Etiqueta: Baby Can I Hold You

282 “Baby Can I Hold You”

(Tracy Chapman)Tracy_Chapman_-_Tracy_Chapman

Tracy Chapman

“Tracy Chapman”

1988

Anotacions estiuenques

Sembla que avui farà calor. Quan un torna de buscar tabac, i sense tabac, poques excuses sonaran creïbles. Saps que després de mesos fora, cap argument servirà. Potser l’opció més honesta sigui fer-se l’orni i parlar del temps. Com si res. Un cop els teus t’acullen sense retrets et segueixen la veta amb qualsevol banalitat com què farem per dinar? Llavors, en secret, sense dir-ho per no espatllar-ho, decideixes redimir-te agafant-te a algun propòsit. Un acte que compensi als que t’envolten pel teu mal cap (ja ho deia el Julio Cortázar: ens agafem als propòsits com a flotadors)

Ahir a la nit els carrers, ara alleugits del batan de calor, són plens de gent i canalla desvetllada amb ganes d’esbargir-se després de passar tot el dia reclòs a casa com qui s’amaga en un refugi nuclear. Crits, sorolls i música s’escampant per carrers, places i terrasses. Després de cruspir-me una terrina mitjana de torró a la Jijonenca vaig disposar-me tornar cap a casa tot passejant. De l’Ateneu m’arribava una veu familiar. Em vaig apropar tímidament a la terrassa i em vaig quedar a poques passes de l’entrada. No és el mateix entrar amb la determinació de l’assedegat que amb la desídia del que ja està saciat. Les taules plenes de gent amb ganes de xerrar. Semblava que feia segles que no es parlaven. Un formiguer de cambrers anaven d’aquí cap allà carregats de refrigeris i combinacions. Al fons de la terrassa, entre l’enrenou i mal il·luminats vaig reconèixer les figures de la Juh i el Santi. Els Walkin’ Roots. L’oïda encara no em fallava. La situació m’ha sabut greu. Tothom anava a la seva. Una combinació que no lligava. Un destil·lat anyenc desfilat dins d’un granissat. Amb tant de gel queda aigualit. Vaig respectar que acabés el tema. Mentre enfilava cap a casa Tracy Champman es diluïa entre el bullici dels carrers.