Etiqueta: Neil Young

177 “Old Man”

(Neil Young)Harvest

Neil Young

“Harvest”

1972

 

El rock i el temps.

Aquest passat dilluns [21 de juny] Neil Young va actuar al Poble Espanyol de Barcelona. Va presentar The Monsanto Years, enèsim treball del cantautor canadenc. El disc el signa el propi Young junt amb Promise of the Real, formació liderada per Lukas Nelson, fill del mític Willie Nelson. El fet que Neil Young continuï en actiu i fent gires promocionals m’ha fet pensar en l’article El poder de las leyendas, que Diego A. Manrique encapçala amb aquest enunciat del tot eloqüent:

El rock todavía no se ha reconciliado con con las realidades biológicas. A diferencia del blues, el jazz o el flamenco, que veneran la longevidad, sigue encandilando con quimeras de eterna juventud: sexo alborotado, vehículos acelerando, resacas asumibles, cortes de manga al futuro. Pero ¿qué ocurre cuando los artistas entran en la tercera edad y quieren, necesitan, les apetece seguir actuando? Por no hablar de los propios seguidores, en la frontera de la jubilación.

A la resta de l’article Manrique (crític musical de verb poderós i adjectiu àcid) es pregunta pel fet que a hores d’ara artistes septuagenaris com Bob Dylan, Leonard Cohen, Bruce Springsteen o el mateix Neil Young  encara siguin quins encapçalin cartells d’importants festivals i omplin estadis.

“Viu ràpid, mor jove i deixa un cadàver bonic” [La cita se sol atribuir a James Dean, tot i que és una línia de diàleg que diu John Derek a la pel·lícula Truqueu a qualsevol porta (1949), de Nicholas Ray] sembla resumir l’ideari d’un bon rocker. “És millor cremar de pressa que esvair-se lentament”, una sentència de Kurt Cobain que Neil Young va incloure a la cançó Hey hey, my my (Into the black), escrita per ell l’any 1979. Molts diran que en el fons mantenir aquest actitud rebel fa referència a l’esperit i no pas al cos, encara que alguns a fe que ho van complir al peu de la lletra. Però el temps passa i la mateixa realitat sembla trair la premissa del rock. Les revolucions col·lectives cotitzen a la baixa. A nivell individual la música sempre resulta ser un bàlsam reparadora. Els concerts dels vells rockers potser només són manifestacions nostàlgiques dels qui un dia van creure en utopies.

Old man és una cançó que Young va escriure pel cuidador del seu ranxo Broken Arrow Ranch, al norte de California, El tema respon més a qüestions existencials que no pas a rebel·lies juvenils.