7 “Jesus’ blood never failed me yet”

(Gavin Bryars)Jesus blood

Gavin Bryars

“Jesus’ blood never failed me yet”

1993

 

Jesus’ blood never failed me yet
Never failed me yet
Never failed me yet
There’s one thing I know
Loves me so

La sang de Jesús encara no m’ha fallat
Encara no m’ha fallat
Encara no m’ha fallat
Hi ha una cosa que sé
Que m’estima tant

Jesus’ blood

Avui, divendres Sant, fa entrada en aquest Àlbum una peça de lo més espiritual i mística, força apropiada per aquesta data, amb la transubstanciació com a tema de fons.
Gavin Bryars és un compositor i contrabaixista anglès (Goole, Regne Unit, 1943) que ha practicat diversos estils musicals, entre ells el minimalisme. Gavin Bryars aprofita una gravació de 1971 en la que un vagabund canta una mena de cançó religiosa, per muntar una seqüència amb els tretze compassos de la primera part, repetint-los una vegada darrera l’altra. A aquesta seqüència s’hi va afegint progressivament un acompanyament amb diferents instruments creant tot un seguit d’harmonies que van in crescendo donant a la peça un caràcter d’himne força colpidor.

La història complerta, i molt ben explicada la podeu llegir en aquest enllaç:

http://absncies.blogspot.com.es/2008/07/jesusblood-never-failed-me-yet.html

Anys més tard es va enregistrar de nou, aquest cop afegint-hi la veu del Tom Waits (Pomona, California, 1949), músic i actor estatunidenc, que inspirant-se en el blues, el jazz i el vodevil, fa unes composicions força personals i que interpreta amb una veu aspra i peculiar. La seva música la podríem definir com a peces interpretades en un tuguri de mala mort, a altes hores de la nit, passada pel filtre de l’alcohol, el fum i les males companiyes.

Un cop més agrair l’inestimable ajut de Daniel Giribet, que amb els seus coneixements d’anglès encara no m’ha fallat…

4 “Give Up the Ghost”

(C. Greenwood / J. Greenwood / E. O’Brien / P. Selway / T. YoThe_king_of_limbsrke)

radiohead

“the king of limbs”

2011

 

 

 

De cançons n’hi han de molts tipus i amb diferentes intencions. N’hi han que expliquen una història, que reivindiquen una idea, que rememoren alguna vivència, etc. En canvi, n’hi han d’altres que són menys narratives i el que volen transmetre és una sensació, crear una atmosfera, esbossar un sentiment. El tema que ens ocupa avui estaria dins aquesta segona categoria.

Abans de res però, anem a fer un cop d’ull al grup. Radiohead és una banda anglesa creada l’any 1985. Després d’un parell d’LP’s convencionals, l’any 1997 apareix “OK Computer”, una autèntica bomba de rellotgeria. Una joia digna de figurar en qualsevol discoteca que es preuï. A partir d’aquest treball, el grup serà uns dels més creatius del panorama alternatiu, i què amb més o menys encert, ha anat obrin camins nous, bevent de diferents fonts i sense deixar de fer lo que anomenaríem rock, donant un pas més enllà jugant amb les atmosferes, les textures i el so. D’aquest “OK Computer” ens n’ocuparem, segur, en una propera ocasió.
Cal destacar també que Radiohead ha estat un grup que ha apostat fort pel format digital i la distribució de les seves cançons via Internet. Si no vaig errat, és l’únic grup que ha ofert un LP (“In Rainbows”, 2007) per la xarxa i n’ha demanat “la voluntat”. Fins i tot hi havia la possibil·litat de descargar-lo de forma gratuïta. Naturalment, hi ha tota una càrrega mediàtica al darrera, però no deixa de ser un bon exemple de que la feina ben feta no té fronteres… Contrariament a lo que pugui semblar, el disc va ser un èxit de vendes, tant en el format físic com el digital. Això diu molt a favor de quan un treball està ben fet.

El tema que proposo pertany al darrer treball del grup, publicat l’any passat i que com tots els seus discos, s’esperava amb gran expectació. D’entrada he de dir que el disc em va decebre una mica. Semblava que era un pas en falç dins el trajecte creatiu de la banda. Escoltat amb més calma però, podem trobar-hi propostes interessants. Una és aquesta “Give up the ghost”, en que Thom Yorke conjuga veu i electrònica de manera espectacular. Concretament util·litza un seqüenciador, que és un aparell que permet enregistar diferents pistes i crear diferents “loops” o seqüencies que es van repetint i superposant, aconseguint una atmosfera realment suggerent i embriagadora.

Finalment, agrair al Daniel Giribet la seva traducció “molt lliure i poètica” de la lletra al català.

Deixa-ho estar

No em segueixis
No em tormentis
No em segueixis
No em tormentis

Arroplega el desig i l’ànima
Amb les teves mans
Amb les teves mans

Abraça els desamparats
En els teus braços
En els teus braços

El que sembla impossible
Entre els teus braços
Entre els teus braços

Me n’he cansat
Entre els teus braços
Entre els teus braços

Crec que m’hauria de morir
Entre els teus braços
Entre els teus braços

(traducció: Daniel Giribet)