Tag Archives: Chuck Berry

208 “Fisherman’s Blues”

(Mike Scott / Steve Wickham)The Waterboys

The Waterboys

“Fisherman’s Blues”

1988

 

De naps a cols

De naps a cols. Precisament aquesta dita que va esmentar el Josep M Santesmasses en un recent comentari m’ha inspirat el Cansongs d’avui. Ell es referia amb la dispersió que suposava dedicar l’entrada del blog al Chuck Berry i a la següent al Niño de Elche. Això m’ha fet pensar, què hi ha entre naps i cols? Per lo tant m’he autosotmès a un joc en que he fet números. He agafat els anys 1959 (publicació del Johnny B Goode) i el 2016 (el tema del Niño de Elche) i he buscat just el punt mig. Vindria a caure cap al 1988. Per lo tant, i seguint les regles del joc, això ha determinat que la cançó escollida per aquesta entrada hauria de ser d’aquest any, el 1988.

Quan vaig planificar de fer un blog musical (a principis del 2012) per no començar amb les mans buides vaig fer una llista de cançons. Em van sortir al voltant de 200 cançons. Aquesta llista inicial és a la que he recorregut per buscar la cançó de l’any que ha resultat del exercici lúdic. Tenia tres o quatre temes per escollir. M’he decidit per The Waterboys i aquest Fisherman’s Blues, un tema molt dylanià. Dylan és anterior però la seva ombra és molt allargada. No serà que l’ombra de Dylan va de naps a cols?

I per seguir la vena lúdica llanço una proposta. Al primer comentari que m’arribi on hi figuri un any, em comprometo a ficar un tema de l’any que el comentarista hagi proposat. Com tal hi figuri l’any n’hi ha prou. Sembla un concurs radiofònic això… A banda de tindre el privilegi d’escollir l’any no puc oferir cap obsequi (ni entrada, ni concert, ni res…) En tot cas, i s’hi s’escau, puc convidar a un refrigeri tot valorant la tria (d’any i cançó).

El tema en directe, en estudi i una versió força fidel dels Celtas Cortos cantada en castellà.

206 “Johnny B. Goode”

(Chuck Berry)Chuck_Berry_Is_on_Top_cover

Chuck Berry

“Chuck Berry Is On Top”

1959

 

Tot un clàssic

Era tant clàssic que semblava que portés dècades mort. Així ho pensava jo fins que fa ben poc s’anunciava l’imminent publicació d’un nou disc de l’artista de Saint Louis. No es tractava pas d’un recopilatori sinó d’un veritable treball amb material nou. Després de 38 anys de silenci en aquest sentit, la percepció que Chuck Berry era un artista d’un altre temps i que ja havia anat a sopar amb Sant Pere estava més que justificada. No ha estat pas així amb el seu llegat musical. Temes com Roll Over Beethoven, Maybellene, You Never Can Tell, Nadine, Carol i sobretot aquest Johnny B. Goode són versionats fins la sacietat sense que l’ús, l’abús ni el pas del temps els desgastin gens ni mica. Ho descriu molt bé Fernando Navarro aquest diumenge al seu article a El País, “Bajo una sutil y vibrante base de rhythm and blues, Berry desarrolló un idioma excitante y fresco que, allá por 1955 en la puritana Norteamérica de Eisenhower, sonaba como si viniese de otro planeta. Era enérgico, sexual, moderno, imparable. Era el rock’n’roll”.

Ara, quan aquesta matinada ens arribava la notícia de la seva mort tenim la sensació contraria. La de que Chuck Berry és immortal. Que no morirà mai.

Chuck Berry 
Com a curiositat dir que la cançó
Johnny b. Goode inerpretada per Chuck Berry forma part del Voyager Golden Records. Un disc de gramòfon que viatja a bord de la sonda espacial Voyager, que va ser llançada el 1977 i que tardarà 74.500 anys a arribar a les proximitats de l’estrella més pròxima al nostre sistema solar. L’esmentat disc conté una col·lecció de temes musicals escollits per la NASA destinats a una possible vida extraterrestre intel·ligent que sigui capaç de llegir, entendre i desxifrar el disc. En aquest enllaç podeu veure quin són els temes a “llegir, entendre i desxifrar”.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Disc_d%27or_de_les_Voyager

Voyager Golden Record

115 “Stay With Me”

(Ronnie Wood / Rod Stewart)Faces-A-Nod-Is...-1971

FACES

A Nod Is as Good as a Wink… to a Blind Horse

1971

 

 

Ian McLagan

 

Desgraciadament hem d’acudir al Cansongs de guàrdia. Aquest passat dimecres 3 de desembre Ian McLagan, col·laborador del Rolling Stones i teclista de Small Faces va morir a Austin (Texas) als 69 anys a causa d’un problema vascular. ens va deixar el gran Ian McLagan, teclista del grup britànic Small Faces i més endavant de l’escissió d’aquest, Faces (anomenat també The Faces), junt amb Rod Steward i Ronnie Wood. Apareix al disc Some Girls, 1978, del Rolling Stones. Va editar varis treballs en solitari, i va col·laborar, entre altres, amb artistes de la talla de Chuck Berry, Bob Dylan i Bruce Springsteen. Actualment estava en actiu i tenia prevista de manera imminent una gira per Amèrica del Nord.

Ian McLaganSempre que ens deixa una gran estrella ens quedem una mica més orfes. I aquest món sembla una mica més pobre, solitari i trist. Per sort ens queda la música per recordar-lo i aixecar l’ànim.