüestió. A la quarta setmana em vaig començar a ficar nerviós. Vaig intentar resoldre-ho pel mòbil però no hi va haver manera.
El dia es va despertar fosc, amb el cel tapat. Núvols amenaçants i el vent presagiaven tempesta. No prestava anar enlloc. A l’alternativa de quedar-me tot el dia a l’apartament vaig decidir agafar el cotxe i arribar-me a casa a solucionar el problema de la maleïda aplicació. El trajecte va ser un via crucis a pas de tortuga, gairebé a les palpentes sota un aiguat que negava el parabrisa. Llamps i trons i calamarsa que retronaven sobre la carrosseria. Per postres la nit abans no havia carregat el mòbil i em vaig quedar sense bateria. Cada cop estava més atabalat i tenia por d’estimbar-me sense poder demanar auxili.
En obrir la porta de casa la coincidència amb un llamp proper va dotar l’escena de dramatisme. Allò era una disbauxa. L’aplicació i era estirada al sofà, amb la tele a tot drap, i esgotant les existències de cervesa. La Rumba i la Fitfiu feien carreres pel passadís. Al despatx hi havia una sessió de house groove. L’ordinador feia de dj. Les llums anaven bogues fent pampallugues. Agafant-lo pel fil, el ventilador feia donar tombs al secador com un possés. El rentaplats i la rentadora movien l’esquelet amb desespero. El microones mirava de ficar calenta la nevera. L’escalfador restava a l’aguait, en plan cràpula. La torradora anava torrada, trontollant d’aquí cap allà, víctima dels licors pesats. A l’habitació la planxa i el túrmix tenien una relació obscena.
Després vaig saber que els havia enganxat gràcies a tenir el mòbil fora de servei. Sens dubte el seu aliat. Tots van tornar al seu lloc habitual amb la cua entre cames. Em vaig encarar a l’aplicació, que no sabia on ficar-se. Sens dubte, la promotora d’aquest motí amb la casa panxa enlaire. Vaig procedir a desinstal·lar-la. De res servien les seves excuses que, acte seguit, van esdevenir súpliques. Amb el dit sobre el botó d'”eliminar” va mirar d’estova’m. Em va cantar, fil per randa (sabia els meus gustos la punyetera…) The Carpet Crawlers, de Genesis, amb una impecable imperfecció gairebé humana…
There is lambs wool under my naked feet
The wool is soft and warm
Gives off some kind of heat…
I seguia, i seguia…
The carpet crawlers heed their callers We’ve got to get in to get out…
Fins que em va tombar. Vam arribar a un acord. Tot i que la tempesta no va remetre el viatge de tornada va estar d’allò més plàcid. Jo anava estirat al seient del darrera. L’aplicació va conduir fins la platja. Durant el trajecte em va cantar tot un repertori de lo més personalitzat. Tot just arribavem va deixar de ploure i els núvols van escampar. Vam albirar el mar i un cel estrellat quan tot just refilava els primers compassos de The Great Gig in the Sky.
Mr Cansongs 