Mes: Juny de 2016

177 “Old Man”

(Neil Young)Harvest

Neil Young

“Harvest”

1972

 

El rock i el temps.

Aquest passat dilluns [21 de juny] Neil Young va actuar al Poble Espanyol de Barcelona. Va presentar The Monsanto Years, enèsim treball del cantautor canadenc. El disc el signa el propi Young junt amb Promise of the Real, formació liderada per Lukas Nelson, fill del mític Willie Nelson. El fet que Neil Young continuï en actiu i fent gires promocionals m’ha fet pensar en l’article El poder de las leyendas, que Diego A. Manrique encapçala amb aquest enunciat del tot eloqüent:

El rock todavía no se ha reconciliado con con las realidades biológicas. A diferencia del blues, el jazz o el flamenco, que veneran la longevidad, sigue encandilando con quimeras de eterna juventud: sexo alborotado, vehículos acelerando, resacas asumibles, cortes de manga al futuro. Pero ¿qué ocurre cuando los artistas entran en la tercera edad y quieren, necesitan, les apetece seguir actuando? Por no hablar de los propios seguidores, en la frontera de la jubilación.

A la resta de l’article Manrique (crític musical de verb poderós i adjectiu àcid) es pregunta pel fet que a hores d’ara artistes septuagenaris com Bob Dylan, Leonard Cohen, Bruce Springsteen o el mateix Neil Young  encara siguin quins encapçalin cartells d’importants festivals i omplin estadis.

“Viu ràpid, mor jove i deixa un cadàver bonic” [La cita se sol atribuir a James Dean, tot i que és una línia de diàleg que diu John Derek a la pel·lícula Truqueu a qualsevol porta (1949), de Nicholas Ray] sembla resumir l’ideari d’un bon rocker. “És millor cremar de pressa que esvair-se lentament”, una sentència de Kurt Cobain que Neil Young va incloure a la cançó Hey hey, my my (Into the black), escrita per ell l’any 1979. Molts diran que en el fons mantenir aquest actitud rebel fa referència a l’esperit i no pas al cos, encara que alguns a fe que ho van complir al peu de la lletra. Però el temps passa i la mateixa realitat sembla trair la premissa del rock. Les revolucions col·lectives cotitzen a la baixa. A nivell individual la música sempre resulta ser un bàlsam reparadora. Els concerts dels vells rockers potser només són manifestacions nostàlgiques dels qui un dia van creure en utopies.

Old man és una cançó que Young va escriure pel cuidador del seu ranxo Broken Arrow Ranch, al norte de California, El tema respon més a qüestions existencials que no pas a rebel·lies juvenils.

176 “Diamonds on the Soles of Her Shoes”

(Joseph Shabalala / Paul Simon)graceland

Paul Simon

“Graceland”

1986

 

Diamants a les soles de les sabates.

El nom de Paul Simon estarà sempre lligat al de Art Garfunkel (no, no és un nom de televisió…) junt amb qui ens va deixar melodies inoblidables, tot uns referents per una generació. Qui no recorda temes com The Sound of Silence, Bridge over troubled water, El condor pasa o Mr Robinson.

He llegit en algun lloc que va ser la crisi dels 40 la que va dur Paul Simon fins a Sud-àfrica buscant nous horitzons musicals. Potser després de tant d’èxit prematur a l’home no li tocava una altra. Fruit d’aquesta escapada en va sortir Graceland, un disc que barreja el pop que venia fent el cantautor de Nova Jersey amb diferents músiques, com ara l’Isicathamiya i el Mbaqanga, dos estils musicals sud-africanes arrelades a les tribus zulus.

Sigui com sigui, al xicot la francesilla li va sortir bé. Segur que ja es removien aigües turbulentes sota el pont, però va ser arrel de la publicació d’aquest disc que van començar a inundar el mercat tot un allau de discos amb músiques dels llocs més recondits del planeta i de més enllà i tot, amb etiquetes tant rinbombants com World music, global musicmúsica ètnica.

175 “A Lady of a Certain Age”

(Neil Hannon)Victory_for_the_Comic_Muse

The Divine Comedy

“Victory for the Comic Muse”

2006

 

Una senyora d’una certa edat.

Aquella època que eres de la jet set
De vacances amb reis, de sopars amb famosets
De Londres a Nova York, de Cap Ferrat a Capri
Perfumada amb Chanel i vestida per Givenchy
Xarrupant camparis amb el David i el Peter
A les festes del Noel vora el llac Geneva
Escalant les altures marejants de l’alta societat
Armada només amb xecs i referències familiars

[TORNADA]
Perseguint el sol per la Cote d’Azur
Fins que la llum de la joventut es va apagar
I et va deixar sola i a l’ombra
Una senyora Anglesa d’una certa edat
Si un jove guapo et pagués un beure
Diries amb tot aclucant l’ullet
“No pensaries que en tinc setanta”
I ell diria, “no, no pas!”

T’havies de casar amb algú molt ric
Per mantenir aquell estil de vida en que
T’havies acostumat des de sempre
Que els socialistes t’havien pres amb impostos
Li vas donar fills, una nena i un nen
Per no tornar-te boja, vas llogar mainadera
I quan van ser grans els vas enviar fora
Bé, així és com feies les coses llavors

[TORNADA]

El teu fill es dedica a les finances i viu a Surrey
Vola fins aquí de tant en tant i se’n va amb pressa
La teva filla mai va acabar l’escola que li faltava poc
Casada amb un jove ben estrany que no t’agradava
El cor del teu marit va fer fallida un dia de Nadal
Va deixar la casa a la seva amant de Marsella
I per això vens aquí per fugir del teu petit pis
Esperant que algú t’ompli el got i et deixi explicar que

[TORNADA]

Traducció: Daniel Giribet