Tag Archives: Sílvia Pérez Cruz

97 “Mercè”

(Maria del Mar Bonet)

Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández Miró

“Granada”

2014

 

 

Cupatge

Emparant-me amb la secció de Cansongs de guàrdia m’afanyo a fer esment de l’aparició d’aquest disc “Granada” amb caràcter de novetat i sense deixar que passi massa temps entre la seva publicació al mercat (aquest passat 5 de maig) i la ressenya que aquí en faré, mantenint així el caràcter de novetat.

Ja fa temps que la Sílvia Pérez Cruz va espigolant d’aquí i d’allà, bevent de diferents fonts i àmbits musicals. De manera sàvia i per no caure en l’amanerament s’envolta de diferents artistes, suposo, buscant el seu propi espai, que en aquest cas serien tots i cap alhora.

En aquest àlbum “Granada” la cantant empordanesa i el músic barceloní Raül Fernández “Refree” presenten un treball força compacte i, tot la heterodòxia dels temes escollits, una gran coherència. fruit d’una llarga col·laboració, el resultat, acurat i madurat, destil·la una molt bona sintonia entre els dos artistes. L’únic retret que hi ficaria, molt petit (però això ja és un tema de gust molt personal) és l’abús que se’n fa en alguns temes de l’uníson. El disc conté versions de cançons populars i adaptacions de clàssics del jazz, la clàssica i el flamenc. Hi trobem temes de Lluís Llach, Violeta Parra, Fito Páez, Édith Piaf o Enrique Morente entre altres. Un disc valent, necessari.

He escollit “Mercè”, aquesta magnífica versió d’aquesta preciosa cançó de la Maria del Mar Bonet i que va apareixia al seu disc de títol homònim l’any 1971. Aquí en podem escoltar les dues versions, la de la Sílvia i la original de la Maria del Mar.

“Mercè”

Mercè,
Palma n’és llunyana
sóc lluny dels carrers
lluny dels ametllers
i d’aquells carrers
que clou la murada.

Mercè,
lluny del teu esguard
i del vent tranquil
de la casa clara.

Mercè,
lluny d’aquells terrats
on els gorrions
s’estimen i canten,
i les monges estenen
els pecats del món
i la roba blanca.
I un frare balla
arran de teulada
esperant prendre el vol
cap al cel tan blau
faldilles enlaire.

Mercè,
taronges i flors
damunt de la taula;

les gavines t’acompanyin
el lent caminar

cap a l’hora baixa.
Sempre tornaré
a la nostra platja;
les ones no em deixen,

ma mare,
allunyar-me’n massa.


Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernandez Miró – “Mercè” from Jordi Giribet on Vimeo.

Anuncis

9 “Tres quarts”

(música: Feliu Gasull / Lletra: Enric Casasses )La tonalitat de l'infinit

Feliu Gasull

“La tonalitat de l’infinit”

2000

 

Sílvia Pérez Cruz, Feliu Gasull i Enric Casasses a Cervera

D’uns anys ençà Cervera, musicalment parlant s’ha anat guanyant a pols un prestigi ben merescut. Senyal que les coses s’han fet bé. Enguany, dins el marc del 2n Festival de Pasqua de Cervera, concretament en el concert de cloenda (7 d’abril), vam tindre el privilegi de disfrutar d’uns intèrprets de primer nivell. Em refereixo al trio força heterogeni format per la Sílvia Pérez Cruz (veu), el Feliu Gasull (guitarra) i l’Enric Casasses (recitat). La Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, 1983), tot i la seva joventut és ja tota una veterana i compta en el seu currículum amb nombroses col·laboracions en diferents àmbits musicals, des del jazz fins al flamenc, passant per la cançó tradicional. Tant la seva veu com tot ella transmeten una sensibilitat a flor de pell i un bon rotllo que s’encomana. Acaba de publicar el seu primer treball en solitari, 11 de novembre (del qual espero fer-me’n resó en una propera entrega d’aquest àlbum). El Feliu Gasull (Barcelona, 1959) me’l va fer descobrir la Maria, la meva neboda, a través d’aquest vídeo, per cert, molt ben realitzat, on es parla de temes molt interessants.

Feliu Gasull és un compositor complexe i profund. Com a intèrpret és perfeccionista i delicat, amb una tècnica personalíssima, que sap extreure de la guitarra matisos inimaginables. De l’Enric Casasses (Barcelona, 1951) n’havia sentit parlar, però no havia llegit mai res d’ell. Ja es va veure, per les lletres i el seu tarannà que es tracta d’un personatge d’una marcada i forta personalitat. Els seus textos són alhora sensibles i carregats d’una mordacitat força punyent. Li agrada jugar amb les paraules i la seva sonoritat. El podem veure i escoltar en aquest enllaç http://lletra.uoc.edu/ca/enric-casasses-multi#multimedia13649

El concert va unir aquestes tres personalitats, tot i que a la posada en escena li mancava rodatge i algun que altre desajust (que es s’esmenarà amb el temps), musicalment va ser magnífic i ple de moments de gran sensibilitat, amb un públic en tot moment atent i entregat. He triat per aquest blog Tres quarts, la peça amb la que van tancar el concert. Delicada i continguda, traspua una sensibil·litat que ens fa esborronar. Malauradament no he trobat a xarxa cap interpretació de la Sílvia i el Feliu junts. N’hi ha una de la Sílvia amb un altre acompanyant, però el so no es prou bo. En la versió que podeu escoltar el Feliu Gasull acompanya a la terrassenca Gemma Humet, que també canta prou bé.