297 “The Eye of The Hurricane”

RON CARTER-2

Completem aquest doble lliurament dedicat a Ron Carter amb “The Eye of The Hurricane”, tema compost per Herbie Hancock per al seu disc “Maiden Voyage” de l’any 1965. Es tracta d’una composició ben diferent de la de l’anterior entrada. Si a “All Blues” el paper del contrabaix destacava pel matís i el bon gust amb el fraseig, aquí ens trobem a un Ron Carter precís, obstinat i implacable. Amb Billy Cobham a la bateria (un “monstruo” que diria el Josep M Viola) forment una autèntica maquinària de precisió. Un Herbie Hancock inspiradíssim i virtuós completa aquest trio que amb aquest devastador “The Eye of The Hurricane” ens duu fins al bell mig de l’ull de l’huracà.

Un enregistrament en viu al Palazzo dei Congressie, Lugano,  el 26 de gener de 1983. La versió de l’àlbum d’estudi “Maiden Voyage” de 1965. Una versió en directe de l’any 1990 i també amb una formació de luxe (més “montruos”…): Pat Metheny a la guitarra, Jack De Johnette a la bateria, Dave Holland al contrabaix, i el mateix Herbie Hancock al piano.

281 “Sumother Song”

Deer_Wan

(Kenny Wheeler)

Kenny Wheeler

“Deer Wan”

1978

Música enllaunada

Aquesta setmana Apple ha finiquitat iTunes, aplicació que permet descarregar, organitzar i reproduir música. Encara que aquestes tasques es podran continuar fent i estaran assignades a tres programes diferents, d’alguna manera, la desaparició d’iTunes significa un “fi de cicle”. L’adéu a les descàrregues digitals per donar pas a l’era de l’streaming. L’aparició de la famosa aplicació d’Apple, sumada als enginys suministrats per la companyia de la poma van implantar també una manera d’escoltar música. El de les cançons en front dels àlbums.

Els veterans en el sector melòman (els que ens agrada escoltar música vull dir) hem passat per molts mètodes i artilugis. Des de la cinta de cassette fins al CD, passant pel disc de vinil. Dels reproductors a piles als equips stereofonics d’alta fidelitat. Els walmans, els iPods o directament als ordinadors. La ràdio sembla un punt i a part dins el cotarro doncs, adoptant diferents formes i xures diverses, habitant diferents cossos, encara continua subsistint i sent un mitjà vigent (encara que sense l’empenta d’anys remots).

Però no deixem que els arbres no ens deixin veure el bosc. Si no ens deixem aturdir per tant d’aparell, formats i sistema de transmissió, si deixem de banda el mèdium i anem a l’essència, a l’hora de la veritat, si volem escoltar música sols hi som els músics i nosaltres. Per molt complicat que ens ho fiquin si ho desitgem de debò no hi han excuses.

Kenny Wheeler va ser un trompetista, fliscornista i compositor canadenc. En aquest disc va comptar amb col·laboracions de luxe. Va contribuir a engreixar la factoría ECM, que per aquella època no parava de treure vinils meravellosos.