302 “Cymbal Rush”

ABSÊNCIES.

“I tot el que acabem de deixar es converteix en un bodegó, en una natura morta que capta el moment precís en que sortim de l’escena. Aquesta és la sensació. Hi acabem d’estar. En queda encara la tebior en l’espai, com en una flassada, una llum de presència que es volatilitza”.

“Tocat i enfonsat”

–Ramon Cardona

Dissabte al matí. Amb el Jaume i el Josep M quedem a Les Pallargues per fer una ruta pel terme. El Josep M, coneixedor de la zona, ens fa de guia. Transitem pel llindar de la boira i un sol de febrer. Admirem la pleta de cal Solà, una veritable catedral d’arcs i voltes. S’alternen el paisatge agrest amb camps de conreu delimitats per marges de pedra magnífics. Caminem sobre grans lloses de pedra. Sota voltes de pedra a punt d’enfonsar. Camins argilosos, aragalls enfangats pels darrers temporals. Basses d’aigua on abeuren senglars i teixons. Veiem una de les columnes de pedra que fa el Josep M. En té cinc escampades pel terme. Una construcció que supera els dos metres que s’alça majestuosa desafiant la gravetat. Efímeres, tenen la inutilitat de l’art. Un rastre de gestos destinats a desaparèixer en el temps. Com les cabanes de volta, altra hora aixopluc del pagesos, que acabaran sepultades sota un munt de pedres.

Tornem cap a casa. Ens queda la sensació d’haver estat en un món ja extingit.

La ruta que ens va preparar el Josep M va ser un veritable regal. Espero correspondre’l amb aquest Cymbal Rush, de Thom Yorke, que tanca The Eraser, l’excel·lent primer treball en solitari del líder de Radiohead.

A la versió d’estudi li segueix una de desmelenada d’Atoms For Peace, superbanda creada pel propi Thom Yorke, amb el baixista Flea (Red Hot Chili Peppers) com a membre destacat. Tanca la llista Thom York al piano a lo Juan Palomo.

One thought on “302 “Cymbal Rush”

  1. – Bon dia. Faré cinc minuts tard.
    – Tranquil, ja hi som.

    Lo Cafè de les Pallargues, no és vell, però té solatge. El solatge de les pedres dels Amics de l’Arquitectura Popular, un solatge de bar de poble, amb regust de punt de trobada, de jugar a cartes i de menjar bé, de confiança, sense estridències. El televisor apagat, xerrameca dels homes a les altres taules i el seroll d’un fregit a la cuina.

    El somriure de la retrobada i la discussió eterna: en diem botifarra o llangonissa?. Tan se val, però acompanyada d’amanida. I una truita a la francesa amb pa amb tomaca. Vi negre i graciosa. Després vindrà el tallat. Un esmorzar que s’allarga una hora i mitja, que és la distància exacta que hi ha entre el plat i la conversa. Els temps necessari per assaborir projectes i vivències.

    Entre el taulell i la porta hi ha dues fotografies de la pleta. La seva pleta, que llueixen amb orgull. Destí i punt de partida.

    – Tranquil, ja hi som.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s