(Marc Almond / David Ball)
Soft Cell
“Non-Stop Erotic Cabaret”
1981
Techno
Aquest estiu mirarem d’atendre els soferts seguidors d’aquest blog amb molta música, que és més lleugera i fàcil d’empassar. A l’estiu les paraules, segons com, es poden fer més feixugues i fer calor (com la tele. Que el meu pare sempre deia que la tele feia calor…) Així doncs, alternarem les entrades amb més contingut (que les haurà) amb les més musicals i aptes per amenitzar tant una tarda de piscina com una sufocant nit d’insomni.
Per començar aquesta tanda estiuenca ho fem amb Say Hello Wave Goodbye, un tema de desamor (un més), de nits plujoses i locals dubtosos. El duo britànic Soft Cell és un clar exponent del techno-pop que es va ficar en voga als anys 80. Els amics Manel Codina i el Miquel Torres (Mr Raons / Home de Fogonussa entre altres àlies) estaran del tot satisfets de la tria d’aquest lliurament doncs ells, a la seva joventut segur van lluir serrell i posat acord a l’època, i segur es van contorsionar per les pistes de les discoteques a ritme de techno.
Marc Almond com a cantant, sense ser res de l’altre món, sí que és un paio extravertit i autèntic. És tot sensibil·litat i la sap transmetre en les seves interpretacions. De les nombroses versions enregistrats del tema és aquesta versió estesa, apareguda en un maxi single la que més m’agrada. (un maxi single és un disc de vinil de les mateixes dimensions d’un LP, però que es reproduïa a 45 rpm en lloc de les habituals 33 rpm d’aquests. Els maxi sigles contenien un o dos temes per cara). Aquests solos de clarinet dona a la cançó una nova dimensió. Més dramàtica, més portuària i mellvilliana si se’m permet l’expressió.
La versió estesa del maxi single. Una segona versió en directe, on veiem al Marc Almond xipollejant en la seva pròpia salsa. Encara una tercera versió remix, adientment accelerada, adient per moure l’esquelet o com acompanyament mentre es fa dissabte.
