210″Ocean”

(Richard Hawley)Coles_Corner_cover

Richard Hawley

“Coles Corner”

2005

 

2005

En principi lo d’escollir any només havia d’afavorir únicament al primer que fes la petició. Com que de peticions sols n’he rebut dues i com que sé de manera fefaent que l’Anna Perelló és una gran seguidora del Cansongs, doncs no li podia negar aquest dret de que la seva petició fos satisfeta.

Em sembla que quan dius 2005 sospito per on vas. Si la meva malmesa memòria no em traeix 2005 va ser l’any en que vam començar a treballar plegat amb l’Anna a La Solana, de Tàrrega. Un Centre de Formació on hi hem compartit un munt de projectes, il·lusions, amistats i molts bons moments.

De l’esmentat any he escollit un tema de tall clàssic. Una balada de caire nostàlgic que, in crescendo, la veu càlida i poderosa de Richard Hawley ens embriaga i ens porta cap a un oceà de guitarres èpiques.

Anna, no sé si serà del teu gust però espero que valoris la intenció.

Anuncis

3 comentaris

  1. antoniseres

    Ei, Jordi, m’agrada com sona i també la lletra! (m’ha transportat a una vivència personal, semblant viscuda però, en versió Mediterrani)

    Moltes gràcies!

    Toni

  2. Mr. Raons

    Mr. Cansongs…

    Ja torno a ser aquí.

    Personalment la música del Richard hawley no m’acaba de fer el “pes”. Ja veig que a l’Antoni Seres li agrada per una vivència viscuda… i aquest és el clau que reble la cabota.

    Tota música ens agrada per efecte de les vivències personals, per allò que ens recorda…

    Jo proposo l’any 1985… quan estava a punt d’anar a la “puta Mili” a viure les seves històries…. Abans de marchar em va flipar la música de Robin Cook: The promise you made… recomano la versió subtitulada i en B/N… eren temps on la lletra de les cansongs tenien sentit.

    Mr. Raons

  3. jm

    Bones.
    Xoca una mica que un paio tan elegant procedent del pop faci unes cançons tan nostàlgiques. D’aquelles d’estar encantat mirant com l’LP dona voltes al tocadiscos. Atmòsferes que deu obtenir allargant notes de veu, amb les guitarres i “arreclos” que a vegades semblen orquestrats. Una bona descoberta,
    En volem més, Jordi. Del 82 del 76 del 99 o lo que surja.
    jm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s