Etiqueta: Vall del Corb

283 “Yesterday’s Man”

(Graham McPherson / Chris Foreman)Mad_Not_Madoriginal

Madness

“Mad Not Mad”

1985

Joc de trons

Dos lliuraments seguits del Cansongs? Després d’un mes sense cap… deu ser la calor. Una mosca no fa estiu. De moment no crec que ningú se n’adoni del meu pla. Un pla que ningú sospitarà i que no puc desvetllar per por a desfer el desig.

Un altre dia de refugis nuclears. De ciutats desertes. Només l’arribada de la marinada aboca la gent als carrers. Llegeixo a l’agenda cultural: Tàrrega: Vins i marinada a la plaça del Carme (el Pati de tota la vida) Actuació de Walking Roots. Els nostres destins semblen units aquest estiu. Avui en format trio. I en un marc més adient. Taules escampades pel Pati amb gent conversant i bevent vi. A lo Joc de Trons. Vins de la Vall del Corb. Per acabar-ho d’adobar les primeres espases dels Set Regnes de Ponent van fent una volta d’honor pels estands. Una imatge xocant, per cert. Stark’s, Lannister’s, Bolton’s, Targaryen’s (sobretot molts Targaryen’s…) tots barrejats en tenebrosa i inquietant comitiva (dagues i verins poden saltar en qualsevol moment…) Càmeres i mòbils atents per recollir el moment. Compartim taula amb l’amic Pep Benaiges i la seva xicota. Amb el Pep conversem i bevent com autèntics Lanninter’s. Enfosqueix a ritme de Walking Roots. Un veritable plaer. Avui dedico aquesta entrada al Pep a qui fa temps vaig prometre els Madness. I ja se sap: “un Lannister sempre paga els seus deutes”. Vaig retirar cap a casa com un caminant blanc.

27 “Corrido de la rotonda de Sant Martí”

“Corrido de la rotonda de Sant Martí”                     
(Albert Sala)
La Terrasseta de Preixens
El gran desgraciat
2011


Aquesta setmana el tema escollit sorprendrà a propis i estranys. Pocs es podien imaginar que caigués sucumbit per un tema tant festiu com aquest “corrido”, però és que tinc raons poderoses que justifiquen la tria. Ja el mateix tema és un bàlsam refrescant per creuar la travessia pel desert que ha estat aquest estiu sufocant. Una mena de protector solar que, combinat amb els barrets que llueixen els terrassetos, ens guarden de qualsevol insolació.

La raó definitiva però, és que a la realització del videoclip, amb el David Giribet al capdavant, hi ha participat mitja família. I clar, no podia deixar passar una ocasió com aquesta per promocionar els productes “de casa” (fins i tot les gallines).

Darrerament tot passa a Sant Martí de Maldà, que a causa dels moviments galàctics s’ha ubicat en el mateix centre de l’univers, desplaçant d’aquesta privilegiada posició grans capitals com ara París, Londres o Reus. D’aquí també l’oportú d’aquesta cançó que ens recorda, d’esquitllada, el bon moment pel que passa aquesta vila de la Vall del Corb. En dates properes s’aniran produint tot una sèrie de fets que corroboraran la meva argumentació. I sinó, al temps…

Pel que fa a la Terrasseta de Preixens, amb lo poc que els he tractat ja es veu de seguida que són uns xicots força trempats i catxondos. Mestres esperem que treguin els seu imminent segon disc anirem disfrutant d’aquest “El gran desgraciat” on hi podem comprovar l’aire festiu i desenfadat de la banda.