Etiqueta: Dot Major

91 “Strong”

(Dot Major/Hannah Reid/ Dan Rothman)London-Grammar-If-You-Wait (1)

London Grammar

“If you wait”

2013

 

KEXP-FM

Fa pocs mesos, deixant-me endur pel flux aleatori de la xarxa, vaig descobrir KEXP-FM, una emissora de ràdio pública amb seu a Seattle (Washington), especialitzada bàsicament, en rock alternatiu i música indie. A més d’una programació regular, l’emissora emet programes especials setmanals dedicats a gèneres musicals diversos, com ara rockabilly, blues, world music, electrònica, hip hop, punk, country alternatiu, etc. Molts artistes enregistren concerts en directe amb força regularitat.

KEXP està recolçada per la Universitat de Washington, que es fa càrrec dels costos i aporta tota la tecnologia necessària. L’emissòra sols ser un camp de proves i l’experimentació pel Departament de Comunicacions de l’Universitat.

Les actuacions en directe també s’enregistren en vídeo (molt ben fets, per cert) i que en podem gaudir a la web de la pròpia emissora o, molts d’ells penjats a altres llocs com YouTube. El tema d’avui en serà una mostra.

Darrerament sembla haver-hi una fornada de grups que fan una música força apaivagada i tranquil·la, que potser podríem classificar com a trip hop (The xx, Daugther, etc) Els pioners d’aquest estil musical, nascut a Bristol cap els anys 80, acompanyaven la línia melòdica amb aclaparadores hamoníes electròniques i seccions de corda (al més pur estil dels adagios de les simfonies clàssiques). En canvi, aquesta nova generació, molt jove, aposta per un minimalisme instrumental, despullant les peces per reduir-les a  la seva mínima expressió, a la seva essència.

London Grammar és un trío anglès que ens ofereix una música intimista, plena de matisos, de silencis (que, recordem, també són música) I una Hannah Reid amb una veu preciosa. Els que van “patir” la setmana passada amb el Robert Fripp trobaran en aquesta “Strong” un recés de pau. Tornaré a insistir però amb el Robert Fripp (i no és una amenaça) i altres peces “contundents” del panorama musical de nostre temps. De moment disfrutem d’aquest  instant de calma. Això sí, amb el tema del desamor sempre present. Perquè serà?

“Fort”

Perdona’m un moment
Mentre em quedo amb els ulls oberts
I estic tant fet pols i atrapat
T’he excusat una estona
Mentre estic amb els ulls oberts
I estic tant fet pols i atrapat al mig

I un lleó, un lleó rugeix, com no el pots escoltar?
Si un nen plora, un nen plora, com no el podries perdonar?

Sí, puc semblar tant fort
Sí, puc parlar tanta estona
No he estat mai tant equivocat
Sí, puc semblar tant fort
Sí, puc parlar tanta estona
No he estat mai tant equivocat

Perdona’m un moment,
mira cap a un altre costat
Mirant fixament atrapat
T’has preguntat algun moment
Que tinc sentiments aquí a dins?
Estàs atrapat al mig

I un lleó, un lleó rugeix, com no el pots escoltar?
Si un nen plora, un nen plora, com no el podries perdonar?

Sí, puc semblar tant fort
Sí, puc parlar tanta estona
No he estat mai tant equivocat
Sí, puc semblar tant fort
Sí, puc parlar tanta estona
No he estat mai tant equivocat

Perdona’m un moment,
mira cap a un altre costat
Mirant fixament atrapat
T’has preguntat algun moment
Que tinc sentiments aquí a dins?
Estàs atrapat al mig
A vegades veig cares
Quan estic tan sol

Sí, puc semblar tant fort
Sí, puc parlar tanta estona
No he estat mai tant equivocat
Sí, puc semblar tant fort
Sí, puc parlar tanta estona
No he estat mai tant equivocat

Traducció: Daniel Giribet