CANÇONS SATÍRIQUES.
En el món, la música és la resposta a allò que no en té.
–James Rhodes
Balanços.
S’acaba l’any. Un cop més, com és propi d’aquestes dates, sembla temps de balanços, valoracions, exàmens de consciència. Pel que fa al Cansongs, i amb tot en general, el temps ens passa per sobre com una exhalació. El Temps ens desborda. Ens aclapara. No hi ha lloc a la reflexió. Sense saber si tot plegat té sentit. Sols ens queda allò d'”anar fent” i tirar endavant. Només cal donar un cop d’ull al nostre voltant i mirar com estan les coses (la situació política, sense anar més lluny…) Sembla que anem viatjant en bucle. Que som on som sense haver-ho premeditat gaire. Que sols ens movem per inèrcia. Amb l’instint com a única brúixola. Com sempre, l’art se’ns presenta com l’única vàlua d’escap. L’únic que ens dóna respostes a allò que no en té.
Propòsits.
Ens plau presentar en primícia una nova cançó del Joan Francesc Dalmau. “No són els de Bonanza”, que estaria emmarcada dins la col·lecció de “Cançons Satíriques”, que ja són tot un clàssic en aquest blog. Ens ensumem que això pot acabar en disc (si el temps i la justícia ho permeten…) La millor manera de tancar l’any és amb un tema original interpretat pel teu propi autor. Insistirem en aquesta línia: gravacions pròpies, siguin de temes originals o versions, fetes per músics de proximitat.
Aquí, al Cansongs, “anirem fent”. Continuarem buscant respostes.
Mr Cansongs 