190″Close to Me”

(Robert Smith)the_cure_-_the_head_on_the_door

The Cure

“The Head on the Door”

1985

 

Ombres i llums

Segurament molts dels seguidors d’aquest blog trobaven a faltar a The Cure, un grup emblemàtic dins l’anomenat rock gòtic. Amb Robert Smith al capdavant, ment pensant i líder de la banda, amb una estètica tètrica, negre de dalt a baix i el rostre pàl·lid, suposadament sembla que la seva música hagi de ser fosca, destinada a sumir la nostra habitació en la foscor més absoluta, a omplir-la de presències amenaçadores i malsons tenebrosos. Moltes de les lletres, que desconec, sembla orientades en aquest sentit. Però la música mai m’ha transmès aquesta sensació de foscor ni malestar. Ans al contrari. Malgrat tots aquests elements “enfosquidors” i descartant algun cas puntual, personalment la música de The Cure sempre l’he trobat lluminosa. Traspua un batec vibrant i vital que emergeix del cor de les seves inspirades melodies. Així doncs ens trobem amb una veritable contradicció d’ombres i llums entre lo que el grup aparenta i lo que realment ofereix.

robert-smith

Close to me n’és un bon exemple de tot això. La lletra narra un malson que Robert Smith va tindre de petit mentre la música és pura vitalitat.  

Versió d’estudi (amb subtítols) i una en directe. Per acabar una extended version que va llançar la banda al 1990 amb tocs jazzístics que s’hi escauen la mar de bé.