Tag Archives: standard

182″La Fiesta”

(Chick Corea)Return-to-Forever

Chick Corea

“Return to Forever”

1972

 

ECM

La publicació a Espanya dels discos del prestigiós segell discogràfic alemany ECM (Edition of Contemporany Music) allà cap als anys 70, va suposar un gran esdeveniment pels aficionats de la música enllaunada. Als discos de bandes i músics que seguíem en aquell temps, en el meu cas preferentment, de psicodèlica, rock simfònic i música electrònica, s’hi van afegir tot un seguit d’artistes desconeguts fins llavors i que ampliaven l’espectre musical. ECM podríem dir que s’ocupa del Jazz d’avanguarda, però com sempre en aquests casos, aquesta etiqueta es queda curta per definir l’extens espectre que avarca el catàleg de la casa. En una altra línea però barrejada amb aquesta, sense fer-ne distincions (tot és música…) enregistra música clàssica, que va de versions de música antiga fins a obres originals de compositors contemporanis.

Tot estava summament cuidat, des de l’enregistrament fins al disseny. Destacava l’elegància de les caràtules. Res a veure amb les oníriques i impactants imatges d’Hipgnosis, que en aquella època tallava el bacallà, o les nyonyes imatges dels grup posant davant càmera. Aquí era tot més diàfan, net i polit.

La nòmina d’artistes és espectacular. Keith Jarrett, Jan Garbarek, Gary Burdon, PatMetheny, Miroslav Vitous, Stanley Clack, Jack Dejohnette, Egberto Gismonti són alguns dels més coneguts. Una llarga nòmina d’artistes nòrdics engreixen la nòmina del segell. Noms poc o gens coneguts fora del circuit d’erudits, però músics tècnicament impecables, tots de primeríssima fila.

Chick Corea era un dels artistes amb els que disfrutava de valent. Després de passar per la banda de Miles Davis i aportar-hi el seu talent amb el piano elèctric, Chick Corea es va forjar una extensa carrera en solitari que encara dura avui en dia (als estius és habitual trobar-lo sent cap de cartell dels festivals de jazz més reputats de l’estat i d’arreu del món durant tot l’any)

La Fiesta és habitual en el repertori de Chick Corea i ja s’ha convertit en un standard. El tema, de reminiscències espanyoles, apareix per primer cop al disc Return to Forever, de 1972 (títol que donaria nom a la banda que acompanyaria al pianista de Massachusetts del 1972 al 1977 (el 2009 van tornar a reunir-se per realitzar alguns concerts i enregistrar-los en viu) Per raons de drets aquesta primera versió no es troba a YouTube. De les diverses versions disponibles destacaria aquesta, relativament recent (2011), de Chick Corea i Gary Burdon en directe. Ja havien enregistrat junts el tema a Duets (1978), àlbum en estudi, també per ECM. Un plaer pels sentits. Una autèntica Fiesta.

D’alguna manera aquest Cansongs va dedicat al Toni Serés, seguidor habitual del blog. Persona de basta cultura i bon amic. Per algun comentari tinc la certesa que, en un moment o altre, cadascú des del seu auditori particular, durant aquells llunyans 70, vam coincidir escoltant Return to Forever.

129 “Milestones”

(Miles Davis)Milestones

Miles Davis

“Milestones”

1958

 

Adéu Cifu. Siguis bo.

Avui és un dia trist pel món de Jazz en particular i pel de la música en general. Juan Carlos Cifuentes, Cifu pels amics, ens va deixar aquesta passada nit als 74 anys. Gran difusor i divulgador de la música de Jazz a Espanya. Era una autèntica enciclopèdia i una font d’erudició sobre la música de Jazz i tot el què l’envoltava. El seu do de llengües (a banda del castellà parlava perfectament l’anglès i el francès. Va néixer a França) li va facilitar l’apropament a les grans figures i mites del gènere. Una persona realment entranyable i propera, amb un gran carisma. Donava tota la impressió de ser una bona persona. Gran orador i amb dots didàctiques, que sabia transmetre i encomanar el seu entusiasme i passió per la música. Crida l’atenció i impressiona la longevitat dels seus programes. Actualment Cifu presentava Jazz porque sí de Radio Clàsica des de l’any 1998. El programa que més temps portava emetin-se a la ràdio espanyola amb el mateix presentador. Al mateix temps els cap de setmana presentava i dirigia A todo Jazz, a Radio 3. Però el programa que el va donar a conèixer i amb el que va aconseguir notorietat va ser Jazz entre amigos (La 2 TVE), que es va mantenir en pantalla durant 7 anys. Realment la mort del Cifu és una pèrdua irreparable.

Jazz entre amigos

Com a tema musical per culminar aquest petit homenatge Milestones, de Miles Davis. Tema trencador a la seva època i que s’ha convertit en tot un standard. Un tema que a més entusiasmava al Cifu.

Per tancar aquest breu homenatge fent anar les paraules amb les que sempre acostumava a tancar els seus programes.

Sed buenos.