Etiqueta: Sílvia Pérez Cruz

270 “Mil i Un Possibles Finals”

(Raül Fernández Miró Refree)refree-matilda-portada

Refree                

“Matilda”

2010

 

Refree

Aquest passat cap de setmana es van lliurar els premis Gaudí que concedeix l’Acadèmia del Cinema català. A l’edició d’enguany la pel·lícula Entre dos aguas de Isaki Lacuesta s’ha endut un grapat de guardons. Entre ells, també, la de millor música original, obra de Kiko Veneno i Refree. Raül Fernández Refree (Barcelona, 1976), músic i compositor, és tot un veterà de l’escena musical. Ha protagonitzat multiples aventures musicals, tant en diferents formacions com en solitari. Darrerament s’ha bolcat en la producció i promoció de nous talents, terreny on mostra bon nas. Sílvia Pérez Cruz, Maria Rodés, Fernando Alfaro o l’emergent Rosalia han rebut el suport de Refree. I si bé en alguns treballs hi ha molts recursos i màrqueting al darrera, cas de la mateixa Rosalia (flamenc hipster s’anomenen alguns…) sí que cal reconèixer que Refree ha sabut donar a tots un cert toc personal.

Per aquesta entrada hem deixat al marge de fulgurants urgències presents per mostrar un tast més anyenc i reposat. Mil i un possibles finals va rebre el Premi cerverí a la millor lletra de cançó 2011. A La Confiteria la interpreta en el que seria el model del concert perfecte: un ambient íntim. Músics barrejats entre un grup reduït, que propicia que literalment et cantin a cau d’orella. Un  privilegi. També una versió en estudi i, finalment, la versió original de l’àlbum.

Raül Fernández Miró Refree ja va aparèixer al Cansongs 97 amb Mercè, tema que pertany al disc Granada, enregistrat junt amb Sílvia Pérez Cruz.

 

 

 

 

 

9 “Tres quarts”

(música: Feliu Gasull / Lletra: Enric Casasses )La tonalitat de l'infinit

Feliu Gasull

“La tonalitat de l’infinit”

2000

 

Sílvia Pérez Cruz, Feliu Gasull i Enric Casasses a Cervera

D’uns anys ençà Cervera, musicalment parlant s’ha anat guanyant a pols un prestigi ben merescut. Senyal que les coses s’han fet bé. Enguany, dins el marc del 2n Festival de Pasqua de Cervera, concretament en el concert de cloenda (7 d’abril), vam tindre el privilegi de disfrutar d’uns intèrprets de primer nivell. Em refereixo al trio força heterogeni format per la Sílvia Pérez Cruz (veu), el Feliu Gasull (guitarra) i l’Enric Casasses (recitat). La Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, 1983), tot i la seva joventut és ja tota una veterana i compta en el seu currículum amb nombroses col·laboracions en diferents àmbits musicals, des del jazz fins al flamenc, passant per la cançó tradicional. Tant la seva veu com tot ella transmeten una sensibilitat a flor de pell i un bon rotllo que s’encomana. Acaba de publicar el seu primer treball en solitari, 11 de novembre (del qual espero fer-me’n resó en una propera entrega d’aquest àlbum). El Feliu Gasull (Barcelona, 1959) me’l va fer descobrir la Maria, la meva neboda, a través d’aquest vídeo, per cert, molt ben realitzat, on es parla de temes molt interessants.

Feliu Gasull és un compositor complexe i profund. Com a intèrpret és perfeccionista i delicat, amb una tècnica personalíssima, que sap extreure de la guitarra matisos inimaginables. De l’Enric Casasses (Barcelona, 1951) n’havia sentit parlar, però no havia llegit mai res d’ell. Ja es va veure, per les lletres i el seu tarannà que es tracta d’un personatge d’una marcada i forta personalitat. Els seus textos són alhora sensibles i carregats d’una mordacitat força punyent. Li agrada jugar amb les paraules i la seva sonoritat. El podem veure i escoltar en aquest enllaç http://lletra.uoc.edu/ca/enric-casasses-multi#multimedia13649

El concert va unir aquestes tres personalitats, tot i que a la posada en escena li mancava rodatge i algun que altre desajust (que es s’esmenarà amb el temps), musicalment va ser magnífic i ple de moments de gran sensibilitat, amb un públic en tot moment atent i entregat. He triat per aquest blog Tres quarts, la peça amb la que van tancar el concert. Delicada i continguda, traspua una sensibil·litat que ens fa esborronar. Malauradament no he trobat a xarxa cap interpretació de la Sílvia i el Feliu junts. N’hi ha una de la Sílvia amb un altre acompanyant, però el so no es prou bo. En la versió que podeu escoltar el Feliu Gasull acompanya a la terrassenca Gemma Humet, que també canta prou bé.