Tag Archives: Flamenco

207 “Canción de Amor de San Sebastián”

(Niño de Elche)Exquirla

Exquirla (Niño de Elche & Toundra)

“Pájaro”

2016

 

Niño de Elche. El nou Morente?

Vostè va d’eclèctic però en realitat li va un sol pal. Té raó, com gairebé sempre, Mr Raons. El pal de la passió. Em deixo endur. No hi puc fer més. El Niño de Elche, un valor segur i en alça dins el camp musical. Recull el testimoni de l’Enrique Morente. Però no és limita ha seguir-ne l’estela sinó que mira d’obrir-se camí propi. Estic segur que farà grans coses. En aquest terreny la veu autoritzada és la seva. No es pensi. Responc als impulsos. No em mou el coneixement sinó la intuïció, l’instrument de mesura del cor. Ui, el veig molt tou… És que tinc uns dilemes… El 2015 Niño de Elche va publicar un disc trencador, Voces del extremo, millor àlbum nacional segons Rockdelux (346) A la crítica, signada per David Saavedra, diu (cito textualment) “Como Voces del Extremo se conoce a un movimiento relacionado con la denominada Poesía de la Conciencia (comprometida y crítica con la inercia capitalista, ejercida desde el materialismo dialéctico libertario) y que da nombre a un encuentro anual que se celebra desde 1999 en Palos de Moguer (Huelva)” Interessant… I com ho lliga tot això? És el que li deia. Lo més adient hagués estat triat algun tema d’aquest àlbum, on hi trobem al Niño de Elche més personal i transgressor. Lletres crítiques, punyents, plenes de sarcasme i mala baba, adobades amb pop electrònic, krautrock i altres estils alternatius. I un deix flamenc que ben segur que ha mamat de petit però que defugeix (com Morente) de l’ortodòxia. Temes com El comunista, o Que os follen són molt catxondos.

I doncs…? Doncs que enlloc d’això he ficat un tema en que el Niño de Elche ens recorda més que mai a Enrique Morente. Sobretot al de Omega, disc memorable on Morente compartia autoria amb Lagartija Nick, un grup de rock. Com en aquell Omega, aquí Francisco Contreras (veritable nom del Niño de Elche) uneix forces amb un altre grup de rock (Toundra) per signar plegats com Exquirla, un dels molts projectes de l’artista alicantí. Sí que sona a Morente, sí. Un tema molt místic… Ja li deia. La passió…

92 “Mediterranean Sundance”

(Al Di Meola)Friday_Night_in_San_Francisco

Paco de Lucía, Al Di Meola & John McLaughlin

“Friday Night In San Francisco”

1981

 

Paco de Lucía

Realment és una llàstima que hagem de fer-nos ressò d’un artista just quan ens ha deixat, i més de manera prematura i inesperada com ha estat la mort de Paco de Lucía, doncs als seus 66 anys encara tenia corda per a rato, al menys com a intèrpret ja que com a creador ja ho havia donat tot. Amb Paco de Lucía se’ns en va un “monstre”, un autèntic virtuós de la guitarra. D’arrels fermament flamenques, que renova el gènere, que fins i tot el traspassar per convertir-se en músic universal.

pacodelucia

Vaig tenir la sort de poder escoltar en directe a Barcelona al The Guitar Trio, on tocava el mateix Paco de Lucía junt amb dos afamats guitarristes, el John McLaughlin i el Larry Coryell (anglès el primer, americà el segon), també dos “monstres” com el Paco, però provinents del món del Jazz i la Fusió. Deuria ser l’any 1979 (no recordo la data exacta. Si algú pot aportar més dades al respecte li estaria molt agraït) Guardo un record força viu d’aquell concert. Encara se m’arrufa el nas al recordar aquella flairada  de “xocolata” només sonar les primeres notes. Com a fumador passiu vaig quedar servit. Més que imatges nítides en ve al cap una sensació de benestar. De tindre el privilegi d’assistir a una funció de màgia on tres prestidigitadors extreuen dels seus instruments tot un munt de sensacions. I ho feien amb aquella facilitat… Van tocar de tota manera. ara tocava l’un, ara l’altre. Per parelles, fent un trio… practicant totes les postures, vaja.

Un any més tard Larry Coryell va ser reemplaçat per l’Al Di Meola, també americà. Personalment és un guitarrista que m’agrada moltíssim. Aquesta nova formació va publicar aquest Friday Night in San Francisco, àlbum enregistrat en viu el 5 de desembre de 1980 al Warfield Theatre, de San Francisco i que recull les proeses d’aquests tres mestres de la guitarra.