253 “Lotus Feet”

(John McLaughlin)R-1679637-1236501002.jpeg

 

John McLaughlin & Mahavishnu Orchestra

“Inner Worlds”

1976

Mantra musical

John McLaughlin és tot un mestre tocant la guitarra. Un veritable virtuós. Nascut a Anglaterra, la música índia ha tingut una gran influència en el seu estil. El jazz i la fusió li deuen grans pàgines. Va participar en els primers treballs de Miles Davis i això no deixa de ser un aval. Són celebres els seus encontres amb guitarristes de la talla de Paco de Lucia, Al Dimeola o Carlos Santana, per citar sols alguns exemples. A la dècada dels 70 va liderar la Mahavishnu Orquestra. Lotus Feet, pertany al disc Inner Worlds, publicat l’any 1976. En aquest tema el violó de Jean Luc Ponty s’encarrega de dur la veu cantant. Zakir Hussain domina el temps i l’espai. McLaughlin, guitarrista de dits vertiginosos, es mostra més contingut que mai. Es limita a fer quatre notes, però totes col·locades al seu lloc. En una segona versió, en que McLaughlin i Hussain repeteixen, T.H. Vinayakram al ghatam i Hariprasad Chaurasia, amb el bansuri, en fan una lectura més pausada i reflexiva. Finalment, la versió del disc en estudi. Més elèctrica i colorista. A la xarxa trobareu moltes més versions, pròpies i alienes. Vosaltres mateixos…

Lotus Feet és una mena de mantra musical que ens mostra la vessant més espiritual d’aquest músic singular.

 

 

 

 

 

 

2 comentaris

  1. jms

    Jordi, avui tornes al meu jardí.
    A les postades dels LPs en trobaria com a minim tres del “Malòlin” (Birds of Fire, Devotion i Betwen Nothigness and Eternity) i un parell del Ponty (Open Mind,…)

    Ara, mirat amb la distància dels anys, veig que vaig prendre decisions arriscades a l’hora de decidir que havia de comprar, buscant “altres opcions” potser guiat per crítiques especialitzades. No són discos fàcils que hagi escoltat fins a l’aborriment, és música complicada, per punxar en determinats moments, però que em fa molt goig tenir al rebost dels anys.
    La peça que has triat es força més plàcida, apalancada. Habitualment es posaven a 200 (que ja era molt per aquell temps) i la feina era a seguir-los.

    La col.laboració Malolin/Santana al disc Love Devotion Surrender és superlativa, pel meu gust és un disc genial, estaven il.luminats. Mira, ara m’han vingut ganes d’escoltar-lo. En el primer tema “A Love Supreme” desmonten i versionen el clàssic del Coltrane, amb un passatge de dialeg de guitarres increible.

    Bueno, ara men hai nat pe les rames.
    Salut!!

    1. Que bé que te’n vagis per les rames, i escullis justament aquest arbre per fer-ho!
      Sí, tens raó. Aquest tema surt una mica de la norma en el que seria l’estil del “malòlin”, que dius tu. El habitual serien una borratxada de notes executades a velocitat de vertigen sobre unes harmonies complicadíssimes. A vegades però, em cansa tant virtuosisme i prefereixo la serenor de poques ben ficades. Jo vaig tindre la sort d’assistir al concert que van fer a Barcelona John McLaughlin, Paco de Lucia i Al Dimeola. Tremendo. Allò era d’extraterrestres.

      Jo també tinc el disc, en vinil, “Love Devotion Surrender”, amb Carlos Santana. Tampoc és deixe món.

      Fantàstic poder intercanviar impressions musicals i vivencials amb tu!

      Seguim!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s