299 “Perception”

Aromes del món.

Comencem l’any amb una descoberta ben recent. Calenta, calenta… He quedat encisat per la guitarra d’Estas Tonne. El músic ucraïnès té un particular tècnica per tocar la guitarra. Multitud d’estils, influències i nacionalitats, reflex del seu pelegrinatge. Nascut a Ucraïna (1975), als 6 anys amb la seva família es trasllada a Israel. L’any 2001 arribarà a Nova York buscant fer-se un camí en l’àmbit musical. A partir d’aquí ell i la seva guitarra recorreran mig món. Estas Tonner diu ser posseïdor d’una “nacionalitat del món”:

Segurament hi ha una gran rellevància sobre on cert individu ha nascut i quina cultura es va convertir en l’ambient de la seva primera llet. I jo en veritat amo i estima el país anomenat Ucraïna per alletar les primeres passes de la meva ànima en aquest món. Però ara al mateix temps no li donaré més importància. Nosaltres no som les nostres nacionalitats, la nostra pertinença a determinada cultura o tradició. Cadascú de nosaltres és especial i únic, i tots nosaltres estem inclosos en el desenvolupament de les nostres vides en aquest planeta.


La seva música desprèn una amalgama d’aromes provinents de diferents llocs d’arreu del món. La barreja és molt suggestiva.

3 comments

  1. Bon dia , bon any i bon de tot!
    Avui discrepo, Jordi. Trobo molt i molt empalagosa aquesta cançó amb tanta reverberació/delay. No sé si tota la seva obra té aquest toc (espero que no) però amb el que escoltat no em sembla que sigui cap virtuós, més aviat el definiria com un “zero coma” al costat de qualsevol guitarrista dels catàlegs WinhanHill o ECM
    Andevant.

    1. Hola Josep M.
      No saps com m’agrada que discrepis… De fet és la salsa del blog. Poder confrontar diferents opinions, preferències, etc. és curiós perquè a l’hora de penjar aquest artista vaig pensar amb tu. Perquè s’apropa, vaig pensar, a un dels estils de música que t’agraden. Que tu series el seu major valedor o, com ha estat el cas, el detractor més implacable. Com a intèrpret potser no és un virtuós. Diguem que el xicot té certa “traça”. Tampoc és imprescindible ser un virtuós per arribar a transmetre alguna cosa. Clar que algú que es presenta amb una guitarra com a únic instrument se n’espera molta de “traça”. Una altra cosa seria que aquest instrument acompanyés uns versos amb declaracions o proclames dites amb èmfasi. L’ànima pot suplantar la manca de tècnica. Però estem parlant d’una altra cosa.

      El tema escollit potser no és el millor (també en té altres de pitjors, he de dir-ho…) Potser pel meu gust el millor és aquest,

      però em va semblar massa llarg com a presentació d’un intèrpret que encara no tinc assimilat.

      Els catàlegs que esmentes estan bé, no t’ho negaré. Jo sóc més de ECM que no pas de WinhanHill. Aquest en general el trobo una mica massa new age (alguns temes de l’Estas Tonne vorejant aquest esbalç) mentre que ECM és més lliure i sense patró.

      Amb tot, gràcies per la teva discrepància. I benvinguda sigui. És un luxe pel Cansongs tenir-te com a seguidor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s