300 “Supper’s Ready”

300.

Tres-centes entrades del Cansongs ja comencen a ser entrades (res a fer amb les quatre-centes quaranta-quatre de l’Àlbum de cançons del Josep M. Oliva, en el que aquest blog s’emmiralla) Tot i que no som de números rodons, ja que tots els números mereixen tindre el seu valor, sí que el tres-cents, com a fita, requereix ser farcit amb una cançó prou significativa o prou important dins aquest àlbum sonor personal i amb voluntat de ser transferible. Durant l’època heroica, quan els elapés els esperàvem amb candeletes. De quan no ens veiem l’hora d’anar-lo a comprar. De córrer cap a casa per seguir una veritable litúrgia. El ritual de la consagració d’aquella hòstia negra. Aquell pa d’àngel de vinil. Treure’l de la caràtula. Netejar-lo. Col·locar-lo al plat del tocadiscs. Accionar el braç activant un mantra circular. Encertar l’agulla sobre la trajectòria del solc. Sempre la mateixa il·lusionada sorpresa del primer cop. La transsubstanciació de la matèria en música. Aliment per l’ànima.

Genesis forma part d’aquell imaginari. Apareixia l’arcàngel Gabriel per anunciar-nos que “el sopar està a punt”. Supper’s Ready, obra mestra del rock simfònic. M’imagino l’estranyesa que poden sentir les noves generacions davant un tema com aquest, àvides de brevetat i urgències. Fa uns mesos, en una conferència sobre cinema es va dir que a les escoles de cinema “ja no s’estudia als Fellini, Coppola o Godard. Ja queden molt lluny. Formen part del passat”. Afirmació que em va doldre en l’ànima. Suposo que tots tenim els nostres referents. Tots hem trepitjat, conreat la terra on ha germinat el nostre cultiu cultural. La música no s’escapa d’aquest paradigma. És per això que si Supper’s Ready em sona a música celestial, per un altre pot resultar un artefacte soporífer. És el què hi ha.

En un altre ordre de coses, anunciar que Mr Pesquises, el nostre detectiu preferit de casos prescrits se’ns ha independitzat. Ara té casa pròpia. Podeu seguir les seves desventures i tribulacions en aquest enllaç:


https://pesquises.home.blog/

Cada nou lliurament també el tindrem al Cansongs, així com conservarem els anteriors tal com van ser publicats originàriament. Al blog de Mr Pesquises, en canvi, els lliuraments poden ser revisats, corregits i augmentats. Fins i tot, negats o contradits. Aquestes coses estranyes pròpies d’una ment capaç de desdoblar-se com la de Mr Pesquises. Vés que hi farem.


Aquí va un manat de versions. Steve Hackett ha anat desenvolupant la seva pròpia carrera en solitari, i al mateix temps, en un acte o bé purament nostàlgic o purament crematístic (o les dues coses a l’hora) ha anat recuperant els vells temes del seu antic grup. I ho fa reproduint fil per randa la peça original. Fins i tot el cantant guarda el timbre de veu i les ínfules teatrals del mateix Peter Gabriel. A la part final Steve Hackett es marca un solo magistral. En segon lloc una gravació històrica de l’època on podem veure al Peter Gabriel amb tot el seu repertori de disfresses. Una curiosa tercera versió, un còmic musical obra de l’il·lustrador Nathaniel Barlam, amb la traducció de les lletres. Finalment la versió que apareix al Seconds Out, doble disc en directe publicat l’any 1977. Peter Gabriel havia deixat el grup i és Phil Collins qui s’encarrega de la veu solista.

8 thoughts on “300 “Supper’s Ready”

  1. Bon jour
    Publicació dumbro 300!!
    Si, es mereixeria un happening. Ja mos va passar per alt la 200

    GENESIS: que grans i que complicats. Al menys per a mi no són fàcils. I com que el meu anglès es de pa sucat amb oli, em passa molt contingut per alt.
    Tinc algun material seu en vinil que vaig escoltant de tan en tan. Lo que tinc més escoltat és “Seling England” i “A trick of the tail”, material de col.lecció i de culte.
    Fa tres mesos em va sortir una oportunitat i vaig comprar els seus 10 primers discos en CD (època 1970-1977)
    Aquells anys tan creatius, en que van apareixer el grans grups, en que musicalment tot era nou i s’experimentava.
    I nosaltres haviem de dossificar les adquisicions. Quins bons records!

    • Aquells anys tan creatius… sí noi. Els mateixos en què estàvem enganxat a l’agulla. O a la cinta, que aquesta era una altra manera d’escoltar música. Tan vàlida com l’altra.
      Si el teu anglès és de pa sucat amb oli (maca l’expressió) ja no vull ni saber com deu ser el meu! Suposo que per equivalència de rosegó de pa sec de fa dies. En aquell temps no entenia ni fava. Ara, que a YouTube hi ha molts temes amb les lletres traduïdes continuo sense entendre gran cosa. Les lletres de Genesis són molt críptiques per emprar un adjectiu suau. Crec que es devien escriure barrejades amb alguna substància forta… i prohibida. Ara, la música, tan llavors com ara és excel·lent. Trobo que cal estar molt despert per compondre quelcom tan elaborat.

