“Private investigations”
(Mark Knopfler)
Dire Straits
“Love over gold”
1982
– De què està fet [el falcó]?
– Del material amb què es construeixen els somnis.
Sam Spade a “El falcó maltès”
Després de moltes nits en vetlla sembla que els enfrontaments més encarnissats amb el gat, siamès, lleig i guenyo han quedat endarrere. Els nostres mètodes han estat dissuasoris i l’enemic ha desistit en els seus intents d’atac. Ens hem relaxat. Fins i tot al meu gat li he donat festa els darrers caps de setmana. Cal no baixar la guàrdia, doncs ja veurem que passa quan arribin els mesos de zel i la raó cedeix davant l’instint. Jo, per alleugerir aquestes llargues nits de tardor he emprats diferents mètodes. Des dels sudokus als haikús, de fer punt de mitja, a punta al coixí. Al final, malgrat l’apassionant del temes, tot m’ha acabat avorrint. Una bona nit, sense cap dubte encara tocat per aquell esperit juvenil insuflat la nit de Tot Sants, vaig pensar que la millor manera d’aprofitar el temps era fer algun curs per Internet d’alguna cosa que em motivés. A la tele feien “El falcó maltès” (John Houston, 1941) i vaig lligar caps. El que més m’agradaria era ser un detectiu privat com el Sam Spade, al qui desfilen pel seu despatx dones fatals (i despampanants) reclamant els seus serveis. El curs no va respondre a les expectatives. Hi havia les següents assignatures:
Curs preparatori
Inglès
Informàtica
Aritmètica i geometria
Física i química
Història natural
Mecanografia i taquigrafia
Curs elemental
Constitució espanyola
Dret polític administratiu, civil i penal
Procediments judicials
Telegrafia y Fotografia
Investigació i pesquises teórico-pràctiques
Curs d’ampliació
Análisis físico-químic
Antropometria i Dactiloscopia
Narcologia y Toxicologia
Manual del detectiu
Gimnàstica (voluntària)
Em vaig autojustificar amb la feina per saltar-me la gimnàstica. Van passar moltes nits, cafès i cigarros, abatut amb tantes dades i lleis. Gairebé a punt de desistir, em va arribar un correu electrònic on se m’indicaven les instruccions per accedir a les proves finals del curs. Omplint el formulari i prèvia transferència bancaria, sense fer res més, als pocs dies vaig rebre a casa el diploma i “El manual del detective”, un llibre molt maco, amb “250 ilustraciones a todo color, encuadernado en cartoné y lomo de piel”. El llibre resta a l’estanteria i el diploma, pulcrament emmarcat, penja d’una paret del menjador.
Escric el meu nom a la porta del despatx. Agafo del “mundo” de l’eslgolfa un barret i una gabardina del meu pare. D’arma ja tinc la Norica Marvic 4,5 mm. Fico un anunci al “Segre” i espero als futurs clients. Molts cafès i cigarros. Per distraurem, de tant en tant vaig a fer un vol. Veig detectius i espies a cada cantonada. Passa allò que quan fas la mili hi han militars per tot arreu. O quan la dona està embarassada i has de parar compte que no t’atropellin els cotxets de tants que en hi ha. En pic s’acaba la mili els militars desapareixen. Lo mateix passa amb els cotxets quan resulta que és una falsa alarma i la parenta s’havia descontat.
Per fi, un bon dia entra al meu despatx un empresari emprenyat que m’encomana d’investigar una baixa laboral suposadament falsa. Per més inri, segons l’empresari, el seu empleat “no sols no es presenta a la feina sinó que a més treballa per la competència”. Finalment l’empresari em paga els meus honoraris de mala gana quan li presento unes fotos (retocades amb Photoshop) del seu empleat amb les dues cames enguixades i llegint el “Bon dia”. A canvi del favor, l’empleat em pinta el despatx de franc (s’ha d’arribar a fi de mes i un bon investigador no pot tindre manies. D’una manera o altra m’he d’anar forjant un passat tèrbol i que més endavant em durà a la beguda).
A partir d’aquí, gràcies al boca a boca, suposo (no si de la boca de l’empresari o de l’empleat) van caient nous encàrrecs. La llista de clients i feines, pulcrament anotades a la meva agenda, no desperten massa entusiasme:
– Vídua desesperada ha perdut al seu gos pequinès.
– Senyora gran, lloga el pis del costat a un grup antisistema, diu que de nit “sent sorolls”.
– Nou inquilí de casa unifamiliar vol localitzar tuberies enterrades.
Cap dels casos s’han resolt amb èxit, tret de l’affaire de les tuberies, que entre el saurí i aixecar tot el terra de la casa, ha costat més el suc que la sardina.
El gat es llepa els bigotis mentre jo, recolzat a la cadira del despatx, amb les cames sobre la taula, vaig perfeccionant les meves habilitats en papiroflèxia. S’apropen nits de fred i boira. La nostra tasca (del gat i meva) serà més cruenta. Poc podem sospitar dels apassionants casos que el futur ens depara.
(to be continued…)
“Investigacions privades”
És un misteri per a mi,
el joc comença
el preu habitual
més les despesses.
“Informació confidencial”
escriu un diari
Aquesta és la meva investigació!
No un informe públic
Vaig revisant els informes,
furgant en la brutícia,
n’hi han de totes classes
en aquesta mena de feina.
Alevosía i traïció
sempre hi ha una excusa per tot.
I quan trobo un motiu
em costa creure’l.
I, què és el que et queda al final del dia?
Què és el que portes?
Una ampolla de whisky i un altre reguitzell de mentides,
les persianes abaixades i el dolor darrera els ulls.
Cicatrius de per vida
sense compensació.
Investigacions privades.
Com en l’anterior entrega, faig servir un grup que no he estat pas un gran seguidor. Malgrat això, he de reconèixer que Dire Straits conta amb grans temes dins el seu repertori, com aquesta “Private investigations”, que a més, per temàtica va com anell al dit a l’escrit d’avui. Cal destacar la manera tant personal que té Mark Knopfler de tocar la guitarra, líder indiscutible d’aquest grup que va deixar petjada a la dècada dels 80.