Etiqueta: Black Midi

284 “Ducter”

(Geordie Greep / Morgan Simpson / Cameron Picton / Matt Kwasniewski-Kelvin)Black Midi

Black Midi

“Schlagenheim”

2019

Autoficció-1

Tres lliuraments seguits… um… això ja no és normal. Alguna cosa s’està tramant. Esperaré una mica més però a desvetllar-ho.

Fa uns dies, el Sergi Pàmies, a la seva columna de La Vanguardia explicava com, en plena onada de calor, estava esperant l’autobús en una parada de Villarroel quan va veure a “Enrique Vila-Matas i la seva inseparable Paula de Parma en clara actitud d’estar buscant taxi”. Vila-Matas portava en una capsa un ventilador de torre per estrenar. La Paula de Parma, un test d’orquídies “delicadament embolicat”. En aquestes circumstàncies el Sergi Pàmies no va trobar oportú saludar a la parella i ho va posposar per un altre dia. Coneixent el seu tarannà i aquell curiós carregament, li va semblar que la parella en realitat estava assajant alguna escena per la seva pròxima novel·la.

Mentre llegia aquest article ja em veia baixant pel carrer del Carme i en passar per davant de cal Sauret, la xicota sortint de la llibreria al meu encontre amb un exemplar de l’últim llibre del Vila-Matas. En aquell moment jo recordaré l’article. Compraré el llibre delerós de trobar-hi algun passatge recreant l’escena del taxi amb el ventilador de torre i el test amb orquídies a les mans. Sense que el Vila-Matas ho esmenti sabré que allà al fons, desenfocat, en una parada de bus hi ha el Sergi Pàmies que se’ls guita. O potser havent també llegit l’article, el Vila-Matas farà sortir al Sergi Pàmies com un personatge amb un nom fictici. Vés a saber quin paper li farà fer. Així doncs, si mostrem tot l’espectre, traçant una línia recta que no respon a les traves del temps ni de l’espai, en un extrem hi sóc jo. Després, i per aquest ordre, la xicota de cal Sauret oferint-me el llibre, el Vila-Mata i la Paula de Parma buscant taxi carregats, i el Sergi Pàmies esperant el bus a l’altre extrem. Encara s’hi podria però, afegir un darrer personatge, tancant el cercle. Jo mateix, palplantat darrere el Sergi Pàmies mirant tota l’escena. Sent allí gràcies al poder de la literatura.