260 “The Great Gig in the Sky”

(Richard Wright / Clare Torry)Dark Side of The Moon

Pink Floyd

“The Dark Side Of The Moon”

1973

App

L’aplicació prometia ser una bicoca. Amb uns petits i senzills passos en la configuració, de manera aleatòria, seguint els paràmetres dels meus gustos musicals, l’aplicació aniria seleccionant la cançó i enviant periòdicament el Cansongs mentre jo, tant panxo, estaria fent cura de repòs. Estirat a la platja gaudint de les vistes. Cruspint paella en algun local climatitzat. Degustant gelat de torró tot passejant pel port al capvespre. Veien declinar el dia gronxat per les aigües del mar. L’estiu perfecte, vaja. L’aplicació era una versió free, de prova. En pròximes versions, de pagament, el programa seria capaç de redactar l’escrit, ajustat a l’estil de l’usuari, afegint-hi, al gust, percentatges d’autors consagrats. Un 20% de Calders. Un 10% de Moncada, fiquem pel cas. De moment sols tria la cançó i l’envia. Les dues primeres setmanes la cosa va anar perfecta. Quin plaer, sota aquella calma estiuenca, rebre el Cansongs com un seguidor més. La tercera setmana la cosa no rutllava. El següent lliurament no arribava. Primer vaig atribuir-ho a alguna errada tècnica. O que l’opció “aleatori” ho era tant que potser imitava la cadència irregular i inestable de l’usuari en qüestió. A la quarta setmana em vaig començar a ficar nerviós. Vaig intentar resoldre-ho pel mòbil però no hi va haver manera.

El dia es va despertar fosc, amb el cel tapat. Núvols amenaçants i el vent presagiaven tempesta. No prestava anar enlloc. A l’alternativa de quedar-me tot el dia a l’apartament vaig decidir agafar el cotxe i arribar-me a casa a solucionar el problema de la maleïda aplicació. El trajecte va ser un via crucis a pas de tortuga, gairebé a les palpentes sota un aiguat que negava el parabrisa. Llamps i trons i calamarsa que retronaven sobre la carrosseria. Per postres la nit abans no havia carregat el mòbil i em vaig quedar sense bateria. Cada cop estava més atabalat i tenia por d’estimbar-me sense poder demanar auxili.

En obrir la porta de casa la coincidència amb un llamp proper va dotar l’escena de dramatisme. Allò era una disbauxa. L’aplicació i era estirada al sofà, amb la tele a tot drap, i esgotant les existències de cervesa. La Rumba i la Fitfiu feien carreres pel passadís. Al despatx hi havia una sessió de house groove. L’ordinador feia de dj. Les llums anaven bogues fent pampallugues. Agafant-lo pel fil, el ventilador feia donar tombs al secador com un possés. El rentaplats i la rentadora movien l’esquelet amb desespero. El microones mirava de ficar calenta la nevera. L’escalfador restava a l’aguait, en plan cràpula. La torradora anava torrada, trontollant d’aquí cap allà, víctima dels licors pesats. A l’habitació la planxa i el túrmix tenien una relació obscena.

Després vaig saber que els havia enganxat gràcies a tenir el mòbil fora de servei. Sens dubte el seu aliat. Tots van tornar al seu lloc habitual amb la cua entre cames. Em vaig encarar a l’aplicació, que no sabia on ficar-se. Sens dubte, la promotora d’aquest motí amb la casa panxa enlaire. Vaig procedir a desinstal·lar-la. De res servien les seves excuses que, acte seguit, van esdevenir súpliques. Amb el dit sobre el botó d'”eliminar” va mirar d’estova’m. Em va cantar, fil per randa (sabia els meus gustos la punyetera…) The Carpet Crawlers, de Genesis, amb una impecable imperfecció gairebé humana…

There is lambs wool under my naked feet
The wool is soft and warm
Gives off some kind of heat…

I seguia, i seguia…

The carpet crawlers heed their callers
We’ve got to get in to get out…

Fins que em va tombar. Vam arribar a un acord.
Tot i que la tempesta no va remetre el viatge de tornada va estar d’allò més plàcid.  Jo anava estirat al seient del darrera. L’aplicació va conduir fins la platja. Durant el trajecte em va cantar tot un repertori de lo més personalitzat. Tot just arribavem va deixar de ploure i els núvols van escampar. Vam albirar el mar i un cel estrellat quan tot just refilava els primers compassos de The Great Gig in the Sky. 

