212 “Al darrer adéu”

(Pere Tapias)Si fa Sol

Pere Tapias

“Si Fa Sol…”

1985

 

Pere Tapias

Passada aquesta rauxa d’escollir cançons segons l’any de publicació ens trobem davant la trista realitat. La música popular s’ha fet gran. Els músics i cantants amb els que ens vam fer grans ja fa dies que cobren. I per llei de vida, que diuen, se’n van anant cap a l’altre barri (per dir-ho a la manera del Pere)

Pere Tapies es va anar obrint pas al món de la música el 1968, en plena efervescència de la Nova Cançó, però amb un to allunyat de la seriositat d’aquests. Musicalment les cançons del Pere Tapies eren poc ambicioses. Les lletres però, de tall humorístic, aparentment ingènues i inofensius, gastaven sornegueria de la fina. Amb menys mala llet potser que un Pi de la Serra o l’Ovidi Montllor, però igual de punyent. L’humor, molts cops poc valorat, és una cosa molt seriosa i no li hauríem de treure mèrit.

A finals dels 80 Pere Tapies va anar deixant de banda la música, que anava exercint de manera esporàdica, per dedicar-se a la televisió i la radio amb programes majoritariament gastronòmics, la seva altra gran passió.

Vilanoví compromès amb la seva ciutat, curiós de mena, bon vivant, afable i campatxano. Ens va deixar el passat dissabte (23-4-2017) als 70 anys. Tot i la pèrdua cada cop que sentim les seves cançons no podem evitar d’esbossar un somriure.

Anuncis

5 comentaris

  1. antoniseres

    Hola, Jordi!

    En tinc un bon record personal d’en Pere Tàpies (Joan Collell i Xirau) ja que el vàrem fer venir actuar a La Granja de Tàrrega l’any 84 perquè amb els de COU del Pedrolo (llavors Institut Mixt de Batxillerat) volíem anar de viatge de final de curs a Mallorca. En Tàpies en descobrir que els organitzadors del concert érem estudiants (contactarem amb ell a través del seu representant) es va reunir prèviament amb nosaltres perquè el seu catxé era de 100.000 pessetes i no volia que ens enganxéssim els dits com els va passar a d’altres estudiants en un altre poble. Ens va dir: anul·lem el concert, digueu que he tingut una indisposició, em pagueu la benzina i així segur que no perdreu diners. A l’hora de la veritat, com que ja teníem prèviament recollits els calerons gràcies altres activitats de l’any (loteria per una panera, llogar la sala Candy’s uns divendres, muntar obres de teatre, fer panellets…) ens tirarem a la piscina i vàrem fer les paus en la recaudació del concert. No hi guanyarem diners però tampoc en vàrem perdre i, sobretot, passàrem una bona estona. Amb el pas dels anys, en el programa Tàpies Variades a Catalunya Ràdio, vaig ser entrevistat per ell mateix en l’estudi per parlar de cultura popular i, fora micros, vaig explicar-li la vivència. Ja no ho recordava però va estar molt content. Res, he pensat que entre la seva producció avui també s’escau afegir i escoltar aquest altre peça de collita d’en Tàpies “era tan bon home” https://www.youtube.com/watch?v=ySOiQvLHUJM

    Abraçades amb moto xucu papapa!

    Toni

    1. Crec que és important deixar constància de fets com aquest per destacar la vessant humana del Pere Tapias. Jo no el vaig conèixer personalment ni vaig assistir a cap concert seu, però la sensació que desprenia era la de ser molt bona persona. Ja sols per això a valgut la pena retre-li aquest petit i modest homenatge al Cansongs.

      Moltes gràcies Toni, per compartir aquesta vivència!

      Una abraçada

      Jordi

  2. Vaig treballar amb el Pere en diversos enregistraments, recordo el dia que el vaig conèixer, era per un disc del cantautor Miquel Pujadó dedicat al seu estimat George Brassens, mai oblidaré aquell dia, va arribar el Pere, es va posar davant del micro, va cantar i em va dir, David, ja està, jo crec que es això. Es com aquell que entra a la cuina i fa dos ous ferrats, i tels porta sabent, que allò es el que hi ha i que no cal donar-hi més voltes per que allò ha sortit així i es deliciós.
    Des-de aquell dia, sempre he pensat que el Pere, ha sigut la persona més segura de totes amb les que jo he treballat.
    Llarga vida a aquesta Gran persona!!!

    1. Molt maca i autèntica aquesta metàfora gastronòmica que reflexa el caràcter i el tarannà del Pere. Cal dir que s’hi escau de totes totes.

      Moltes gràcies pel comentari.

  3. Vicent

    El simpàtic Pere Tàpias, un element més per reafirmar que som una nació. Elements, personatges com aquest no es donen, no es donarien si aquest territori fos Espanya (altres diuen el regne d’Aragó…, tan se val). El nostre humor, posat en solfa, ens allunya definitivament de l’Espanya castellana i ens atansa a França, i a Itàlia, cosa que ens feia vibrar a tots plegats abans de la gran irrupció anglosaxona. Escoltant Pere Tàpias, sents Georges Brassens, que els ‘setze jutges’ ja havien entronitzat. El vaig conèixer al bar de Vallbona de les Monges, on ell passava uns dies als estius. Converses intranscendents per passar l’estona, a l’hora del cafè, que pel poble era l’hora de la migdiada, ja que no hi havia ningú més al bar. Vaig voler portar-lo a Tàrrega, a càrrec del Centre de Joves, però la gent va preferir al Pi de la Serra. El cas és que, tot i ser-ne un fan declarat no el vaig veure més. Per Tàrrega, algun conegut personatge me’l recordava sovint, amb la seva gorra, també permanent. Després l’he sentit a la ràdio, en tema gastronòmic. M’ha sapigut greu la seva desaparició.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s