Tag Archives: Maria del Mar Bonet

247 “L’Àguila Negra”

(Barbara / Delfí Abella)L'Àguila Negra

 

Maria del Mar Bonet

“L’Àguila Negra”

1971

Atrapar un somni

Maria del Mar Bonet té una trajectòria prolífera i coherent. El seu repertori sempre ha feinejat en aigües del Mediterrani. En aquest sentit el seu nom sembla profètic: Maria del Mar… La seva veu sempre m’ha transmès saviesa i serenor.

És difícil atrapar un somni. És com voler retenir una onada dins un clot a la sorra. Quan hi entra, l’aigua s’hi reclou un instant. Adopta la forma de la gàbia. Després, sense remei, l’aigua s’esmunyeix entre la sorra i es fa fonedissa. Ben just en queda un rastre d’humitat. Del clot, les onades n’esborren la forma.   

“L’àguila negra” ja em fascinava quan l’escoltava de ben petit. És una cançó que ha sabut atrapar un somni. Amb tanta traça que la gàbia és la pròpia cançó. I l’ocell negre que hi transita, ves quina paradoxa, hi vola en llibertat.

Tot i ser un tema aliè, la cantant de ses illes també sap fer-se’l seu. La versió d’estudi de 1971. Una versió en directe. La cançó original, de Barbara. Justament ara s’estrena als cinemes una pel·lícula https://www.youtube.com/watch?v=bCGe9E0kv7U sobre la vida convulsa d’aquesta cantant i compositora francesa.

 

97 “Mercè”

(Maria del Mar Bonet)

Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández Miró

“Granada”

2014

 

 

Cupatge

Emparant-me amb la secció de Cansongs de guàrdia m’afanyo a fer esment de l’aparició d’aquest disc “Granada” amb caràcter de novetat i sense deixar que passi massa temps entre la seva publicació al mercat (aquest passat 5 de maig) i la ressenya que aquí en faré, mantenint així el caràcter de novetat.

Ja fa temps que la Sílvia Pérez Cruz va espigolant d’aquí i d’allà, bevent de diferents fonts i àmbits musicals. De manera sàvia i per no caure en l’amanerament s’envolta de diferents artistes, suposo, buscant el seu propi espai, que en aquest cas serien tots i cap alhora.

En aquest àlbum “Granada” la cantant empordanesa i el músic barceloní Raül Fernández “Refree” presenten un treball força compacte i, tot la heterodòxia dels temes escollits, una gran coherència. fruit d’una llarga col·laboració, el resultat, acurat i madurat, destil·la una molt bona sintonia entre els dos artistes. L’únic retret que hi ficaria, molt petit (però això ja és un tema de gust molt personal) és l’abús que se’n fa en alguns temes de l’uníson. El disc conté versions de cançons populars i adaptacions de clàssics del jazz, la clàssica i el flamenc. Hi trobem temes de Lluís Llach, Violeta Parra, Fito Páez, Édith Piaf o Enrique Morente entre altres. Un disc valent, necessari.

He escollit “Mercè”, aquesta magnífica versió d’aquesta preciosa cançó de la Maria del Mar Bonet i que va apareixia al seu disc de títol homònim l’any 1971. Aquí en podem escoltar les dues versions, la de la Sílvia i la original de la Maria del Mar.

“Mercè”

Mercè,
Palma n’és llunyana
sóc lluny dels carrers
lluny dels ametllers
i d’aquells carrers
que clou la murada.

Mercè,
lluny del teu esguard
i del vent tranquil
de la casa clara.

Mercè,
lluny d’aquells terrats
on els gorrions
s’estimen i canten,
i les monges estenen
els pecats del món
i la roba blanca.
I un frare balla
arran de teulada
esperant prendre el vol
cap al cel tan blau
faldilles enlaire.

Mercè,
taronges i flors
damunt de la taula;

les gavines t’acompanyin
el lent caminar

cap a l’hora baixa.
Sempre tornaré
a la nostra platja;
les ones no em deixen,

ma mare,
allunyar-me’n massa.


Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernandez Miró – “Mercè” from Jordi Giribet on Vimeo.