4 respostes a “260 “The Great Gig in the Sky”

  1. M’he comprat una funda aqüàtica pel mòbil, així puc fer subpiscinisme (submarinisme a la piscina) sense tindre d’anar cada cinc minuts (rellotge aqüatic en ma) a la tovallola a veure si m’ha arribat l’última entrega de l’àlbum de Cansongs. Porto el mòbil amb mode: vibració màxima, engantxat la cuixa, lligat amb una goma de pollastre a maneres de matxet.
    Les ulleres anti baf graduades em deleixen una mirada panoràmica única. Cames delicadament depilades i amerades d’olis satinats es mouen sincronitzades per la música sorda d’una cobla, on els instruments de vent expirent solfes mudes com aspirines efervescents. La irrupció d’altres extremitats peludes, malformades per excés de musculatura i maldestres en els seus moviments, enterboleixen la panoràmica com la publicitat de tampons a l’hora de dinar en mig d’un plat de paella. He de sortir a reprendre l’aire i sobretot la mirada, quasibé guenya de l’ensurt. Noto una descàrrega elèctrica a la cuixa, una vibració extrema!!, deu ser Mr.Cansongs amb la seva entrega fixa i periòdicament aleatoria.
    M’estiro llarg a la tovallola, em col.loco els auriculars i pitxo amb el dit la pantalla, damunt de la subscripció…el mòbil comença a donar tres tombs, més tres tombs més i així pensant fins que hem diu quer no hi ha ni 4G ni 3G ni cap altra G. Encara rai que tinc la possibilitat de connecta’m a la wifi de les piscines.
    Crido des de la tovallola, aixecant un braç direcció a la barra del bar:

    -Pilar!…Pilar!…quina contrasenya de wifi teniu?

    La Pilar no em sent, però tinc a la SOS a unes braçades de la meva posició, que s’ha girat al sentir-me cridar, s’aixeca suament de la cadira de plàstic blanc, a càmera lenta la segueixen les cames delicadament depilades i satinades, es mouent entre postes de barberia giratoris que broten de la gespa, s’apropa a cau d’orella, me la llepa i em xiuxiueja:

    – Cansons…Cansons…Cansons…

    Obro el ulls de patac, tinc a la SOS agenollada al costat i a un pam de la meva boca, l’aler li fa olor de paella, trec una glopada d’aigua i estossego.

    Segons l’atestat oficial el mòbil m’ha fotut una descàrrega dintre l’aigua que m’ha deixat KO, la funda no era impermeable als olis satinats. (els xinos acabaran amb natros d’una manera u altra)

    Pel fil musical del bar sona: Shine on You Crazy Diamond (full leght: parts I-IX) Pink Floyd, mentre la SOS i les seves cames es llença amb bomba dintre la piscina.

    Estiu 2018.

    1. Collons Enric. Acabo de llegir el teu comentari al Cansongs. Just avui pensava com els trobava a faltar! Collonut! Això és com un 2×1. Al plaer d’escriure el lliurament s’hi suma la recompensa, tant o més gratificant, del comentari (im)pertinent.

      Històries que es bifurquen. Que es creuen. Que conviuen, com diu la cançó, potser sense saber-ho.

      Gràcies pel comentari. La sal d’aquest blog.

      Bon estiu i que duri!

  2. Felicitats a tots dos, Jordi i Enric pels vostres comentaris.
    Sou uns cracs!!
    Jo també us trobava a faltar degut a que sóc poc constant llegint el Cansongs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s