Tag Archives: Granada

97 “Mercè”

(Maria del Mar Bonet)

Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernández Miró

“Granada”

2014

 

 

Cupatge

Emparant-me amb la secció de Cansongs de guàrdia m’afanyo a fer esment de l’aparició d’aquest disc “Granada” amb caràcter de novetat i sense deixar que passi massa temps entre la seva publicació al mercat (aquest passat 5 de maig) i la ressenya que aquí en faré, mantenint així el caràcter de novetat.

Ja fa temps que la Sílvia Pérez Cruz va espigolant d’aquí i d’allà, bevent de diferents fonts i àmbits musicals. De manera sàvia i per no caure en l’amanerament s’envolta de diferents artistes, suposo, buscant el seu propi espai, que en aquest cas serien tots i cap alhora.

En aquest àlbum “Granada” la cantant empordanesa i el músic barceloní Raül Fernández “Refree” presenten un treball força compacte i, tot la heterodòxia dels temes escollits, una gran coherència. fruit d’una llarga col·laboració, el resultat, acurat i madurat, destil·la una molt bona sintonia entre els dos artistes. L’únic retret que hi ficaria, molt petit (però això ja és un tema de gust molt personal) és l’abús que se’n fa en alguns temes de l’uníson. El disc conté versions de cançons populars i adaptacions de clàssics del jazz, la clàssica i el flamenc. Hi trobem temes de Lluís Llach, Violeta Parra, Fito Páez, Édith Piaf o Enrique Morente entre altres. Un disc valent, necessari.

He escollit “Mercè”, aquesta magnífica versió d’aquesta preciosa cançó de la Maria del Mar Bonet i que va apareixia al seu disc de títol homònim l’any 1971. Aquí en podem escoltar les dues versions, la de la Sílvia i la original de la Maria del Mar.

“Mercè”

Mercè,
Palma n’és llunyana
sóc lluny dels carrers
lluny dels ametllers
i d’aquells carrers
que clou la murada.

Mercè,
lluny del teu esguard
i del vent tranquil
de la casa clara.

Mercè,
lluny d’aquells terrats
on els gorrions
s’estimen i canten,
i les monges estenen
els pecats del món
i la roba blanca.
I un frare balla
arran de teulada
esperant prendre el vol
cap al cel tan blau
faldilles enlaire.

Mercè,
taronges i flors
damunt de la taula;

les gavines t’acompanyin
el lent caminar

cap a l’hora baixa.
Sempre tornaré
a la nostra platja;
les ones no em deixen,

ma mare,
allunyar-me’n massa.


Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernandez Miró – “Mercè” from Jordi Giribet on Vimeo.