285 “Garota de Ipanema”

(Vinicius de Moraes / Antonio Carlos Jobim)Vinicius-Toquinho-Creuza_La_Fusa

Vinicius de Moraes

“En La Fusa con Maria Creuza y Toquinho”

1970

Blog de pisos

Aquests dies, mestres durin les vacances, m’he proposat fer un lliurament cada un o dos dies. Sempre que les circumstàncies ho permetin, és clar. A vegades, un fet inesperat ho pot fer punyetes. El compromís inicial del Cansongs era de fer una entrada setmanal. Fa mesos que això no és possible. Limitar la producció a la meitat, o a un lliurament al mes, encara que sembli una paradoxa, ho empitjora, és més difícil. Fer-ne pocs obliga a ser més rigorós i selectiu. Una entrada diària, per exemple, permet moltes llicències, tant amb la tria de les cançons com els temes. Hi cap tota mena d’arguments, estils i condicions. Un es pot permetre cert llibertinatge. En canvi imagineu-vos un sol Cansongs a l’any. Seria tasca impossible. La responsabilitat d’escollir un sol tema estaria abocat al fracàs. Et paralitza.

Ara, a manera d’experiment faig aquesta sèrie estiuenca per comprovar si, a banda del temps, també es tracta d’una qüestió d’exigència. Quan una gran empresa vol verificar la satisfacció dels seus clients, només cal recórrer al famós big data. L’abast del Cansongs és modest, i en lloc d’una gran corporació, més aviat s’assembla a una comunitat de veïns. Els gustos dels usuaris no es rastregen en fredes estadístiques. Els verifica de primera mà. Els encerts i defectes els hi fan arribar a peu d’escala mirant-li als ulls. El del 1r-2a es queixa que no surten prou autors catalans. El de 4t-1a, que he abandonat els grups anglesos per rendir-me als americans. La del 2n-2a, que perquè no surt cada setmana. Una altra exigeix que surti sempre el mateix dia i a la mateixa hora. Milions en una gràfica no fan pas l’efecte devastador que uns ulls escrutant-te fit a fit. També hi ha els elogis, és clar. Les paraules amables i d’agraïment. O un senzill somriure en creuar-se al replà. De tot això viu aquest blog. De ser algú dins la comunitat. Per això el millor del Cansongs són els comentaris. Bons i dolents. És el que li dóna vida.

5 comments

  1. Quan he vist el títol de la cançó al correu, de seguida he pensat que presentaves el classiquíssim disc del Joao Gilberto i l’Stan Getz ja que el primer va traspassar el dia 6 d’aquest mes de juliol i, amb Tom Jobim, fou literalment el creador de la bossa nova. Una mort trista, no només perquè se’n va un dels grans del jazz del segle XX, sinó perquè sembla que va morir endeutat i discutit amb sa filla que s’havia quedat amb els seus diners.

    El disc que ens poses, tanmateix, és també un imprescindible “A tonga da milonga do kabuleté” o alguna cosa semblant :😊

    Avui, però, no ens sedueixes amb una calderiana història a partir del disc sinó que et dediques a filosofar sobre el blog i la seva freqüència, dels gustos dels teus fans i no sé quantes coses més quan tots sabem que t’estàs fotent d’or amb aquesta publicació😄

    Petons😍😍😘😘

    1. El que jo deia Jaume. Els comentaris són el què li dóna vida al blog. I els royalties!
      És com allò que es diu del cinema: que el gran negoci està en les crispetes. Les pel·lícules són una mera excusa perquè canalla i adolescent s’afartin.

      Titllant de “calderianes” les meves històries és tot un elogi.

      Petons

  2. Ei, Mr. Cansongs!

    Molt, molt bona composició la Garota. De ben segur que és una peça que fins els que desafinem ens agrada cantar sovint a la dutxa. Sembla fàcil però no ho és. Les versions que mostres són una delícia. “…Olha que coisa mais linda. Mais cheia de graça…”

    Seguim!

    Toni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s