Tag Archives: El Último de la fila

126 “Homes i dones del cap dret”

(Quimi Portet)Quimi-Portet-Viatge-a-Montserrat

QUIMI PORTET

“viatge a montserrat”

2009

A Josep M. Giribet, in memoriam

El tiet se’n va a Mart.

Barcelona

Atenció jubilats, pastilles rejovenidores Antrax us retornaran a la joventut. Recomanem prudència doncs podríeu tenir problemes d’adaptació infantil.

El tiet Josep M. se’n va a Mart. Amb 97 anys, una mica carrincló però amb el cap ben clar. Avui he lligat caps. L’altre dia vaig llegir al diari que es buscaven viatgers per anar a Mart disposats a no tornar. Vaig pensar que per afrontar una empresa així calia ser boig o estar desesperat.

Pamplona

En la clínica Proton la senyora Bordiu ha donat a llum quintillizos. El marit analfabet ha preguntat al doctor: ja els ha comptat bé vostè?

Era d’insensat embarcar-se en un viatge com aquest sense aturar-se a pensar en les conseqüències. Un cop engegat el procés, aquest era irreversible. No hi havia volta endarrere. 

Madrid

Atenció. Vol perdre pes en vuit dies? Amb el nostre sistema Pany i clau garantim el cent per cent. Sols obrim en cas de foc. 

S’havia d’estar desesperat si el que es volia era desaparèixer d’aquest món sense deixar rastre. Un mètode asèptic i polit. Una mena de suïcidi al viu, diguem-ne. Un sistema que segurament ens abocaria a la bogeria de la primera opció. Amb això es simplifica l’equació i despeja la incògnita. Conclusió: això només ho pot fer un paio que estigui sonat.

Pedratosca

Diumenge festa Major. A les deu del matí, concurs d’aixecada de pedres. Si plou al matí es celebrarà a la tarda, i si plou a la tarda es celebrarà al matí.

L’Alcalde

Hi cap però una tercera alternativa, improbable però possible. La de l’audàcia. El tiet Josep M. mai ha mostrat símptomes de ser boix, ans al contrari. I el què es diu desesperat… doncs tampoc. Ficada a prova competitiva amb la parsimònia del tiet, La famosa flegma britànica no hi tindria res a pelar i acabaria amb els nervis destrossats. No hi ha dubte doncs que el que ha impulsat al tiet a fer aquest pas ha estat l’audàcia del valent.Marte-1

Aràbia

El xeic àrab Mohamed ben Jalat d’Abadan, per renovació del seu harem, ven hurís passades a preu de ganga.

Oficialment avui hem dipositat les seves cendres al cementiri. No ha volgut ni actes ni cerimònies. Una darrera tocada de nassos als capellans, que a desgrat, encara haguessin fet fira a la seva esquena. Sols un petit grup de familiars l’hem rebut en un matí d’hivern assolellat i fred. Prefereixo dir que plovia a bots i barrals. Un petit canvi que resulta una fotesa al costat una invenció de la magnitud de la del tiet. La pluja repicava sobre els paraigües. El terra estava negat d’aigua. Un cop destapada la pesada llosa que segellava l’entrada, l’aigua baixava a raig fet pels esglaons cap a dins del panteó subterrani. A baix els taüts han començat a surar com bucs fantasma.

Zàmbia

El savi antropòleg Sonat ha lograt desxifrar el llenguatge dels simis. Està impressionat doncs ha conegut uns antics parents de part de mare.

Les suposades cendres del tiet han arribat dins una urna. La duien en una bossa de roba amb nanses. Quan han tret l’urna m’he dit que aquest no era el tiet. Jo no m’ho empasso. La forma de l’urna recordava veladament la d’una nau espacial. Per un moment m’ha semblat que potser el tiet deixava pistes per que jo les desxifrés. Ser el seu còmplice secret.

Bilbao

Senyora masoquista busca senyor ben constituït que sàpiga pegar. Li encanten els ulls de vellut.

Ves-ne a saber les motivacions per entabanar-nos d’aquesta manera. Coneixen al tiet poden ser moltes. El seu humor negre no té fronteres. Tot i no saber-ho amb certesa, tinc les meves sospites. Un motiu, encara que sembli contradictori, pot ser que sigui per veure món. O per dur la contraria, vet aquí. Diu que és de l’Espanyol però ficaria la mà al foc que ho fa per fer la guitza. Jo no l’he pogut guanyar mai als escacs. Darrerament però, li flaqueja el mig joc i aprofita per desaparèixer del circuit amb l’estadística de victòries immaculada. També hi cap el preservar algun secret familiar sense resoldre. Amb els anys un s’estova i val més no exposar-se a trair una vella promesa de joventut.

