(Roddy Frame)
Aztec Camera
“Stray”
1990
Cantant sota la dutxa
Hola cansongsmaniàtics! Això de l’Escala en hi fi acabarà amb nosaltres (ja va estar a punt de fer-ho l’any passat) Amb l’esforç que comporta i l’afany d’estar a l’alçada de les actuacions, que cada nova edició es van superant, doncs un queda desbordat i no em veig en cor de compaginar-ho amb la redacció d’aquest blog tal i com es mereixen els seus seguidors. En qualsevol moment ja m’espero alguna carta/email de la Carme dient, i amb raó, a veure què és això, que m’he cregut, que no hi ha dret. De manera preventiva i per aturar el cop intentaré, com a mínim, que no deixi de sonar la música. El personal del Celler està enrabiat i serà qüestió de treure ferro a l’assumpte donant volada de tant en tant a algun que altre dels soterrats residents.
Per tenir alguna cosa que dur-se a l’orella proposaré un tema dels Aztec Camera. Aquest grup escocés de nom tant rimbombant no és que l’hagi seguit molt que diguem, però sí que he anat atresorant al calaix algunes de les perles que ens han anat deixant al llarg de la seva carrera. Entre elles però, sobresurt aquesta fastuosa “Good Morning Britain”. És una de les cançons que més he cantat sota la dutxa, al ras o a on presti, que qualsevol lloc és bo per entonar. El Daniel Giribet, el nostre traductor preferit, ens delecta amb una versió de la lletra realment reveladora (no he sabut que la cosa anava d’Irlanda del Nord fins ara).
Espero que la disfruteu i us mantingui distrets, al menys fins que trobi una mica d’assossec. La il·lusió es desborda però la energia s’esgota…
“Bon dia Anglaterra”
En Jock té un vot a Parochia
Deu llargs anys i encara la té
Pagant taxes i anant a la presó
Preocupa’t més endavant.
I el vent bufa calent i bufa fred
Però ens aireja i això és el que ens han dit
La música dóna fins que s’enfonsi la indústria musical
Deixa’ls que mengin cultura.
El passat està saturat de vergonya
Però l’endemà ja veurem
Per viure una vida decent
Bon dia Anglaterra
Vint anyets i una pistola carregada
Enterraments, por i la guerra no s’ha guanyat
Un Paddy(*) és només una broma simpàtica
Dissimula el perill.
I un corporal mira despectivament un nen catòlic
I es mira la seva pistola com una joguina per pijos
Està matant més que la alegria celta
La Mort no és desconeguda.
La hora del pivón arribarà algun dia
És una dolça veu cridanera que no cedeix
A casa no són vacances
Els teus fills s’en van de casa Neil.
Als turons i les valls i més lluny
Pots sentir la cançó de la democràcia
L’eco de l’eternitat
Amb el sentiment d’una bona obra.
El passat està saturat de vergonya
Però l’endemà ja veurem
Per viure una vida decent
Bon dia Anglaterra
Desde Tyne fins on flueix el Tàmesi
Els meus germans i germanes Anglesos saben
Que no és cap on vas
Si no la teva raça, credo i color.
De la cel·la a comissaria fins la tomba profunda
Només a una parada amb metro
No siguis massa negre, ni massa gai
Només una mica més tonto.
Però en aquesta terra verda i magnífica
On em faig la casa, em planto
Que sigui guai ser un home,
Un uniforme és un traïdor.
L’amor és internacional
Si va ben dret o acabes caient,
Fes-los saber que ho vas donar tot,
Preocupa’t més endavant.
El passat està saturat de vergonya
Però l’endemà ja veurem
Per viure una vida decent
Bon dia Anglaterra
(*) Paddy: terme per referir-se de forma ofensiva a una persona d’Irlanda
Mr Cansongs 