(Joan Francesc Dalmau)
Joan Francesc Dalmau
“Cançó per a Inés”
2019
Cancó de protesta
El passat 16 de febrer vam publicar el número 272 d’aquest blog, on vam estrenar “Cat el gat”, un tema fet, diríem que, a la antigua usanza”, a l’estil de les cançons de protesta que havien estat habituals a casa nostra i arreu de les espanyes allà pels anys 60 i 70. El Règim començava a donar mostres de debilitat i els cantautors, amb imaginació i enginy sortejaven les restriccions de la censura amb lletres aparentment inofensives i innocents però que en realitat deien molt, deixaven al descobert totes les vergonyes d’aquell règim opressiu.
Al contrari dels rapers, que diuen a les coses pel seu nom i amb totes les lletres, sembla que la tendència haurà de ser la de fer anar les lletres justes i fer malabarismes lingüístics per no acabar a la garjola o de tour per Europa.
Cançó per a Inés té el genuí sabor del blues del Mississipí, sols que en aquest cas està fet a la ribera de l’Ondara. Cantada mastegant xiclet agafaria negritut i tot.
Com que el tema dona per molt i sembla que va per llarg amb el Joan Francesc fem la broma de que amb aquesta sèrie de cançons acabarem fent una òpera rock. Cosa que farem “con sumo agrado…”
Mr Cansongs 