Verdú

Noi solter busca noia pagesa que tingui tractor per casar-s’hi. Sobretot, enviar fotografia del tractor.

El tiet sempre ha estat un home il·lustrat. Amb iniciatives i pensaments avançats a la seva època. Una persona emprenedora, i fora lògic que després de tants anys volgués fer un salt interplanetari sense precedents. Potser emetre algun programa de radio d’alcans galàctic, més enllà de l’àmbit terraqüi. O trobar noves idees pels seus relats i aforismes. O aprendre una nova apertura marciana que faci miques la defensa siciliana. Deu pensar, encara farem la primera pela.

Paris

L’antropòleg francès Quatrepot assegura que dintre de deu segles l’home tornarà a caminar a quatre grapes i necessitarà dos parells de sabates.

El repte no l’espanta. Ja ho diu la meva mare: qui va sobreviure a la Guerra està curat d’ensurts. Així doncs m’imagino al tiet ordint un pla que culmina abandonant la Terra a bord d’una nau espacial. O, potser dins el seu cap cartesià, ell es queda quiet dins la nau i és la Terra la que s’allunya donant tombs desorbitats, amb la gent, cotxes, fàbriques, boscos, mars i muntanyes. Amb les seves guerres i enrenous i núvols. I la Lluna que li va al darrera encerclant-la com un gos faldiller. I es va fent tot petit. L’espai. I el tiet que espia per la finestra i riu sota el nas mentre Mart s’apropa.

Monte Palomar

La nebulosa que va descobrir l’astrònom Zaconief ha resultat ser una cagada d’ocell damunt l’objectiu del telescopi.

PD: Curiosament avui també ens ha deixat el vulcanià senyor Spock. Per realitzar aquest viatge és molt provable que el tiet Josep M. tingués tractes amb algun pilot experimentat. Se’n dur d’orella igual li fiquen traves, ha pensat. I per compensar-ho qui millor que el senyor Spock com a company de viatge? Que si d’alguna cosa pot presumir és de bona orella. No us sembla massa casual com per no ser veritat?Spock

Toledo

Pallasso jubilat s’ofereix per espantar ocells en camps de cereals. Sols la manutenció.

Els textos recollits pertanyent a la col·lecció d’anuncis i breus Estrafolari, de Josep M. Giribet. En la resta, de forma saltejada, un servidor ha fet el que bonament ha sabut i pogut.

102 “Insurrección”

(Manolo Gracía / Quimi Portet)enemigos de lo ajeno

El Último de la fila

“Enemigos de lo ajeno”

1986

 

 

Prediccions

 

Seré breu. Com en el lliurament anterior insisteixo en la idea d’adequar el contingut dels escrits a l’època estiuenca en la que estem i intentar de fer una entrada curta, lleugera i de digestió fàcil. I que la música sigui la veritable protagonista. Al lliurament anterior no ho vaig aconseguir. Veurem que passa en aquest.

Queda molt bé començar un escrit amb una predicció. I millor si es contundent i dona la impressió de que un té un rumb traçat. Que té molt clar un objectiu. Cosa que, ara mateix no en tinc ni punyetera idea, valgui la franquesa.

És lo que té no revisar els textos. Lo seu seria, un cop haver-se esplaiat amb Redacció i  Cal·ligrafia, que passin les senyores Gramàtica i Suprimir.Tornar als primers paràgrafs i fer-los desaparèixer, de la mateixa manera que l’assassí torna al lloc del crim per destruir pistes, o els cowboys, en aquelles entranyables pelis de l’oeste de dissabte a la tarda, despistant als astuts indis lligant una botxa darrere del cavall i esborrant el rastre al seu pas.

