Etiqueta: I’ll Still Destroy You

233 “I Put a Spell on You”

(Jay Hawkins / Herb Slotkin)At Home with Screamin' Jay Hawkins

Jay Hawkins                 

“At Home with Screamin’ Jay Hawkins”

1958

 

Tenim el Ramon ingressat

A trenc d’alba deixo l’hospital. Surto a la fresca del carrer destemperat, mal dormit i sense haver aclucat l’ull. Em fan mal tots els ossos. He passat la nit com he pogut, en una d’aquelles butaques infames que, a mesura que van passant les hores es va convertint en un veritable poltre de tortura. Només tinc ganes d’arribar a casa, fer-me una dutxar i dormir una estona. Tenim el Ramon, el meu cunyat, ingressat de fa tres dies. Per sort està fora de perill. Però vam tindre un bon ensurt. Pensàvem que s’hi quedava. Al pobre li va agafar un patatús en un curs d’alemany. “Insuficiència respiratòria” segons els metges. Es veu que va ser intentant conjugar algun verb. Segur que enrevessat, afegeixo jo. I ves a saber de quin temps. I sort que el curs era presencial, que sinó, si arriba a ser on-line, com ha fet altres vegades, i l’enganxa sol a casa, llavors si que no se’n surt. Un cop en va fer un de llengües mortes. Ja m’explicareu… El meu cunyat fa anys que no treballa. Era un oficial de primera dels bons. Un manetes. Però amb lo de la bombolla se’n va anar tot a noris. Ja fa anys i panys que se li va acabar l’atur, les prestacions i els ajuts. Sort de la meva germana, la Cristina, que està ben col·locada i ha pogut pujar la canalla.

El Ramon, com a aportació més notòria, treu el gos a passejar. Ara mateix, que ja sóc dins del cotxe, camí de casa, en vaig trobant algun que també el passeja. Quan veus a segons quin i de segons quina edat, que surt al matí a passejar el gos, meu. Mala senyal. Al meu cunyat li ha donat per això dels idiomes. Mira que la meva germana i jo li hem mirat de treure del cap. Que es busqui algun “remiendo”. Segur que tindria feina i guanyaria algun duro. L’altre dia mateix, la veïna del tercer li va dir per canviar les rajoles del lavabo. Va dir que no. Que ara el que cal és formar-se. I que és millor estudiar que no estar-se tot lo sant dia al bar. Que saber idiomes obre moltes portes. Les llengües mortes…? No sé com a la Cristina no li agafa alguna cosa. Sempre ha estat de paciència ella. I enamorada, suposo. Mira que el Ramon està fet un bon “saldo”. Però ens l’estimem.

Demà ja s’hi quedarà la Cristina a l’hospital. Ha pogut col·locar la canalla amb els padrins. A la canalla no els hi hem dit res. Jo m’hi he pogut quedar aquesta nit perquè avui és dissabte i no he d’anar a treballar.

Entro a casa a les fosques. No vull fer soroll per no despertar ningú. M’he assegut al sofà. He donat la tele sense veu. Un xicot i una xicota ben plantats fan demostracions de les bondats d’un aparell per aprimar. L’he apagat. Ajagut al sofà recordava la nit d’hospital al costat del Ramon. Estirats, un al costat de l’altre, insomnes tots dos, no badàvem boca. Ell, per ordre facultativa, ha de guardar silenci absolut uns dies. Jo tampoc deia res per no incitar-lo a la conversa. Pobre Ramon, tant xerraire com és. Tant partidari del diàleg i de la comunicació. Només, de tant en tant, ens miràvem als ulls, petits punts foscos que brillaven en la penombra sota el dèbil fulgor de màquines i aparells hospitalaris. M’he embaltit. Per les escletxes d’una persiana que no acabava d’ajustar es colaven les primeres clarors del dia. Començaven a revelar el món.

Jay Hawkins és un personatge esperpèntic i pintoresc. Una barreja de Salvador Dalí i Jerry Lewis. La cançó proposada avui, tot i la gresca que hi fica el Hawkins, és un autèntic temàs. Per lluir-se de valent. Així ho demostren la infinitat de versions que se’n han fet. N’he triat dues de potents. Amb veus femenines totes dues. L’Annie Lennox la resolt amb classe, mentre la Joss Stone (podeu anar directament al minut 1:00 i saltar-vos la llarga introducció de xarrameca) es marca una versió rhythm & blues de lo més arrabassada.

232 “I’ll Still Destroy You”

(Aaron Dessner / Bryce Dessner / Matt Berninger)thenational_sleepwellbeast

The National                 

“Sleep Well Beast”

2017

 

Traduccions

Al llibre de poemes Quatre Quartets, de T. S. Eliot, amb traducció al català d’Àlex Susanna, al pròleg Jaime Gil de Biedma ens diu que (cito de memòria, imprecisa i dolenta per cert…) “la traducció d’un poema és lo que perdem, però també és allò que guanyem”.

Amb aquesta entrada recuperem una de les aportacions més valuoses d’aquest blog i que ara feia molts temps no en gaudíem. Són les traduccions que ens fa el Dani Giribet de lletres de cançons en angles al català. Aquestes traduccions d’aquestes lletres tenen un doble valor. Primer, de ser inèdites. Mai, que jo sàpiga, s’han passat abans al català. Al menys jo no les he trobat enlloc. I segon, de ser creatives. Al tractar-se de textos poètics, i per lo tant amb clara vocació literària, amb joc de paraules i expressions pròpies de l’idioma, girs gramaticals, dobles sentits, metàfores, etc, no és gens fàcil extreure’n el significat i bolcar-lo en un altre idioma, com en aquest cas el català.

En les seves propostes el Dani sempre fuig de la literalitat per apropar-se a una traducció més creativa. Una traducció que, encara que pugui trair la lletra, en respecta l’esperit. És per això que valoro tant les seves aportacions i m’enorgulleix tindre-les en aquest blog. I li agraeixo profundament l’esforç i el privilegi. Són com un petit tresor per compartir amb vosaltres.

PD: per cert, referent a aquest text, que d’entrada he trobat força críptic, el Dani m’aclareix que fa referència a les pastilles i els seus diferents efectes. Crec que aquesta dada pot ajudar a entendre’n el significat.

Encara Et Destruiré

És fàcil engegar
Les molècules i les pastilles
Tenen totes alguna cosa en contra meu
Res que faci em fa sentir diferent

Aquesta és com les millors amigues de la teva germana que em criden cap al llit
No puc dir que no
Aquesta és com els braços de la teva mare quan era jove i morena als 80
És per sempre

Com més centrat em tenen
Menys em suporto
Tinc amistats perdudes
I malt gust en begudes

Aquesta és com els boscos, sense el món enyoraré aquelles nits llargues, les finestres obertes
Acabo rellegint els mateixos versos despert a les cinc del matí
Com un nen

És com les llums que s’encenen
És com les llums que s’encenen

No em posiciono
Sense un punt de vista o visió
Intento mantenir el contacte amb lo que sigui que estic en contacte

El cel es fa més blanc
No puc trobar droga enlloc, estic embogint
No estic boig
Posta els tacons contra la paret
Et juro que ets més alta que l’últim cop que et vaig veure, encara et destruiré


És com les llums que s’encenen
És com les llums que s’encenen

Lletra: Matt Berninger
Traducció: Dani Giribet