Tag Archives: Ronnie Wood

127 “You can’t always get what you want”

(Mick Jagger / Keith Richards)Stones_Let_It_Bleed

The Rolling Stones

Let it Bleed

1969

Paraula de Stone.

La matinada de diumenge va morir al seu domicili de Mataró el periodista i crític musical Jordi Tardà, tota una icona dins el sector radiofònic. Enguany el seu famós programa Tarda Tardà va complir 30 anys convertint-se així en el programa radiofònic de rock més veterà d’Europa. També fou el creador de la Fira del Disc del Col·leccionista i impulsor del Museu del Rock de Barcelona.


És coneguda l’estreta relació que ha mantingut des de fa molt temps amb The Rolling Stones. En aquest enllaç hi ha un interessant article on el Jordi Tardà ens descriu com són de prop els quatre membres del grup i ens mostra la besant més humana de Ses satàniques majestats.

http://www.elmundo.es/especiales/2012/cultura/rolling-stones/homenaje/tarda.html

Des d’aquí volem retre un modest però sentit homenatge a aquest home apassionat de la música popular.

Jordi Tardà
Aquí va una de les meves debilitats rollistonines. Una cançó rodona amb una lletra rotunda.

115 “Stay With Me”

(Ronnie Wood / Rod Stewart)Faces-A-Nod-Is...-1971

FACES

A Nod Is as Good as a Wink… to a Blind Horse

1971

 

 

Ian McLagan

 

Desgraciadament hem d’acudir al Cansongs de guàrdia. Aquest passat dimecres 3 de desembre Ian McLagan, col·laborador del Rolling Stones i teclista de Small Faces va morir a Austin (Texas) als 69 anys a causa d’un problema vascular. ens va deixar el gran Ian McLagan, teclista del grup britànic Small Faces i més endavant de l’escissió d’aquest, Faces (anomenat també The Faces), junt amb Rod Steward i Ronnie Wood. Apareix al disc Some Girls, 1978, del Rolling Stones. Va editar varis treballs en solitari, i va col·laborar, entre altres, amb artistes de la talla de Chuck Berry, Bob Dylan i Bruce Springsteen. Actualment estava en actiu i tenia prevista de manera imminent una gira per Amèrica del Nord.

Ian McLaganSempre que ens deixa una gran estrella ens quedem una mica més orfes. I aquest món sembla una mica més pobre, solitari i trist. Per sort ens queda la música per recordar-lo i aixecar l’ànim.