Tag Archives: Raül Fernandez

270 “Mil i Un Possibles Finals”

(Raül Fernández Miró Refree)refree-matilda-portada

Refree                

“Matilda”

2010

 

Refree

Aquest passat cap de setmana es van lliurar els premis Gaudí que concedeix l’Acadèmia del Cinema català. A l’edició d’enguany la pel·lícula Entre dos aguas de Isaki Lacuesta s’ha endut un grapat de guardons. Entre ells, també, la de millor música original, obra de Kiko Veneno i Refree. Raül Fernández Refree (Barcelona, 1976), músic i compositor, és tot un veterà de l’escena musical. Ha protagonitzat multiples aventures musicals, tant en diferents formacions com en solitari. Darrerament s’ha bolcat en la producció i promoció de nous talents, terreny on mostra bon nas. Sílvia Pérez Cruz, Maria Rodés, Fernando Alfaro o l’emergent Rosalia han rebut el suport de Refree. I si bé en alguns treballs hi ha molts recursos i màrqueting al darrera, cas de la mateixa Rosalia (flamenc hipster s’anomenen alguns…) sí que cal reconèixer que Refree ha sabut donar a tots un cert toc personal.

Per aquesta entrada hem deixat al marge de fulgurants urgències presents per mostrar un tast més anyenc i reposat. Mil i un possibles finals va rebre el Premi cerverí a la millor lletra de cançó 2011. A La Confiteria la interpreta en el que seria el model del concert perfecte: un ambient íntim. Músics barrejats entre un grup reduït, que propicia que literalment et cantin a cau d’orella. Un  privilegi. També una versió en estudi i, finalment, la versió original de l’àlbum.

Raül Fernández Miró Refree ja va aparèixer al Cansongs 97 amb Mercè, tema que pertany al disc Granada, enregistrat junt amb Sílvia Pérez Cruz.

 

 

 

 

 

97 “Mercè”

(Maria del Mar Bonet)

Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández Miró

“Granada”

2014

 

 

Cupatge

Emparant-me amb la secció de Cansongs de guàrdia m’afanyo a fer esment de l’aparició d’aquest disc “Granada” amb caràcter de novetat i sense deixar que passi massa temps entre la seva publicació al mercat (aquest passat 5 de maig) i la ressenya que aquí en faré, mantenint així el caràcter de novetat.

Ja fa temps que la Sílvia Pérez Cruz va espigolant d’aquí i d’allà, bevent de diferents fonts i àmbits musicals. De manera sàvia i per no caure en l’amanerament s’envolta de diferents artistes, suposo, buscant el seu propi espai, que en aquest cas serien tots i cap alhora.

En aquest àlbum “Granada” la cantant empordanesa i el músic barceloní Raül Fernández “Refree” presenten un treball força compacte i, tot la heterodòxia dels temes escollits, una gran coherència. fruit d’una llarga col·laboració, el resultat, acurat i madurat, destil·la una molt bona sintonia entre els dos artistes. L’únic retret que hi ficaria, molt petit (però això ja és un tema de gust molt personal) és l’abús que se’n fa en alguns temes de l’uníson. El disc conté versions de cançons populars i adaptacions de clàssics del jazz, la clàssica i el flamenc. Hi trobem temes de Lluís Llach, Violeta Parra, Fito Páez, Édith Piaf o Enrique Morente entre altres. Un disc valent, necessari.

He escollit “Mercè”, aquesta magnífica versió d’aquesta preciosa cançó de la Maria del Mar Bonet i que va apareixia al seu disc de títol homònim l’any 1971. Aquí en podem escoltar les dues versions, la de la Sílvia i la original de la Maria del Mar.

“Mercè”

Mercè,
Palma n’és llunyana
sóc lluny dels carrers
lluny dels ametllers
i d’aquells carrers
que clou la murada.

Mercè,
lluny del teu esguard
i del vent tranquil
de la casa clara.

Mercè,
lluny d’aquells terrats
on els gorrions
s’estimen i canten,
i les monges estenen
els pecats del món
i la roba blanca.
I un frare balla
arran de teulada
esperant prendre el vol
cap al cel tan blau
faldilles enlaire.

Mercè,
taronges i flors
damunt de la taula;

les gavines t’acompanyin
el lent caminar

cap a l’hora baixa.
Sempre tornaré
a la nostra platja;
les ones no em deixen,

ma mare,
allunyar-me’n massa.


Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernandez Miró – “Mercè” from Jordi Giribet on Vimeo.