Etiqueta: coral Pontsicana

68 “Jazz Me Blues”

“Jazz Me Blues”
(Delaney)
Bix Beiderbecke and his Gang
“At the Jazz Band Ball”

1927






Concert d’estiu
(text a quatre veus)
 
 
 
 

 

Molto vivace

 

La coral Joia de maig, d’Anglesola, la coral Pontsicana, de Ponts, i la coral Espluguina,
A les nostres contrades el cant coral es gesta durant les llargues nits d’hivern, com els
Catalunya compta amb una gran historia i tradició de cant coral. Ja des dels cors Clavé
És virtut i obligació del cantaire cuidar-se la veu. Ja sigui per activa o per passiva. Per
 
de l’Espluga de Francolí han dut a terme un treball conjunt que durant els darrers
conreus i els arbres, macerats per la boira i la fredor. Els cantaires arraulits es
fins als nostres dies, passant per l’Orfeó Català, Lluís Millet i l’Amadeu Vives. Per
acció o omissió. Una manera passiva seria no fer un mal us o sobreesforç de les cordes

 

mesos i que han tingut com a colofó tres concerts a les respectives localitats de cada
retornen a l’escalf del local i de les veus dels companys. La feina de les corals és una
l’Oriol Martorell, Lluís Virgili, Manuel Cabero i molts altres. Nom propis. Noms
vocals, no fer excessos, no veure fred, no riure massa, no cridar, vigilar les al·lèrgies,

 

coral. El 29 de juny a Anglesola, i el 6 i 7 de juliol, a Ponts i a l’Espluga de Francolí
feina, curiosament, callada. Els cants, encara dubitatius i neòfits es queden entre les
importants. També hi han els cantaires anònims, sense nom, que amb abnegació i sense 
fugir dels locals climatitzats, no fumar, no freqüentar les cases de dones fumadores (pel
respectivament. Cadascuna de les corals ha interpretat un repertori propi i
quatre parets mentre els carrers resten en silenci. Els que venen de fora vila, desafiant
defallir han mantingut els cants i les proclames de país i de llibertat ben enlaire.
fum vull dir), no acostipà’s, no ingerir objectes estranys (per la gola). En definitiva, dur

 

seguidament un repertori comú.
el fred, la mandra i la boira, transiten per carreteres secundàries. Els fars del cotxe
El temps d’esplendor ja ha passat.
una vida sana, casta i amb harmonia. Una manera activa seria portar una dieta

 

Aquest consistia en dos fragments (el “Magnificat” i el “Glòria”) del “Magnificat”,
il·luminen l’asfalt malmès i les ratlles mig esborrades. Sembla que corrin per sobre una
Tant de bo però que les noves generacions, amb una
equilibrada i que contingui vitamina A, E i C. Xarrupar caramels d’eucaliptus, pròpolis,

 

 

de John Rutter, compositor i director anglès contemporani, amb un ampli i reconegut
partitura minimalista del Tom Johnson. El director és el veritable pal de paller d’una
sòlida formació musical i renovat vigor
mentol i altres herbes i remeis homeopàtics de forma preventiva la salut i l’atenció de

 

repertori de música sacra. Les seves composicions reben una gran influència de la
coral. Figura sense la qual res seria possible (seria un orgue de gats) El Narcís Cercós al
facin possible escampar aquest cel ennuvolat i fosc
les cordes vocals. Hi ha un altre remei, originari del temps de les cavernes (tavernes…),

 

música nord-americana del segle XX. Finalment dos cants patriòtics com són “El cant
front de la coral Joia de maig i de la rejovenida coral Pontsicana està fent un treball
i les corals puguin reviure un nou temps d’esplendor i esperança.
menys ortodox però sembla que ben eficaç que consisteix, abans del concert, en ingerir

 

de la senyera” i “Els Segadors” han tancat els actes.
encomiable. Al Xavier Morgades, també se li denota una gran dedicació i manté la
Menció especial mereix la Montserrat Cadevall,
una copeta de mistela o moscatell o licor dolç que ajuda a entonar-se (agafar el to).

 

El Narcís Cercós i el Xavier Morgades han estat els directors que han dut la batuta.
flama viva d’una coral Esplugina veterana però entusiasta. El mateix Xavier ha
que com a presidenta de la FCEC
Darrerament però, d’amagatotis i de forma clandestina, uns estranys i prodigiosos

 

La Irene López al piano ha fet un treball impecable.
manifestat la il·lusió que li ha suposat tot aquest treball conjunt amb les tres corals.
que amb el seu anar amunt i avall
polvos corren de cantaire en cantaire i que es veu que fan miracles. Es prevé de fer-ne

 

Aquest seguit de “concerts d’estiu” han servit com a cloenda del curs d’enguany deixant
Li ha fer reviure aquell esperit dels “diumenges cantant”. De quan compartien
està fent una tasca impagable
un abús doncs els cants es poden prolongar durant hores i hores sent els efectes


un bon regust i la sensació de la feina ben feta.

inquietuds i coneixements amb el Narcís Saladrigues, el Ramon Casals o el Pep Vila.
arreu del país envers el món coral.
secundaris devastadors pels cònjuges, familiars i veïns de l’intoxicat.

 



Enguany es cumpleixen 50 anys de la publicació de “Rayuela”, el famós llibre del Julio Cortazar aparegut en ple moviment literari del Boom latinoamericà. Antinovel·la, desnovel·la, contranovel·la, metanovel·la, paranovel·la, i mil qualificatius diferents ha rebut aquest llibre trencador i experimental. Un dels seus tret més rellevants era que es podia llegir en diferents ordres. De fet la proposta era una mica truculenta doncs hi havia la història que es narrava, que es podia llegir seguida, i després hi havia l’opció d’intercalar-hi uns capitols adicionals (“prescindibles”, en deia el Julio). Tot i així no deixava de tenir la seva gràcia i el text suposava tot un exercici vital i de llibertat.


Com a petit i humil homenatge al “Rayuela” m’he permès la llibertat d’escriure aquest Cansongs dedicat al cant coral a la manera d’una partitura. En certa manera a “Rayuela” s’hi parla de música i és també un llibre musical.

Sacsejats per una coctelera del Chicote, cadascun dels escrits estan disposats en forma de partitura (cal senzilles nocions de solfa per descifrar-ho) i correspon a una veu. Una experiència polifònica.

Hi ha l’opció de llegir-ho tot seguit, i segur que emergeixen significats que el propi autor ignora.

Una tercera lectura, més agosarada, seria fer-ho entre quatre persones, totes alhora i seguint el tempo marcat. El resultat és imprevisible.

Leon “Bix” Beidederbecke va ser el primer trompetista blanc de jazz i un dels pocs que va tindre seguidors entre el públic negre. Destrossat per una enfermetat respiratòria i per l’excés d’alcohol, va morir als 28 anys d’edat en una pensió de Queens (Nova York)


Aquest tema és un dels molts temes de jazz que apareixen dins a “Rayuela”. L’acció es situa en un taller on el Club de la Serpiente es reuneix per escoltar jazz. “Entre velas, olor a vodka, restos de guiso y ropa mojada escuchan a dos muertos”.

Més endavant llegim.
“… estos tipos de antes del long play tenían menos de tres minutos para tocar. Ahora te viene un pajarraco como Stan Getz y se te planta veinticinco minutos delante del micrófono…”
I encara més endavant, quan Ossip Gregorovius , bevent vodka i mirant la flama de les espelmes a través del bas, que són tant alienes com la corneta de Bix:

 

“… entrando y saliendo desde un tiempo diferente”.