A l’estiu un baixa la guàrdia i li fa mandra excedir-se en segons que (la peresa és la mare de la pobresa sempre em recorda ma mare…) Suposo que la mandra que els hi pot fer als seguidors d’aquest blog i que molts d’ells el llegeixen en una tablet o en una pantalla de mòbil. Això permet que aquest esgotat lector, refent-se del desassossec de la vida quotidiana estirat sobre la sorra de la platja o caminant enmig de la Selva Negra, li arribi el senyal auditiu anunciant el nou lliurament del Cansongs i, cosa molt humana i natural, li faci mandra ficar-s’hi. Un altre cas seria el d’aquells que el reben a l’ordinador però que no fa cap plan (l’ordinador) doncs el personal han marxat de vacances i ha desconectat del tot (fins i tot han baixat els ploms). Podríem dir que han fet un unplugged… Per això cap senyal arriba en aquell ordinador ni en aquella casa per uns dies deshabitada, les estances en penombra i en silenci. Penombra i silenci només trencats per la xaranga i correfocs de torn, que fan que la llum de la pólvora es coli per les escletxes dels finestrons projectant estranyes i amenaçadores ombres per les parets de les estances, atemorint als propis fantasmes.

 trendesombras3

Tren de sombras, José Luis Guerín (1997)

Bé, sembla ser que lo de les tablets i mòbil anirà en augment, relegant cada cop més als ordinadors a tasques exclusivament professionals. O això sembla ser lo que marquen les estadístiques actuals. Predir el que passarà en un futur és agosarat. I més si tractem temes tecnològics. Els avanços i canvis de tendències es produeixen tant ràpid que sempre hi ha qui et pot tirar-te en cara la teva predicció errònia. Que la vas espifiar del tot, vaja. Lo fàcil és fer prediccions a cinc-cents anys vista, posem pel cas. A personatges com el Nostradamus els hi era senzill fer-se el xulo. Que si passarà això, que si passarà allò. I quan arriba el fet, busca qui t’ha pegat. Arribar Nostradamus al bar, absolutament abarrotat i proclamar mentre tothom se l’escolta (Nostradamus era metge, amb lo que ja disposava d’un cert respecte), que “l’any 1999 s’acabarà el món”.  El doctor aplaca les riallades afirmant, sense tremolar-li el pols, que “serà al setè mes” (al juliol en cristià, però lo del “setè mes” queda més contundent. Fa més de profecia) tot demanant un ronda pel personal. En mig del xiuxiueig general s’alcen veus de protestes i retrets, incrèduls que gosen contradir les paraules del mestre. “Serà un divendres a la tarda”afirma el mestre aplacant les veus descregudes i empenyent-les cap als racons més ombrívols del local. Es fa el silenci. Sols queda un insensat en peu i que Nostradamus abat amb una una estocada precisa i mortal: “a un quart i mig de sis”. Davant l’oh d’estupor general el nostre malastruc personatge anuncia el convit a “una altra ronda” i al local hi esclata l’apocalipsi.

En vindran més de rondes, i en un moment donat, amb la parròquia entregada a especular amb els detalls del fatal desenllaç, Nostradamus aprofita per desaparèixer sense pagar. Passats els dies a algú o altre li carregaran el mort. Ningú gosarà a reclamar el deute al metge. Ja sabem que la figura del metge és perillosa. De fet el poder sempre ha estat perillós.

Bé, ara que això sembla que s’ha acabat qualsevol torna a dalt a verificar que coi hi ha escrit. Suposo que és la mandra que produeix l’estiu. Em sembla que deia que seria breu. Un cop més crec que no ho he aconseguit. Potser els escrits curts i lleugers vindran amb retard, com la calor d’aquest estiu. Però no fem prediccions, ni que siguin del temps. Ja sabem que els errors te’ls poden tirar en cara.

Pel que fa a la música, aquest cop sí que tenim un repertori interessant. “Insurrección”, el magnífic tema de El Último de la Fila en la versió d’estudi. Després, una versió acústica i intimista interpretada per un músic del terme. De Miralcamp més concretament. Es tracta del Magí Prats, segons el Joan Francesc (amic comú, company, conscient del perill…) i cito textualment del whatsapp que m’ha passat, es tracta d’un músic versàtil i eclèctic. Ha tocat amb Trifàsic, Sonotone, Elixir… actiu en totes kes iniciativedms culturals i festives del poble (miralcamp activat, club de lectura…, Des de jovenet interessat en ka música, son pare ja tocava… Vaig veure al Magí fer aquest mateix tema al pub Look, ja fa uns quants anys i penso que se la fet molt seu. El té molt interioritzat.

A raó d’aquesta iniciativa he pensat que seria bo de convidar a tots aquells músics de les nostres contrades per tal de interpretar una versió d’un tema plantejat en aquest blog. No se com es pot veure la proposta però penso que pel qui és músic de veritat pot arribar a ser un repte temptadora. El guant està llençat.