      Lo del happening (ben vist lo del 200…) doncs estaria bé. L’Anna de cal Marina ja s’ha ofert per fer alguna cosa. Jo proposo alguna cosa simple. Un pa amb tomàquet amb pernil. Músics que apareguin amb l’instrument sota el braç. Armar un sarau. Els no músics, que som la majoria, doncs com els mirons a les cartes: mirar, callar i pagar el beure. Bé, també podem fer els coros a les tornades. I passar una bona estona tots plegats al voltant de les cançons. A veure si ho maneguem…

  2. Cansongs 300

    A la tauleta de nit, que és la mateixa que de dia. Hi tinc barrejat entre alguns útils anatòmics de plaer carnal, uns quants llibres destinats al plaer espiritual. Entre ells hi ha el còmic 300 de Frank Miller. Un compendi èpic i exquisit d’il·lustracions de les batalles entre Espartans i Perses al pas estratègic de les Termòpiles. Coneguda com la boca de l’infern situada en una zona de penya-segats de la costa Grega. Els espartans lluiten i resisteixen per defensar-se del multitudinari exèrcit persa, farcit de soldats emmascarats damunt d’elefants lligats amb cadenes d’or.

    Arcadi el rastrejador, alertat amb el mòbil a la mà s’apropa a Leònides el rei Espartà.

    -Senyor, el localitzador en viu de Google Maps situa a l’exèrcit persa direcció al pas secret de les cabres.
    -No et preocupos Arcadi, tot va segons el pla establert.
    -Però senyor si arriben al cap de munt del pas estem perduts, estarem a la servitud de les seves sagetes!, i serà la nostra fi, s’haurà acabat…!
    -Calla tros d’ignorant! La batalla s’acaba quan ho dic jo!, Decibelios!, prepara el bafle i tinguis a punt la connexió Bluetooth. Espartans!, prepareu els escuts, gireu-los del revés i els inclineu 45 graus orientats a ponent!

    L’exèrcit Persa carregat d’arcs i fletxes sense fi, protegits amb cotes de malla fetes amb cadenes d’or, avança damunt dels seus fastuosos elefants empostissats amb cornamentes daurades i cuirasses trenades de mol·luscs dels seus Déus, arribant dalt de tot del Pas de les Cabres que dóna directament a la rereguarda dels Espartans.

    Leònides aixeca la llança i encara el seu escut a maneres d’antena parabòlica en direcció a Arcadi que encén l’altaveu Bluetooth de tecnologia Taiwanesa i comença a sonar “Supper’s Ready” de Genesis. Els 300 escuts perfectament encarats aboquen la cançó en direcció al Pas de les Cabres. Les cuirasses de mol·luscs dels elefants comencen a vibrar i moure’s com atrapa somnis desvetllats. Les bèsties s’inquieten i s’abraoent amb les cornamentes empostissades contra la roca de la muntanya. És desprenent pedres i terra barrejades amb els mol·luscs esmicolats de les cuirasses que cauen com confeti lluent al buit del penya-segat. Els escuts espartans continuen atacant a l’uníson, la tecnologia taiwanesa treballa sense treva i Leònides subjecta la llença com un reclam als llamps dels Déus. L’exèrcit persa és desmorona davant dels decibels d’en Peter Gabriel. Van caient per centenars dins de la boca de l’infern barrejats amb les seves pròpies cadenes d’or. Les bèsties, ara despullades d’artificis, s’arrauleixen entre un núvol de pols amb el so de la guitarra de Steve Hackett. Al fons del penya-segat el forat de l’infern acaba engolint fins a l’últim persa mentre els elefants aixequen i fan bufar les trompes escampant la pols mar enllà on el sol de ponent tenyeix la batalla amb una aurora ataronjada que s’endú les últimes notes de la cançó.

    Deixo el mòbil damunt la tauleta de dia, que és la mateixa que la de nit. Tanco els ulls i em preparo per rebre el proper Cansongs, el 301. Crec que passarà a ser un giny més de plaer espiritual i entre els llençols, amb mode vibració, també carnal.

    Felicitats per aquests 300!

    https://photos.google.com/photo/AF1QipNHxG6w08ubhu0LY9sfakckCFto_uG7LSAjgOqB

    • És cert que el número 300 desprèn aires atermopilats. Evoca gestes espartanes. Alguna de tot això té aquest 300 Cansongs. Una veritable gesta d’haver arribat fins aquí. I tot gràcies a aquesta estranya conjunció entre la tossuderia de qui aquí escriu i la paciència dels soferts seguidors. La música, que fa de bàlsam, és el que veritablement ens uneix.

      Molt guapo i enginyiós el teu relat. Amb els teus comentaris el Cansongs recupera un valor que temps adés ja havia tingut. L’oferta d’un 2×1 difícil de rebutjar. Tant de bo en tinguem més.

      Una abraçada

  3. Gran Mr. Cansongs, sou molt gran!!

    Cada lliurament és un regal (ho he dit altres vegades però, és veritat) Per molts lliuraments, més!!

    Toni

    Nota: Gratament sorprès del clònic vocal d’en Peter Gabriel en la fidel versió en directe de guitarrista Steve Hackett. Pel que fa al Pesquises, una abraçada!

    • Sorprenent el clon del Gabriel, oi? Ho foten bé. Hi han moltes actuacions penjades a la xarxa. Hi ha aquest concert que està molt bé

      Com sempre un plaer tindre com a seguidors autèntics aficionats a la música.

      Moltes gràcies i per molts anys!

      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s