Etiqueta: Walkin’ Roots

283 “Yesterday’s Man”

(Graham McPherson / Chris Foreman)Mad_Not_Madoriginal

Madness

“Mad Not Mad”

1985

Joc de trons

Dos lliuraments seguits del Cansongs? Després d’un mes sense cap… deu ser la calor. Una mosca no fa estiu. De moment no crec que ningú se n’adoni del meu pla. Un pla que ningú sospitarà i que no puc desvetllar per por a desfer el desig.

Un altre dia de refugis nuclears. De ciutats desertes. Només l’arribada de la marinada aboca la gent als carrers. Llegeixo a l’agenda cultural: Tàrrega: Vins i marinada a la plaça del Carme (el Pati de tota la vida) Actuació de Walking Roots. Els nostres destins semblen units aquest estiu. Avui en format trio. I en un marc més adient. Taules escampades pel Pati amb gent conversant i bevent vi. A lo Joc de Trons. Vins de la Vall del Corb. Per acabar-ho d’adobar les primeres espases dels Set Regnes de Ponent van fent una volta d’honor pels estands. Una imatge xocant, per cert. Stark’s, Lannister’s, Bolton’s, Targaryen’s (sobretot molts Targaryen’s…) tots barrejats en tenebrosa i inquietant comitiva (dagues i verins poden saltar en qualsevol moment…) Càmeres i mòbils atents per recollir el moment. Compartim taula amb l’amic Pep Benaiges i la seva xicota. Amb el Pep conversem i bevent com autèntics Lanninter’s. Enfosqueix a ritme de Walking Roots. Un veritable plaer. Avui dedico aquesta entrada al Pep a qui fa temps vaig prometre els Madness. I ja se sap: “un Lannister sempre paga els seus deutes”. Vaig retirar cap a casa com un caminant blanc.

282 “Baby Can I Hold You”

(Tracy Chapman)Tracy_Chapman_-_Tracy_Chapman

Tracy Chapman

“Tracy Chapman”

1988

Anotacions estiuenques

Sembla que avui farà calor. Quan un torna de buscar tabac, i sense tabac, poques excuses sonaran creïbles. Saps que després de mesos fora, cap argument servirà. Potser l’opció més honesta sigui fer-se l’orni i parlar del temps. Com si res. Un cop els teus t’acullen sense retrets et segueixen la veta amb qualsevol banalitat com què farem per dinar? Llavors, en secret, sense dir-ho per no espatllar-ho, decideixes redimir-te agafant-te a algun propòsit. Un acte que compensi als que t’envolten pel teu mal cap (ja ho deia el Julio Cortázar: ens agafem als propòsits com a flotadors)

Ahir a la nit els carrers, ara alleugits del batan de calor, són plens de gent i canalla desvetllada amb ganes d’esbargir-se després de passar tot el dia reclòs a casa com qui s’amaga en un refugi nuclear. Crits, sorolls i música s’escampant per carrers, places i terrasses. Després de cruspir-me una terrina mitjana de torró a la Jijonenca vaig disposar-me tornar cap a casa tot passejant. De l’Ateneu m’arribava una veu familiar. Em vaig apropar tímidament a la terrassa i em vaig quedar a poques passes de l’entrada. No és el mateix entrar amb la determinació de l’assedegat que amb la desídia del que ja està saciat. Les taules plenes de gent amb ganes de xerrar. Semblava que feia segles que no es parlaven. Un formiguer de cambrers anaven d’aquí cap allà carregats de refrigeris i combinacions. Al fons de la terrassa, entre l’enrenou i mal il·luminats vaig reconèixer les figures de la Juh i el Santi. Els Walkin’ Roots. L’oïda encara no em fallava. La situació m’ha sabut greu. Tothom anava a la seva. Una combinació que no lligava. Un destil·lat anyenc desfilat dins d’un granissat. Amb tant de gel queda aigualit. Vaig respectar que acabés el tema. Mentre enfilava cap a casa Tracy Champman es diluïa entre el bullici dels carrers.

 

157 “White Rabbit”

(Grace Slick)Jefferson Airplane

Jefferson Airplane

“Surrealistic Pillow”

1967

 

El despertar del 380

Estimats i soferts lectors del Cansongs. Ens adrecem a vosaltres per trencar aquest llarg i imperdonable temps de silenci. Creiem que no hi res més desconcertant que aquests lapsus, aquesta mena de coitus interruptus que pateix de tant en tant aquest blog (assemblees de la CUP a part) Com que intentar de justificar-ho seria del tot inútil ja ni ho provarem. Mirarem de salvar l’expedient fotent-li canya a l’assumpte i tirant pel dret.

Com cada any, quan aquest s’acaba i en comença un altre de nou ens marquem grans propòsits (deixar de fumar, aprimàs, anar al gimnàs, baixar el colesterol, veure totes les temporades de Joc de trons…) Aquí també ho podríem fer (lo dels propòsits) No prometre’m res (això d’utilitzar el plural muda molt. Sembla que hi hagi tot una corporació al darrera confeccionant entrades a dojo per aquest blog…) Garantir un lliurament setmanal sembla un mal acudit. La gran fita inicial d’aconsigar en número de cançons a les del Josep M. Oliva, hores d’ara és una utopia (ell va pel 242 i se’l veu fresc com una rosa) De temes musicals no en falten. De idees sembla que tampoc (i menys si els de la CUP van fent…) Sols cal una bona dosi de voluntat i temps, molt temps (que els clons es fiquin a treballar. La corporació de la què parlàvem…)

Els de Star Wars (i ara me’n vaig d’una punta de galàxia a l’altra) es veu que també tenen plans. Sembla ser que d’aquí al 2020 ens avasallarán cada any amb episodi nou d’aquesta franquícia galàctica. De moment enguany ja han irromput de valent (anava a dir amb força) amb El despertar de la força (vindria a ser l’episodi VII de la saga) Trepidant! J.J. Abrams sap el que es fa. El futur de la galàxia està en bones mans. En aquest blog en prendrem exemple i a veure si se’ns empega alguna cosa de l’esperit dels cavallers jedi. Que la força ens acompanyi! (que ens farà falta tot…)

I com a tema musical, un plat fort. Com gairebé sempre l’escrit i la música no tenen res en comú. Això sí que ho anem complint fil per randa) White rabbit, tema psicodèlic per excel·lència dels Jefferson Airplane. A banda del tema original comptem a una versió feta expressament per l’ocasió. Està magnificament versionada pels Walkin’ Roots, grup format per dos joves intèrprets de les nostres contrades i que ho fan d’allò més bé, i als que agraïm la seva col·laboració i els hi desitgem un futur esplendorós.

Walkin’ Roots – White Rabbit from Jordi Giribet on Vimeo.