302 “Cymbal Rush”

ABSÊNCIES.

“I tot el que acabem de deixar es converteix en un bodegó, en una natura morta que capta el moment precís en que sortim de l’escena. Aquesta és la sensació. Hi acabem d’estar. En queda encara la tebior en l’espai, com en una flassada, una llum de presència que es volatilitza”.

“Tocat i enfonsat”

–Ramon Cardona

Dissabte al matí. Amb el Jaume i el Josep M quedem a Les Pallargues per fer una ruta pel terme. El Josep M, coneixedor de la zona, ens fa de guia. Transitem pel llindar de la boira i un sol de febrer. Admirem la pleta de cal Solà, una veritable catedral d’arcs i voltes. S’alternen el paisatge agrest amb camps de conreu delimitats per marges de pedra magnífics. Caminem sobre grans lloses de pedra. Sota voltes de pedra a punt d’enfonsar. Camins argilosos, aragalls enfangats pels darrers temporals. Basses d’aigua on abeuren senglars i teixons. Veiem una de les columnes de pedra que fa el Josep M. En té cinc escampades pel terme. Una construcció que supera els dos metres que s’alça majestuosa desafiant la gravetat. Efímeres, tenen la inutilitat de l’art. Un rastre de gestos destinats a desaparèixer en el temps. Com les cabanes de volta, altra hora aixopluc del pagesos, que acabaran sepultades sota un munt de pedres.

Tornem cap a casa. Ens queda la sensació d’haver estat en un món ja extingit.

La ruta que ens va preparar el Josep M va ser un veritable regal. Espero correspondre’l amb aquest Cymbal Rush, de Thom Yorke, que tanca The Eraser, l’excel·lent primer treball en solitari del líder de Radiohead.

A la versió d’estudi li segueix una de desmelenada d’Atoms For Peace, superbanda creada pel propi Thom Yorke, amb el baixista Flea (Red Hot Chili Peppers) com a membre destacat. Tanca la llista Thom York al piano a lo Juan Palomo.

178 “Venice Queen”

(Anthony Kiedis / Michael “Flea” Balzary / John Frusciante / Chad Smith)Red hot chili peppers

Red Hot Chili Peppers

“By The Way”

2002

 

Pebrots vermells picants.

Va ser l’any 1991 que els Red Hot Chili Peppers van publicar van publicar Blood Sugar Sex Magik, sisè disc en estudi i un dels més aconseguits de la banda. Deuria ser aquell mateix any, que al pub Cascall de la Fuliola vaig veure l’impactant  videoclip del tema estrella de l’àlbum. L’impactant Give It Away, un veritable huracà musical. Naturalment vaig quedar aclaparat, del vídeo i del tema. Però sobretot del tema.

Semblaria lògic doncs que aquest fos el tema escollit per figurar en aquesta entrada del blog. Aquests darrers dies però he descobert una cançó dels californians que em té encisat. Es tracta d’aquesta Venice Queen, una veritable mostra del poder del grup. Una veritable maquinària ben engreixada que funciona a la perfecció. La secció rítmica baix-bateria és implacable. El dibuix de la guitarra hipnòtic. La personalíssima i inconfusible veu de Anthony Kiedis, amb aquesta pinta de boxejador que té, ens acaba de noquejar.

Això ve sent una constant en aquest Cansongs. Em trobo molts cops en la disjuntiva de triar un sol tema d’un grup o d’un disc quan n’hi han un munt que m’agraden. N’hi ficaria tantes…! En fi, no es pot tenir tot.

Aquests pebrots vermells picants que ha patit tota mena de calamitats i contratemps: formacions inestables, problemes continuats d’addicció, defuncions, desercions… també algun retorn… en fi, una mica de tot. Malgrat aquest cúmul de circumstàncies la banda ha sabut mantindre sempre una enteresa musical encomiable.