Etiqueta: somni

251 “Arabesque No 1”

(Claude Debussy / Isao Tomita)Tomita

Isao Tomita

“Snowflakes Are Dancing”

1974

 

El somni és vida

És quan dormo que hi veig clar”

J. V. Foix

De dia. El senyor Maties viu sol. Ja no li queda família propera. Hom diria que és un home gris. Rutinari. Per esmorzar sopes amb un ou cada dia del món. Mentre s’aparia intenta retenir les imatges d’ahir a la nit. Com cada matí surt del petit pis de parets empaperades heretat dels pares. Vesteix clàssic i discret. Correcte i esquiu en el tracte. Les paraules justes. Quaranta anys a la mateixa empresa. Un magatzem a l’engròs. Ha passat d’aprenent a encarregat gairebé sense voler. Per inèrcia. Allí es refugia en l’aritmètica i la memòria. Ja no hi queda ningú més vell. No se li coneixen aficions. No té vida social. Simplificada ara en la impersonalitat de les grans superfícies. Els àpats són pura necessitat. La tele fa companyia.

De nit. En pijama. Net i polit. Pulcrament afaitat. Com si se n’anés de viatge. La bossa d’aigua calenta per tot equipatge. La col·loca amb cura dins el llit. Just al lloc dels peus. Deixa que s’escalfi mentre enllesteix els darrers detalls. Tanca llums, portes i finestres. Deixa a punt la muda per demà. Revisa el despertador. Es fica al llit com si pugés en un tren. S’acomoda entre els llençols blancs i nets i es disposa a gaudir del trajecte. Cada nit emprèn un viatge amb destí incert. Nous indrets, aventures, emocions. Nous colors que el salven de la grisor quotidiana. Una breu oració apresa de petit. Se senya. Tanca el llum. Aviat arribarà el son.

Els discs d’Isao Tomita (Suginami, 1932- Tokio, 2016) apareix en plena eclosió de la música electrònica. La seva obra consisteix bàsicament en reinterpretacions de peces clàssiques interpretades amb sintetitzador. El teclista i compositor japonès no es limitava a reproduir les peces fil per randa, sinó que infon la seva empremta personal. “Arabesque N0 1” forma part d’un àlbum dedicat íntegrament a la música de Claude Debussy publicat l’any 1974.

Aquesta peça es va utilitzar com a sintonia de Planeta Imaginari, un programa infantil-juvenil de televisió produït per TVE Catalunya, als estudis de Sant Cugat del Vallès, dirigit per Miquel Obiols que es va començar a emetre per primera vegada els dissabtes de matí el 1983, al circuit català de TVE.

Per últim, el tema original de Debussy en versió del pianista Jean-Efflam Bavouzet.

247 “L’Àguila Negra”

(Barbara / Delfí Abella)L'Àguila Negra

 

Maria del Mar Bonet

“L’Àguila Negra”

1971

Atrapar un somni

Maria del Mar Bonet té una trajectòria prolífera i coherent. El seu repertori sempre ha feinejat en aigües del Mediterrani. En aquest sentit el seu nom sembla profètic: Maria del Mar… La seva veu sempre m’ha transmès saviesa i serenor.

És difícil atrapar un somni. És com voler retenir una onada dins un clot a la sorra. Quan hi entra, l’aigua s’hi reclou un instant. Adopta la forma de la gàbia. Després, sense remei, l’aigua s’esmunyeix entre la sorra i es fa fonedissa. Ben just en queda un rastre d’humitat. Del clot, les onades n’esborren la forma.   

“L’àguila negra” ja em fascinava quan l’escoltava de ben petit. És una cançó que ha sabut atrapar un somni. Amb tanta traça que la gàbia és la pròpia cançó. I l’ocell negre que hi transita, ves quina paradoxa, hi vola en llibertat.

Tot i ser un tema aliè, la cantant de ses illes també sap fer-se’l seu. La versió d’estudi de 1971. Una versió en directe. La cançó original, de Barbara. Justament ara s’estrena als cinemes una pel·lícula https://www.youtube.com/watch?v=bCGe9E0kv7U sobre la vida convulsa d’aquesta cantant i compositora francesa.