239 “Bujaraloz by Night”

(Carles Santos)Carles Santos-Pianotrack

Carles Santos                 

“Pianotrack”

1984

 

Carles Santos

El passat 4 de desembre, va morir Carles Santos  amb 77 anys deixant un llegat extraordinari, no sols en la música, sinó també moltes altres disciplines. El primer que ens ve al cap al pensar amb l’obra de Carles Santos són paraules com transgressió, provocació, extravagància, erotisme. Sembla que a ell no li acabava d’agradar que només se’l relacionés amb aquests aspectes creatius, si bé en el camp de la performance ens en va deixar de ben sonades.

Si bé va començar la seva carrera com a pianista interpretant obres contemporànies, va ser Joan Brossa qui el va empènyer a anar més enllà i explorar terrenys no conreats. A banda de música per a piano també ha composat obres per a grans agrupacions, orquestra i cors. A la xarxa es poden veure alguns dels seus espectacles més cridaners. Jo m’he volgut centrar més en la besant més estrictament musical. He escollit una peça minimalista, moviment que va influir en gran manera a l’artista de Vinaròs i que va desenvolupar amb molt d’encert.

Un cop el Carles Santos i jo van coincidir. L’encontre va ser tant fugaç i efímer que el succés gairebé no arriba ni a la categoria d’anècdota. Però a mi sempre m’ha fet gràcia recordar-lo. Fa molts anys (deurien ser els anys 80…) a Discos Castelló, a la botiga de clàssica del carrer Tallers (que que ja ha desaparegut…) Mentre jo remenava per allí, ell va entrar i va reposar els seus discos. Jo diria que en vinil. Aquest fet sempre m’ha fet pensar el dolent i poc recolzament per part de les discogràfiques envers aquestes músiques. Suposo que el Carles Santos sempre ha estat un lluitador i fins i tot ha tingut que assumir els petits detalls. Ha estat ell el seu màxim valedor i qui més ha cregut en la seva pròpia obra.