(Rick Darnell / Roy Hawkins)
B.B. King
“Completely Well”
1969
B.B. King. L’emoció se n’ha anat.
A l’hora d’escriure alguna cosa sobre B.B. King és fàcil recórrer als tòpics (nascut a d’Itta Bena [Mississipí], fill d’una família humil de parcers), a les turmentoses relacions conjugals (casat i separat dos cops [sols a una tercera en discòrdia, la Lucille, la seva inseparable guitarra Gibson, va saber ser fidel del tot]) o a la seva poca resistència als plaers de la carn (se li atribueixen un total de 15 fills, que a la vegada li han aportat més de 50 nets) o a lo que ell mateix deia, que no havia estat un bon pare (varis dels seus descendents escoltaven al seu predecessor des de la presó) També es podrien esmentar els problemes econòmics (les seves prolífiques i gires [havia arribat a superar els 300 concerts l’any] no eren per alimentar la nombrosa família sinó per atendre un important deute amb l’Hisenda federal i mantindre la seva ludopatia [o mantindre la família i alimentar la ludopatia, com vulgueu, que tant és] cal recordar que estava instal·lat a Las Vegas, capital mundial del joc. El fet d’estar envoltat de casinos, segons ell, l’ajudava a moderar la seva afició, ja que no passava més de dues setmanes seguides a casa [potser per això en fugia]) o les múltiples anècdotes relacionades amb el seu precari estat de salut (havia de tocar assegut. Tenia problemes de vista. Patia diabetis… [ja m’imagino al seu metge de capçalera ficant-se les mans al cap cada cop que B.B. King anunciava que se’n anava de gira un altre cop])
Tot això ho trobarem escrit arreu. Aquí sols es tracta de fer-nos ressò de la pèrdua d’aquest gran del blues. El Rei del blues de nom i fets. Un guitarrista excepcional que va congeniar els compassos polsosos del vell blues dels camps de cotó amb l’electricitat turbulenta de les grans urbs. Tal com escriu Fernando Navarro avui a El País,
era el medio camino perfecto entre Mississippi y Chicago, entre lo rural y lo urbano, entre el Génesis y el Nuevo Testamento del blues.
Mr Cansongs 