Etiqueta: Billie Holiday

133 “I’m A Fool To Want You”

(Frank Sinatra / Joel Herron / Jack Wolf)Lady in satin

Billie Holiday

“Lady in Satin”

1958

Lady Day

Justament avui, 7 d’abril de 2015 es compleixen 100 anys del naixement d’una de les veus més prodigioses del Jazz de tots els temps. No pas tècnicament, doncs segurament que ha estat superada per moltes, però sí quan parlem de deixar-se l’ànima en cada nota. S’ha escrit i dit molt sobre aquesta dona marcada per la fatalitat. He triat un extracte de la ressenya que Roger Roca fa del disc Lady in satin, inclòs en la llista Els 200 millors discos del segle XX (Rockdelux) i que resumeixen molt bé qui va ser Lady Day, sobrenom amb el que es coneixia a la gran Billie Holiday.

Als anys trenta la jove Billie Holiday era la reina del jazz. No feia proeses com l’scat (1), però la seva veu, flexible com un gat, jugava amb cada síl·laba com si les hagués escrit del seu puny i lletra. Per assolir l’èxit , Billie va haver d’aguantar tota mena d’humiliacions per la seva doble condició de dona i negra. Obligada a entrar per la porta de servei al locals on actuava, estafada per empresaris i discogràfiques, Billie Holiday es va ficar a fons en l’heroïna i l’alcohol, en una carrera cap una mort accelerada per l’assetjament de la policia antidroga i per la seva tendència a les relacions sentimentals destructives.

Roger Roca  (Los 200 mejores discos del siglo XX. Rockdelux, 2002)

I’m a fool to want you és un tema composat per Frank Sinatra (junt amb Joel Herron i Jack Wolf) i que va enregistrar per primer cop amb The Ray Charles Singers el 27 de març de 1951. Al Amb el pas del temps questa cançó s’ha convertit en tot un clàssic i ha estat versionada per un llarg llistat d’artistes.

(1) L’scat consisteix a vocalitzar paraules i síl·labes sense sentit tal com empleen els cantants de jazz que creen l’equivalent a un solo instrumental utilitzant únicament la veu. (Vikipèdia dixit)