Vol dir que no s’ha passat? Dos lliuraments de patac. Després de tants dies d’abstinència poden causar mal de ventre. Ho admeto. Ha estat un rampell. Però amb la quantitat de música que hi ha em fa ràbia no poder ser més disciplinat. Això ja ho ha esmentat al lliurament anterior. És just el que em falta. disciplina. Per això aquest blog va a batzegades. Centris en el tema. Sí, té raó. A l’Enric Montefusco l’he descobert avui. Prové dels extingits Standstill, una banda sorgida de l’àmbit del hardcore punk underground de Barcelona. (1995-2015) amb una llarga trajectòria dins l’ambient indie rock (amb autoedició inclosa). Actualment en “parón indefinido” figura a la seva pàgina web. L’any passat Enric Montefusco, va treure Meridiana, el què fins ara és el seu primer i únic disc en solitari. Un disc bonic, amb bones cançons, on Montefusco tira de fantasmes. “Tenemos una vida para deshacernos de los fantasmas”. Per saber-ne més de tot plegat m’ha semblat interessant llegir aquest article ¿Standstill o Enric Montefusco? Aquesta entrevista també és interessant Enric MontefuscoTira d’hemeroteca… Ja ho veu. Tots tenim les nostres pròpies fons d’informació diria el Pesquises…
(D. Cross / R. Fripp / J. Wetton / B. Bruford / J. Muir)
King Crimson
“Larks’ Tongues in Aspic”
1973
John Wetton
Una altra necrològica? Això en lloc de ressenyes semblen esqueles. Malauradament així és. Darrerament la producció d’aquest bloc ve marcada pel toc a difunts. Sap greu però hi han cites i esdeveniments que no es poden passar per alt. John Wetton ens va deixar l’altre dia. Un més que se’n va. El crepuscle dels deus. Si busquem a la Wikipedia John Wetton va estar en un fotimer de grups. I tant! Sols coneixia la seva trajectòria a grans trets. Només sabia que després de King Crimson havia format part d’Asia, una d’aquelles superbandes que en diuen. Per cert, això de les superbandes seria el resultat de reunir a destacats músics de diferents grups en un de sol. És una fórmula que se sol perdre en malabarismes o estirabots. Ai si el senten… Déu hi faci més que nosaltres.
En tot cas aquella etapa de John Wetton amb King Crimson va ser gloriosa. (1973-74) La banda, liderada per Robert Fripp, es nodria d’excel·lents músics que rarament repetien més enllà de dos o tres àlbums. Això va permetre a la formació evolucionar constantment sense caure en l’estancament. Pel que diu King Crimson és una superbanda. No ben bé. En la cort del Rey Carmesí Robert Fripp regnava. Una mena de tirà dinamitzador. Això no és un oxímoron…? Que sabia donar veta. De fet en dona. Després de tants anys encara estan en actiu. El secret? Disciplina crec que en diu el Fripp. Per frippar…
Aquest dimarts al matí ens vam despertar amb la trista notícia de la mort de Paloma Chamorro. Tenia 68 anys. Tot un referent de la dècada dels 80 i una icona de la Movida madrileña. La periodista madrilenya va assolir notorietat arrant de presentar el programa La edad de oro, a La 2 de TVE durant els anys 1983 al 1985.
Emès en directe des de la madrilenya sala Rock-Ola, amb entrevistes i música en directe, el programa tenia una cita setmanal amb les tendències musicals i culturals més avanguardistes del moment. Amb l’estil desinhibit i sense complexos de Paloma Chamorro, La edad de oro va donar visibilitat a la Movida madrileña i a tot l’esperit festiu, lliure i excessiu d’aquell moment singular i històric com va ser el de la Transició.
A YouTube està farcit d’imatges del programa. TVE ha destinat un lloc web on poder veure practicament tots els programes emesos (55 concretament)
Va ser precisament el mateix dimarts a la tarda que amb el Josep Rius (lo Josep de cal Ferro) vam coincidir a remenar per la xarxa rememorant aquests gloriosos i convulsos anys. Ens vam ficar en contacte via whatsapp per comentar-ho
30/1/2017. Dimarts [20:25] Jordi: els que no van viure aquella època ho veuen molt passat
[20:25] Josep: M’ascollono nomes de pensar-hi😂
[20:25] Josep: Clar… [20:25] Jordi: és que ho és!!!!! però natros ens va tocar d’aprop, ves…
[20:25] Josep: Avui en dia hi ha molta mala llet [20:26] Jordi: que vols dir? que llavors hi havia més ingenuïtat…?
