254 “Tubular Bells”

(Mike Oldfield)Mike_oldfield_tubular_bells_album_cover

 

Mike Oldfield

“Tubular Bells”

1973

Campanes tubulars

L’any 1973 el panorama musical va quedar sacsejat per la publicació de Tubular Bells. El disc contenia una única peça, bàsicament instrumental, que s’entenia al llarg de les dues cares de l´elapé. Fins aquí res extraordinari si ens atenim als costums de l’època, on aquests temes mastodòntics i de llarga durada eren freqüents entre les gravacions dels grups de rock simfònic o progressiu. El que realment cridava l’atenció era que Mike Oldfield tocava pràcticament tota la llarga nòmina d’instrument emprats en el disc. L’altre punt rellevant era que Oldfield tot just tenia vint anys. Tubullar Bells és una obra molt madura per un treball de debut d’algú tant jove. Més sorprenent encara si atenem als rumors que indiquen que la peça va ser concebuda uns anys abans, quan el jove Mike era encara un adolescent. El disc va ser el primer llançament de Virgin Records. Richard Branson, el seu propietari i fundador va encertar apostant pel jove talent. Els redits d’aquest dins van assegurar l’estabilitat de la discogràfica.

Uns mesos més tard de la seva publicació va arribar la seva popularitat indiscutible. Tubular Bells va ser escollir per formar part de la banda sonora de l’Exorcista. De fet, s’associa més amb aquesta pel·lícula de terror que no pas amb el recés bucòlic que originàriament en realitat és aquesta mena de cànon in crescendo. Molt lluny de les possessions diabòliques. Particularment em sap greu aquesta dicotomia sensorial en què s’ha convertit Tubular Bells. Suposo que a Mike Oldfield també. Greuge mitigat, en part, pels moviments al conte corrent. Tal com deia Dorothy Parker, “les dues paraules més importants de la llengua anglesa són xec adjunt”.

Als qui no conegueu la peça us suggereixo no quedar-vos als primers compassos. Només hi trobareu dimonis lletjos, bruts i maleducats. Si continueu avançant descobrireu el paradís.

 

 

 

 

 

 

4 respostes a “254 “Tubular Bells”

  1. ………..suggereixo no quedar-vos als primers compassos. Només hi trobareu dimonis lletjos, bruts i maleducats. Si continueu avançant descobrireu el paradís.

    MOLT BÉ Jordi 🙂

  2. Ei, Jordi! Tubular Bells és un molt bon treball que vaig descobrir pocs anys després de la seva publicació per influència (una vegada més) del meu germà que, llavors, m’explicava que el Mike Oldfield era un músic compositor que tocava toooots els instruments del disc. Ostres, no m’ho podia acabar de creure ja que jo amb prou feines bufava l’harmònica i, per casualitat, en sortia alguna nota.

    Gràcies 1000 per afegir-lo al Mr. Cansongs amb aquest vídeo en directe de la BBC

    Toni

    1. Hola Toni.
      Per aquells temps “Tubular Bells” venia amb l’aurèola de què el Mike Oldfield tocava TOTS els instruments. Ara, segons Wikipedia, la cosa s’ha “reduït” a GAIREBÉ TOTS. De fet tant és si van ser molts o pocs. El resultat era brillant. I m’imagino que per l’època el mètode de gravació va ser complex. D’això ens en donaria raó el David Casamitjana (el nostre tècnic de so de capçalera) En diferents converses sempre m’ha donat a entendre que amb els mitjans que hi havia als anys 70 la gravació d’un disc no era gens fàcil. Aparells farragosos, complexos i cars. Avui en dia amb un equipament relativament barat, i des de casa, algú amb una mica de traça pot fer meravelles. D’haver nascut ara el jove Oldfield ho hauria tingut molt més fàcil. El fet és que en aquell temps se’n va sortir. I se’n va sortir molt bé.

      Aquesta herència discogràfica entre germans que esmentes jo també la vaig viure. Potser no tan directament com vosaltres. Més que suggeriments i converses, el que jo trobava era un rastre de música d’aquell moment. Jefferson Airplane, Hendrix, Emerson, Lake & Palmer, Pink Floyd. Després ja vaig caminar sol, fent el meu propi camí. Suposo que va ser important però que els nostres germans ens anessin deixant rastres. Senyals. Que ens van ajudar a forjar aquesta afició tan maca com és la música.

      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s