Etiqueta: lletanies

192 “Suzanne”

(Leonard Cohen)songsofleonardcohen

Leonard Cohen

“Songs of Leonard Cohen”

1957

 

Lletanies

El pas del temps és implacable. Els pioners, que van forjar la música popular a mitjans del segle passat, se’ns han anat envellint i, ves per on, se’n van. Per sort ens queda la música. I les paraules. El meu primer encontre “seriós” amb Leonard Cohen encara el tinc molt viu. I no va ser amb la música sinó amb les seves paraules justament. Ja fa molt d’això, jo deuria tindre 17 o 18 anys, que amb el Ramon Valls, amb dues Pentax noves flamants, ens vam endinsar en el món de la fotografia. Estàvem a les beceroles i va ser a casa del Jaume Benet, que ja n’era un iniciat, on vam trobar una porta per entrar-hi. Allà, al seu laboratori fotogràfic, entre el tuf dels líquids i sota la llum vermella, com si celebréssim un ritual pagà, descobriem, embadalits, el miracle de la imatge revelada. En algun lloc de la casa hi havia un llibre de poemes d’un tal Leonard Cohen. El vaig fullejar. No recordo ni una paraula d’aquell llibre, però el títol no l’he pogut oblidar mai. Flores para Hitler, es deia. De tant en tant la frase em ve al cap, i em fa pensar. Després vindria la música, i aquesta veu greu i penetrant.

La seva manera de cantar “era com resar”, em diu la Roser al saber que Leonard Cohen ens ha deixat. I crec que és veritat. Que això lliga amb aquella primera frase enigmàtica i piadosa. Que lo seu, més que cançons són lletanies. Oracions que ens fan pensar, que ens colpeixen, que ens fan millors.

Una versió en directe de 1988. Una maravillosa adaptació al català amb Joan Manuel Serrat i Josep Mas “Kitflus” al capdavant. Per acabar, la versió d’estudi de 1957.