Tag Archives: Jaume Benet

222 “El Equilibrio es Imposible”

(Piratas)Piratas

Piratas                  

“Ultrasónica”

2001

 

Explicar pel·lícules

Que curiós que la entrada 222 hagi coincidit just amb aquesta setmana. 222… de què em sonarà…?

La mort del Leonard Cohen va remore sentiments. Poc temps després del traspàs el Canal 33 va emetre Bird on the Wire, documental enregistrat durant una gira del poeta canadenc el 1972. Aquest esperat testimoni va veure la llum amb 40 anys de retard. Després de gravar-lo, el director Tony Parker va proposar un primer muntatge que va ser rebutjat pel propi Cohen per “massa íntim”. Un segon muntatge encara va agradar menys. El film va desapareix, condemnat a l’oblit. Això va donar peu a que al document l’envoltés una aura de misteri. Fa tres anys es va recuperar el material d’uns polsosos magatzems de Hollywood.

Lo Jaume Benet, fervent admirador de Cohen, em va dur, com si fos un tresor, una còpia de Bird on a wire (l’emès pel 33, en versió original en anglès i subtítols en català https://youtu.be/RRq13gI0ipE) El guardo al fons de l’ordinador a l’espera d’un moment propici per veure’l amb l’atenció que es mereix. Recordo que just l’endemà vam quedar amb el Joan Francesc per fer-la petar. Ell havia vist el documental al 33 i em va començar a explicar-me’n alguns passatges. La seva narració era entusiasta. S’aturava i en treia suc de petits detalls que potser a la majoria ens haguéssim passat inadvertits. En versió corregida i augmentada. Hi havia tanta emoció en les seves paraules (les del Joan Francesc) que donava bo de sentir. La vida d’un poeta comentada per un altre poeta.

Aquest mateix entusiasme i fervor ja m’havia arribat en altres ocasions, per exemple quan el Tomàs Mo (John Mo pels amics) t’explicava les pel·lícules que havia vist. Les seves interpretacions sui generis dels arguments. La narració d’escenes, sempre delirants i divertides. Les situacions més inversemblants baixades a l’ordre de lo quotidià. La descripció de personatges, peculiars i extravagants. En mans del Tomàs, sempre empàtic, els hi acabaves agafant apego. El propi Fu-manxú et queia bé.

La veritat és que considero al Tomàs un gran cinèfil. Li van tots els gèneres. I en la seva nòmina de visionats s’hi pot trobar de tot. Des d’una obra de pes, de Kubrick possem-hi pel cas, a una perla de sèrie B, o un telefilm d’aquest que fan a Antena 3. D’un tostón de Bergman a una salvatjada de sang i fetge. Sempre he admirat en el Tomàs aquesta manca de prejudicis, de no tenir manies en aquest camp. A tots tracta per igual.      

En realitat sabies que amb aquell comando perdut en una remota jungla de Vietnam acabaries adormit al sofà, però dins del relat del Tomàs agafava interès. Lo mateix va passar aquella tarda amb el Joan Francesc i Bird on the Wire. El seu entusiasme no em va fer vindre ganes d’anar corrents a veure el documental sinó de tornar a quedar amb ell l’endemà i que continués donant-ne detalls. I és que no hi ha com sentir explicar històries sortides d’uns llavis apassionats.

Una versió en directe d’Ivan Ferreiro amb Santi Balmes (Love of Lesvian). La versió en estudi original.

Anuncis

209 “Jumpin’ Jive”

(Cab Calloway / Frank Froeba / Jack Palmer)Jumpinjive

Joe Jackson

“Jumpin’ Jive”

1981

 

1981

Lo promès és deute. Al lliurament anterior vaig llançar la proposta de que els lectors triessin un any concret i jo escolliria un tema musical que hi coincidís. El Jaume Benet, va contestar a tot drap suggerint no sols l’any sinó fins i tot el tema. És tracta d’aquest marxós Jumpin’ Jive, tot un clàssic del swing que Joe Jackson va versionar en l’àlbum del mateix títol que el músic britànic va editar justament el 1981.

El Jaume, pel que veig un entusiasta del Joe Jackson (amb connotacions molt personals…) ja m’ha estalviat tota la feina col·locant també la versió original del Cab Calloway and the Nicholas Brothers. He de dir que no coneixia ni el tema ni l’àlbum.

Doncs moltes gràcies Jaume per la troballa i que ho disfrutis.

192 “Suzanne”

(Leonard Cohen)songsofleonardcohen

Leonard Cohen

“Songs of Leonard Cohen”

1957

 

Lletanies

El pas del temps és implacable. Els pioners, que van forjar la música popular a mitjans del segle passat, se’ns han anat envellint i, ves per on, se’n van. Per sort ens queda la música. I les paraules. El meu primer encontre “seriós” amb Leonard Cohen encara el tinc molt viu. I no va ser amb la música sinó amb les seves paraules justament. Ja fa molt d’això, jo deuria tindre 17 o 18 anys, que amb el Ramon Valls, amb dues Pentax noves flamants, ens vam endinsar en el món de la fotografia. Estàvem a les beceroles i va ser a casa del Jaume Benet, que ja n’era un iniciat, on vam trobar una porta per entrar-hi. Allà, al seu laboratori fotogràfic, entre el tuf dels líquids i sota la llum vermella, com si celebréssim un ritual pagà, descobriem, embadalits, el miracle de la imatge revelada. En algun lloc de la casa hi havia un llibre de poemes d’un tal Leonard Cohen. El vaig fullejar. No recordo ni una paraula d’aquell llibre, però el títol no l’he pogut oblidar mai. Flores para Hitler, es deia. De tant en tant la frase em ve al cap, i em fa pensar. Després vindria la música, i aquesta veu greu i penetrant.

La seva manera de cantar “era com resar”, em diu la Roser al saber que Leonard Cohen ens ha deixat. I crec que és veritat. Que això lliga amb aquella primera frase enigmàtica i piadosa. Que lo seu, més que cançons són lletanies. Oracions que ens fan pensar, que ens colpeixen, que ens fan millors.

Una versió en directe de 1988. Una maravillosa adaptació al català amb Joan Manuel Serrat i Josep Mas “Kitflus” al capdavant. Per acabar, la versió d’estudi de 1957.