287 “Shadow of the Hierophant”

Steve Hackett-Voyage

(Steve Hackett / Mike Rutherford)

Steve Hackett

“Voyage of the Acolyte”

1975

Posat d’estiuejant

Aquest cap de setmana vam anar a la platja. A la platja és on un agafa l’autèntic posat d’estiuejant. Bany, menjar, passeig, gelat… vida contemplativa. És una rutina que, per poc que un s’hi esforci, aviat se li agafa el fil. A la nit vaig somiar que treballava. I amb unes ganes que em van sorprendre a mi i tot. És com si en lloc de fer vacances anés a torn canviat: reposar de dia i treballar de nit. Em vaig aixecar rebentat.

La visió del mar, la seva mera presència, sempre imposa. Ens fa humils. Ens empetiteix. El mar sempre em transporta als anys d’infantesa, a aquell nen malaltís que portaven a la platja buscant un canvi d’aires per prescripció mèdica. Em remet a l’aigua salada, a la sorra enganxada per tot el cos. Al port, als pescadors i a les subhastes de peix. Als gelats i als tebeos de la Marvel. Al cinema a la fresca. A “Rio Bravo”, de Howard Hawks. Això ho sé ara. Llavors era “Rio Bravo”, del John Wayne, amb la seva presència poderosa i la seva veu imponent. Bé, en realitat era la veu del seu doblador al castellà, però això també ho sé ara. Llavors era la veu del Jon Vaine la que retronava en la nit calorosa. La que baixava pels carrers en ombres fins a arribar amansida a les tranquil·les aigües del port. D’aquí a unes hores les barques dels pescadors salparan mar endins. Els peixos, ara confiats, poc esperen trobar-se l’endemà damunt unes balances, amb els ulls oberts, atònits.

Steve Hackett és probablement el membre de Genesis que més ha conservat l’esperit original de la banda. Hi han un grapat d’actuacions enregistrades en directe penjades a la xarxa en la qual Steve Hackett, segurament mogut per la nostàlgia, reprodueix nombrosos temes de Genesis, principalment de la primera època. Les interpretacions són impecables. I el so, molt cuidat, recorda moltíssim les versions originals. Fins i tot s’ha buscat un cantant amb un registre de veu i timbre molt similars als de Peter Gabriel. Això i el pentinat denoten que el bo de l’Steve és un paio meticulós i polit. I un guitarrista excel·lent.

L’any 1975 es va desmarcar amb un àlbum en solitari on donava volada a les seves idees. Un bon disc. “Shadow of the Hierophant”, tema colossal que tanca l’àlbum n’és una bona mostra. Una versió del 2016 enregistrada en viu. I la gravació original, on cantava la Sally Oldfield.

6 respostes a “287 “Shadow of the Hierophant”

  1. Els récords d’infantesa crec están una mica dubtossos, de nen malaltis res de res, mira les fotos de d’infantesa i estables més eixerit q un ginjol.
    Anabem a Cambrils a cal Garrofa a la platja, perquè a lAngelina li agradava i en aquella època eren poc els privelegiats q podien anar a pasar uns dies en un Hotel a la platja.
    I al Tonet es divertia molt !!

  2. Hola Anna.
    Potser la paraula “malaltís” és massa forta. Ja em va sonar malament a l’escriure-la. És veritat que era un nen ferm i eixerit, que donava bó de veure. l’Antonia ja disfrutava anant amunt i avall del passeig amb el cotxet. Tot i així si que és cert que per un tema de salut ens van recomanar un canvi d’aires. També tinc present prendrem durant molt temps aquelles pastilles rodones de color taronja, que eren vitamina C.

    Sigui com sigui el tractament va resultar eficient i vaig sortir alt i fort com un roure. A la vista està…

  3. Redoxon, Jordi, Redoxon!
    ————————————————————————————————-
    Aquest que toca la bateria amb traje i corbata, l’has vist? que m’en dius?
    Potser està fluix i també li caldria un canvi d’aigües….

    1. Això, Redoxon… gràcies Josep M per recordar-m’ho.

      El paio que toca la bateria amb traje i corbata… bé, potser sí que se’l veu una mica escanyolit i un canvi d’aigües li provaria. Així i tot es defensa prou bé. Si et fixes en la banda que acompanya a l’Steve Hackett ja es veu que qui no té un all té una ceba.

  4. Ei, Mr. Cansongs!

    Bona, bona peça al teler. Sí, noi! Recorda a Genesis de la primera època amb el Peter Gabriel. Sona molt i molt bé. Veus, tampoc tenia controlat aquest treball. Gràcies per apropar-lo.

    Toni

    Nota: Servidor també al·lucinava amb les vitamíniques pastilletes efervescents diluïdes amb aigua. (així hem sortit)

  5. Hola, la cançó molt bona, tot i que a mi em costen d’entrar quan canten tan bé. Em passa com al Krahe que va anar a veure Eric Burdon i va: dir vámonos que éste sabe cantar! Això de somiar treballar, ves no sigui del redoxon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s