[20:26] Josep: Tot i que als ambients de
[20:26] Josep: Si
[20:27] Josep: Bcn actuals de concerts segur q també hi ha bon rotllo
[20:27] Josep: El cunyat així m’ho diu [20:27] Josep: De tant en tant va amb algún [20:27] Jordi: pot ser…
[20:28] Josep: Però aquelles ganes de ser alternatius
[20:28] Josep: Ara no crec q hi sigui…
[20:29] Josep: Si q crec q hi havia mes ingenuïtat [20:29] Jordi: és possible
[20:29] Josep: Vam estar reprimits molts anys en aquest país [20:29] Jordi: va aflorar tot
[20:31] Josep: Volíem o necessitàvem ser moderns
[20:31] Josep: Esta al dia i militar amb l’alternatiu
[20:32] Josep: Mocedades Eurovision etc…
[20:32] Josep: 😂😂😂😂
[20:32] Josep: Qualsevol no es revel·la… [20:33] Jordi: 😂😂😂😂😂
L’endemà els dubtes encara hi eren…
1/2/2017. Dimecres [22:58] Jordi: Encara no tinc clara la cançó [22:59] Jordi: Em debateixo entre alguna que m’agradi, tipus Golpes Bajos [23:00] Jordi: O alguna més passada que reflexi la disbauxa del moment. Aviador Dro, Derribos Arias, etc
[23:02] Josep: Si m’ho preguntes a mi ho tindria molt clar. Una del Coppini. Però estic d’acord en q seria millor una de per exemple Aviador Dro per il·lustrar el que es respirava a l’època [23:03] Jordi: En aquest dilema estic
[23:03] Josep: Doncs triant una de cadascun
[23:03] Josep: 2 [23:04] Jordi: Però una sola ha de figurar [23:04] Jordi: A l’entrada
[23:04] Josep: 👍🏿
[23:05] Josep: Doncs segona opció a l’entrada
[23:05] Josep: Ara bé de segona opció hi ha molts grups, no? [23:07] Jordi: Sí [23:07] Jordi: Jo ficaria un grup espanyol
[23:09] Josep: Perfecte.
Un dia més els meus dilemes existencials persisteixen. D’això també se’n diu ser un cagadubtes…
2/2/2017. Dijous [18:49] Jordi: És difícil resumir l’esperit Edad de oro…
[18:49] Josep: Carai
[18:49] Josep: Ho crec… [18:50] Jordi: com a cançó em fa gràcia aquesta… [18:50] Josep: Si puc afegiré alguna cosa a partir del q tu expliquis
[18:50] Jordi: com ho veus?
[18:52] Josep: Bé home
[18:52] Josep: Ja se q és molt difícil triar-ne sols una [18:52] Jordi: no és la típica imatge del Rock-ola [18:52] Jordi: però la cançó és xul·la
[18:53] Josep: Aquests no sabia ni qui eren però conec molt be la cançó
[18:53] Josep: Sí [18:53] Jordi: l’Almodovar fent els seus pinitos… [18:53] Jordi: El grup és Los Zombies
[18:54] Josep: Ahh [18:54] Jordi: el cantant és mort també…
[18:54] Josep: És una cançó coneguda [18:54] Jordi: i festiva
[18:54] Josep: Collons amb els morts!
[18:54] Josep: Estan més vius q morts! [18:54] Jordi: si noi…😢 [18:55] Jordi: zombies… [18:58] Jordi: aquí va… potser més representativa que l’altra…
[18:59] Jordi: amb lo Glutamato a la trompeta…😂😂😂😂😂 [18:59] Jordi: aquesta mola [18:59] Jordi: I el so i l’ambient són més Edad de oro…
[19:00] Jordi: per cert, el Poch també és mort…😂😂😂😂😰
[19:01] Josep: 😂😂😂
[19:02] Josep: Aquesta molt millor per mostrar l’esperit d’aquella època [19:02] Jordi: Si passo de sumbadesses ja puc anar a Radio Futura o Golpes Bajos.
[19:02] Josep: Sí però millor aquest tema [19:03] Jordi: fet doncs👍
[19:03] Josep: 👍🏿 [19:03] Jordi: per cert, em valdré de les nostres converses per wasap…
[19:03] Josep: Com vulguis
[19:03] Josep: Cap problema [19:04] Jordi: si no et fa res… uns fragments. Per reflexar la dificultat de l’empresa… [19:06] Jordi: llàstima que no toquesin “Branquias bajo el agua”, segurament el millor tema de Derribos [19:07] Jordi: però l’altra mola
[19:07] Josep: Aquests Derribos no els tenia massa acotats
[19:08] Josep: Ja l’escoltare doncs [19:08] Jordi: molt de l’època
[19:08] Josep: Potser la conec [19:08,] Jordi: poc destres, moltes ganes…
Agrair al Josep Rius per prestar-se a aquest experiment…
En tot cas aquella etapa de John Wetton amb King Crimson va ser gloriosa. (1973-74) La banda, liderada per Robert Fripp, es nodria d’excel·lents músics que rarament repetien més enllà de dos o tres àlbums. Això va permetre a la formació evolucionar constantment sense caure en l’estancament. 
Va ser precisament el mateix dimarts a la tarda que amb el Josep Rius (lo Josep de cal Ferro) vam coincidir a remenar per la xarxa rememorant aquests gloriosos i convulsos anys. Ens vam ficar en contacte via whatsapp per comentar-ho
Mr Cansongs 